Sessió del 30 de novembre de 2022
Aquesta Aula de Lectura va néixer el curs 2019-2020 amb la voluntat de donar resposta als interessos literaris d’una bona colla de membres de les Aules, que n’esperaven la possibilitat de compartir lectures i coneixement sobre llibres diversos, i d’intercanviar opinions i comentaris que aquests els haguessin suscitat.
PREPARACIÓ I IDEES DIVERSES PER AL CURS 2022-2023
Com que el curs 2021-22 el vàrem acabar molt bé (el berenar al Firal va ser ben agradable), però no va ser un bon moment per parlar gaire de la Mercè Rodoreda, amb qui començarem la nova temporada, m’ha semblat que ara sí que podria dir-ne quatre coses per si a algú li poden fer servei cara a les seves lectures estiuenques.
I, a més m’ha semblat que també valia la pena d’afegir quatre idees generals sobre el funcionament del nou curs. Per tant, m’hi poso:
En primer lloc, aquests són els títols que llegirem. Espero que us interessin.
- 3 llibres que podem considerar clàssis dins la literatura catalana:
dos de Mercè Rodoreda:
> LA PLAÇA DEL DIAMANT , publicada l’any 1962,
>i MIRALL TRENCAT, apareguda l’any 1974;
>i un del mallorquí Llorenç Villalonga, que el publicà en català l’any 1961: BEARN O LA SALA DE LES NINES.
- 3 llibres que podem considerar de publicació recent:
> 1 de Jaume Cabré:SENYORIA, publicat el 1991.
>1 d’una autora menorquina: EL PAÍS DE L’ALTRA RIBA,
>1 d’un autor anglès, MAR OBERT, de Benjamin Myers, molt ben traduït per Neus Bonilla;
I aquest és el calendari de comentaris que penso que ens podria anar bé.
Pel que fa a les novel·les de la Rodoreda, ja sé que ho vaig dir altrament però ara, rellegint-les, m’adono que comentar-les totes dues al mateix dia seria segurament un disbarat, ja que no podríem aprofundir ni en l’una ni en l’altra i totes dues podrien quedar una mica esbravades. En canvi, dedicant una sessió a cadascuna, em sembla que podrem entrar-hi molt millor.
Per tant, rectifico i proposo que la cosa quedi així:
26 d’octubre comentarem MIRALL TRENCAT de Mercè Rodoreda
30 de novembre comentarem LA PLAÇA DEL DIAMANT de Mercè Rodoreda
18 de gener comentarem SENYORIA de Jaume Cabré
15 de febrer comentarem MAR OBERT de Benjamin Myers
15 de març comentarem EL PAÍS DE L’ALTRA RIBA de Maite Salord
10 de maig comentarem BEARN de Llorenç Villalonga
No cal dir que cada llibre haurà estat introduït prèviament, a la sessió anterior. Tret, és clar, del primer.
I una última cosa: tingueu present que, tot aquest curs, les sessions de l’Aula de Lectura es faran a la mateixa hora de sempre però en un lloc nou: la Sala Bufador de l’Espai Cràter. Esperem que ens hi sentim bé i que hi trobem tots els elements necessaris per a un bon funcionament del curs.
TEXTOS LLEGITS FINS A AQUEST MOMENT:
Josep M. Benet i Jornet, ACTRIUS Tracy Chevalier, LA NOIA DE LA PERLA Isabel Clara Simó, contes del llibre DONES Jaume Cabré, VIATGE D’HIVERN Carmele Jaio, LA CASA DEL PADRE Michella Murgia, L’ACABADORA Ramon Solsona, ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS Jesús Montcada, CALAVERES ATÒNITES Jaume Cabré, LES VEUS DEL PAMANO
I, PER ACABAR DE PARLAR DE LES VEUS DEL PAMANO,
us adjunto una sèrie de cites de l’autor, a partir de les quals penso que podem fer un bon tancament de curs, el proper 31 de maig.
Al final, també hi trobareu una biografia de Jaume Cabré, que sempre pot anar bé per situar-nos
CITES PER REFLEXIONAR SOBRE EL TEMA
La lectura
Què és la lectura sinó un gest d’obertura de la teva ment a qui està disposat a dir-te alguna cosa? Amos Oz afirma, amb paraules més belles, que si viatges veuràs paisatges, cases, museus i carrers; i la gent del país que visites. Però que si en llegeixes una novel.la, entres al món interior d’aquest país; entres a les cases que el turista veu per fora; fins i tot entres a l’interior de les persones i coneixes els seus temors i anhels. Viatjar et pot fer obert. La lectura és el viatge més poderós; el viatge que et pot fer estalviar incomprensions, conflictes, aprensions i guerres.
