El passat 13 de març, Rosamaria Aguadé i Benet, doctora en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, portà a les Aules la seva conferència, titulada Les beguines: la nova espiritualitat del segle XIII.
En el seu decurs, la conferenciant parlà d’aquestes dones laiques que, des de finals del s. XII i fins a les portes del s. XIV, van portar endavant un estil de vida i d’espiritualitat lliure, al marge de la institució matrimonial i també al marge del poder de l’església, la corrupció del qual ja venia essent qüestionat des de principis del mil·leni.
Segons la conferenciant, les beguines eren dones que s’organitzaven en beguinaris més o menys aïllats dins les ciutats que les acollien (Amsterdam, Bruges, Gant …); en comunitats que elles mateixes gestionaven i dins les quals portaven a terme un treball intel·lectual, sovint centrat en la traducció dels textos sagrats a la llengua del poble, i també en la seva interpretació, de vegades poc coincident amb les directrius eclesiàstiques.
D’altra banda, el seu objectiu de no desvincular-se del món sembla que les portava a fer activitats de caire social, derivades del seu compromís amb les necessitats de la gent del seu entorn.
Tant per una raó com per l’altra, moltes beguines van ser persones populars i valorades i tingueren un clar ascendent sobre la gent, sobretot en zones del centre i nord d’Europa –Flandes, Països Baixos, Alemanya… I això provocà que, en poc temps, l’església les comencés a percebre com una amenaça i iniciés processos inquisitorials contra moltes d’elles, fins que, a finals del s. XIII, van perseguir-les com a moviment i pràcticament les aniquilà, tot intentant esborrar fins la memòria dels llibres que havien escrit.
Avui, ha estat només gràcies a les restes dels diversos beguinaris més o menys conservats al llarg del segles, i als pocs manuscrits que se salvaren de la destrucció, que els estudiosos estan aconseguint resseguir la història d’aquestes dones i del seu pensament; unes dones que van triar d’arriscar-se a pensar i a viure pel seu compte. I d’això fa més de nou-cents anys.
Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa. ACUGA 