ENVELLIR BÉ, conferència del doctor Miquel Vilardell

El passat dimecres 10 de maig, el doctor Miquel Vilardell, que porta quaranta anys treballant en la sanitat pública i que ha estat cap del Servei de Medicina Interna de l’hospital Vall d’Hebron, catedràtic de la Universitat Autònoma i president del Col·legi de Metges de Barcelona, vingué a les Aules de Difusió Cultural per pronunciar una conferència que titulà, simplement, Envellir bé.  Aquest és també el títol d’un llibre seu de publicació recent, que pel seu contingut clar i amè ha tingut molt èxit entre els lectors.

La conferència  partí, des del primer moment,  d’una premissa molt clara: segons el senyor Vilardell, “Una vida només es pot considerar llarga i satisfactòria quan es viu en plenitud, amb projectes”,  i aconseguir aquesta situació ha de ser un objectiu primordial per a tota persona quan s’acosta a la vellesa.

A partir d’aquesta idea,  el seu discurs s’encaminà a parlar dels fets i de les situacions que habitualment marquen el procés d’envelliment,  i  a remarcar aquelles estratègies i recursos que, a cada moment, ens poden permetre de viure aquest procés d’una manera serena, tranquil.la i al més saludable possible.

Això el va portar a parlar de molts aspectes sanitaris de la qüestió, aspectes que com a metge coneix en profunditat, i a posar èmfasi en tota una sèrie de problemes a evitar –tabaquisme, alcohol, sedentarisme …- i en tota una altra sèrie de pràctiques que cal fomentar i convertir en hàbits en el dia a dia de cadascú –alimentació correcta, passejades plàcides, pràctica moderada d’algun esport, control i  supervisió raonablement freqüent d’alguns aspectes de salut…-.

Però la seva dissertació, fruit més que res de l’observació atenta, de les converses i de l’empatia amb molts i molts casos de persones d’aquesta franja d’edat, el portà ràpidament a remarcar també tota una altra sèrie de factors que, tot i ser ben aliens a l’àmbit de la medicina, per a ell són imprescindibles per aconseguir una bona qualitat de vida en la vellesa. I així parlà, per exemple, de la necessitat de viure en contacte amb altra gent, de conversar, de tenir cura de la família, dels amics; de la necessitat de mantenir-se actiu i independent, assumint totes aquelles tasques que és important que hom domini i controli per si mateix; de la necessitat de voler llegir, progressar, aprendre cada dia, amb actituds creatives i d’interès i curiositat per tot el que ens envolta, aparells tecnològics inclosos; de la necessitat de mantenir una actitud relaxada i tranquil.la, allunyada de nostàlgies estèrils i de formes d’estrès que, quan ets gaire gran, ja no són del cas. I, per damunt de tot, de la necessitat de buscar l’equilibri en la pròpia vida i de regir-se pel sentit comú a l’hora d’actuar i prendre decisions.

I remarcà també la importància que té el fet de saber-se anar adaptant progressivament als canvis i a les noves fragilitats i mancances que ens afecten, i el fet de preveure i preparar la vellesa des de ben aviat, reduint paulatinament les càrregues innecessàries –cases gaire grans i plenes del que poden ser obstacles i paranys, objectes acumulats i que potser ja no calen …-, assegurant una situació econòmica tranquil·litzadora i, sobretot, deixant ben clares a les persones de l’entorn totes aquelles qüestions essencials que hom vol o no vol trobar-se a curt o llarg termini.  I en aquest sentit, a partir d’una pregunta que li fou adreçada des del públic, destacà la importància de redactar amb temps i claredat el testament vital, per tal de poder deixar dit i decidit què es vol i què no es vol per al propi futur.

Amb tot plegat, la sessió es convertí, més que en una simple transmissió de saber i coneixements,  en una reflexió lúcida i  estimulant, que ens trontollà respecte a molts aspectes concrets del tema, i que ens convidà a tots, fos quina fos la situació i l’edat de cadascú, a revisar el nostre dia a dia, els nostres hàbits i expectatives de futur, i sobretot la manera com ens ho muntem ja des d’ara  per aconseguir aquella    “… vida llarga i satisfactòria, viscuda  en plenitud” que el doctor Vilardell havia plantejat al començament com a principal objectiu i que ben segur que tothom desitja.