Jaume Cabré, LES INCERTESES, ed. Proa, 2015
M’adreço als que intueixen, sospiten o saben que la seva vida no seria igual si no llegissin literatura. La lectura literària és l’antítesi de la indiferència.
La lectura d’una obra literària és el viatge pel món proposat per l’escriptor i, sobretot, per l’estil i la llengua que ens són oferts. (…) El lector, pel sol fet de reviure els mons proposats, pensar-los i fer-los seus, entra en un procés de reflexió lliure. (…)
Estic convençut que la lectura creativa és un pas de gegant cap a la dignificació humana.
Llegir és com mirar un quadre, com escoltar un quartet de corda. Nosaltres ens col·loquem davant d’un quadre, a amarar-nos-en, no per canviar el quadre, sinó perquè aquest faci alguna cosa en nosaltres (…).
Quan acabem de llegir un llibre i el tanquem, durant uns minuts o uns segons ens deixem portar pel record de la lectura. Sabem que a partir d’aquell moment som el que som, més la nova lectura que ens ha marcat.
… la quantitat de lectura feta, i no solament la qualitat, fan la lectura més profunda. Ets capaç de relacionar, comparar, sumar i enriquir a partir de les nombroses lectures. Quan llegeixes un text, darrere seu ballen els fantasmes de totes les altres lectures anteriors.
Jaume Cabré, a LA MATÈRIA DE L’ESPERIT, ed. Proa, 2005
La maduresa (que, en part, ens dona la lectura)
Madurar, què vol dir? Vol dir saber provar de mirar les coses des d’altres punts de vista. Vol dir comprendre les reaccions incomprensibles de la vida; entendre que la gent té motius que poden ser desconeguts per a mi; vol dir acceptar que les circumstàncies, les bones i les males sorts arriben com la pluja i la sequera.
Jaume Cabré, a LA MATÈRIA DE L’ESPERIT, ed. Proa, 2005
La relectura
Penso que hi ha dues edats, en la vida de la persona, marcades fortament per la relectura: la infantesa i la maduresa.
Quants llibres no hem arribat a llegir, quan érem petits, dotzenes de vegades? És el mateix que s’esdevé quan, en l’edat prelectora, demanem sempre que ens expliquin el mateix conte, i saltem indignats quan ens canvien un detall del vestit que portava la protagonista. Jo ho relaciono amb el fet que el lector nen encara és un lector immadur i busca llocs coneguts com a argument d’autoritat, perquè s’està adonant (i, si no, mireu-li els ulls com taronges quan escolta o quan llegeix) que això de la ficció és un afer seriosíssim, que el pot transportar a mons que fins i tot mai no podrà comprova si existeixen o no.
En canvi, el lector madur que rellegeix, en el fons el que fa és rellegir-se. (…) La literatura que ens ha afectat profundament torna a caure un moment o altre, indefectiblement. I amb la relectura refem la lectura, refem la nostra experiència lectora i refem aquell moment vital nostre en què vam llegir aquella obra. I probablement constatarem que veiem aquella obra amb uns altres ulls. I tant, que són uns altres ulls, perquè nosaltres som els que érem quan la primera lectura, més les noves vivènvies i lectures que ens han transformat. Rellegir una obra que ens hagi marcat és un dels actes més seriosos de la vida perquè ens situa davant del jo que érem, que encara ens fa més palès, per contrast, el jo que hem arribat a esdevenir.
Quan carregues uns quants anys a les teves espatlles, t’adones que, sense haver-t’ho proposat, hi ha uns quants llibres, unes poques novel.les, uns contes, uns quants poemes (…) que has llegit deu, quinze o vint vegades… Són el teu cànon personal, el teu jardí de les delícies íntim, els llibres la lectura dels quals saps que sempre t’aporta coses noves.
