PASSEIG PELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ I LES DESEMBOCADURES DEL RIU FLUVIÀ, i VISITA A LA CATEDRAL DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

El passat dimecres, dia 17 de maig, els socis de les Aules  vam traslladar-nos a l’Alt Empordà i vam  dedicar el matí a fer un petit recorregut pel territori dels Aiguamolls,  palau i recer d’una flora i una fauna de riquesa extraordinària, fins arribar a la desembocadura del riu Fluvià.

La passejada ens va posar  en contacte amb un medi per molts desconegut,  fet de terreny absolutament pla, de recs,  closes i  llacunes, i també de sorra i de dunes ja a tocar del mar.  I la presència i el mestratge de dos guies ben diversos  –geògraf  de tarannà molt acadèmic  i de coneixements extensíssims, l’un;  ornitòleg irònic i atramuntanat, l’altre-  va ser un autèntic  luxe, que ens permeté conèixer tant les característiques del paisatge i el clima de la zona, com les diverses espècies d’aus –cigonyes, camesllargues, martinets, fotges …- que ens anaren acompanyant durant tot el matí. Fins i tot el sol va tenir la gentilesa d’amagar-se una mica entre núvols prims i de permetre que la marinada temperés l’ambient i ens alegrés la caminada.

A la tarda, un recorregut pel nucli medieval de Castelló d’Empúries  ens permeté de conèixer la història i molts detalls importants dels seus  principals edificis.  Visitàrem la Llotja de Mar, exemple de l’arquitectura gòtica civil a Catalunya, i la presó medieval, del segle XIV, que és un dels pocs edificis penitenciaris d’aquesta època que han sobreviscut fins  avui . En el seu interior, a més, vam poder  també  descobrir  una col·lecció d’esteles funeràries molt ben conservades, que ens recordaren la presència d’una important comunitat jueva a la vila durant tota l’Edat Mitja.

A continuació, i de la mà de Josep M. Gironella, documentalista i investigador especialitzat en els segles XIII, XIV i XV, visitàrem la basílica de Santa Maria, construïda entre els segles XIII i XV, i allà poguérem admirar el  pòrtic, bellament esculpit, i també els detalls del  retaule d’alabastre, d’estil  gòtic flamíger renaixentista.   Finalment asseguts, una breu audició musical, interpretada des de l’orgue de la basílica, al qual també vam tenir accés, ens permeté acabar la visita de manera relaxada i ben plaent.

La tornada es va fer sense entrebancs, en un autocar més aviat silenciós i marcat per alguna becaina, però també per la satisfacció d’un dia llarg i ben aprofitat, amb molta feina feta i moltes descobertes per recordar.