Jaume Cabré, a EL SENTIT DE LA FICCIÓ, ed. Proa, 1999
La relectura, més que un exercici de memòria, és un gest senzill i noble que ens remet a indrets, persones i sentiments nostres de fa molts anys potser, però que tenim a dins. Fins i tot ens recorda la nostra vida quan llegíem el text per primer cop i ens incita a la reflexió existencial perquè necessàriament ens veiem molt diferents.
Les coses llegides (…) penetren en la nostra experiència vital de la mateixa manera que les coses viscudes. Perquè llegir és viure.
Jaume Cabré, a LA MATÈRIA DE L’ESPERIT, ed. Proa, 2005
OBRA LITERÀRIA.
Es dona a conèixer amb dos llibres de narracions, Faules de mal desar (1974) i Toquen a morts (1977).
La seva primera novel·la, Galceran, l’heroi de la guerra negra (1978), ja fa aparèixer el que seran temes recurrents de la seva obra: el poder i la condició humana.
La segona novel·la, Carn d’olla (1978), fa ressaltar un personatge ben diferent, la Barringa Barranga, una exprostituta que ha establert una xarxa de relacions en el barri barceloní de Sant Antoni.
En El mirall i l’ombra (1980), apareix per primer cop la música i, en certa manera, la reflexió sobre el valor de la creació artística, que més endavant seran temes presents de manera constant.
Durant els anys 1984 i 1985, apareixen els tres títols que conformaran el cicle de Feixes i que treballava des de feia molts anys. El 1984, apareix La teranyina, història emmarcada en la Setmana Tràgica a la ciutat de Feixes, correlat literari de Terrassa. La lluita pel poder polític, econòmic, familiar, es reflecteix en els moviments dels diversos personatges de la família Rigau i dels altres personatges que viuen en aquesta novel·la.
El mateix 1984, apareix Fra Junoy o l’agonia dels sons, en què, a més dels moviments subterranis del món eclesial de Feixes i del monestir de la Ràpita, del qual el frare protagonista és confessor, la música hi té un protagonisme destacable. Alguns dels personatges de La teranyina i el món de Feixes també són presents en aquesta novel·la, que en certa manera n’és una continuació. Hi destaca la figura de Fra Junoy, una mena de víctima dels que tenen poder de manipulació.
El 1985, publica la “nouvelle” Luvowski o la desraó, que és el punt final d’aquests personatges i famílies que han viscut en les altres dues novel·les.
El 1991, apareix Senyoria, una novel·la sobre la corrupció judicial que emana del poder absolut i situada a la Barcelona de finals del segle XVIII. Si amb Fra Junoy va pintar una víctima, ara amb don Rafel Massó, el regent civil de l’Audiència de Barcelona, pinta la figura del botxí, amb totes les seves pors i els seus egoismes.
L’ombra de l’eunuc (1996) és una novel·la que relata els anys del final del franquisme, la transició i els anys posteriors des de la perspectiva de la generació de l’autor. Al mateix temps, és una novel·la de reflexió sobre el fet creatiu i, especialment, el fet musical.
El 1999, publica El sentit de la ficció, un assaig sobre la creació literària, sobre l’escriptura.
El 2000, hi ha un retorn al conte amb el llibre de relats Viatge d’hivern. Catorze històries relacionades entre si per impulsos amagats. El lector va descobrint aquestes relacions a mesura que avança en els relats; i el lligam s’hi manté malgrat que cada relat s’esdevé en llocs i èpoques ben diferents.
L’any següent, el 2001, publica i estrena al Teatre Nacional de Catalunya, l’obra de teatre Pluja seca, en què apareix el tema de la tergiversació de la memòria històrica i sobre el fet que la història l’escriuen els vencedors.
La seva novel·la Les veus del Pamano (2004) arrenca als anys quaranta, en un poble del Pallars Sobirà i arriba fins avui en dia, amb un fris de personatges. La memòria històrica, la impossibilitat del perdó, la por de l’oblit són alguns dels temes que apareixen en aquesta novel·la.
El 2005, publica el segon assaig: La matèria de l’esperit, sobre la lectura literària.
El 2011, publica Jo confesso, una novel·la de novel·les que reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d’un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra. La novel·la esdevé un gran èxit de públic dins i fora de l’àmbit lingüístic català, i és traduïda a setze llengües.
El 2017 publica Quan arriba la penombra, un recull de contes que exploren la violència i la maldat com a part de la condició humana.
El 2021 publica la novel·la curta Consumits pel foc.
Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa. ACUGA 