.

Dia 23 de gener, a la sala Dinamig

A les 17:30

THE BEATLES, FENOMEN MUSICOSOCIAL
DEL SEGLE XX

A càrrec de Josep M. Francino i Arenillas, exdirector de
Ràdio Olot. Els seus amplis coneixements sobre la trajectòria
musical del grup de Liverpool li permetran donar una
visió, alternant audició i conferència, del que aquest va
significar com a revulsiu de les formes musicals de l’època
i dels hàbits juvenils en els anys 60.

Anuncis
Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

UNA LLICENCIADA EN BIOQUÍMICA I DOCTORA EN BIOMEDICINA VE A PARLAR-NOS DEL CERVELL HUMÀ

El passat dimecres, 9 de gener, la Mireia Ortega, que compagina el seu treball científic amb les xerrades i conferències de divulgació, portà a les Aules una conferència titulada Com funciona el cervell humà. Bandegem mites i llegendes. Formaren el públic prop de noranta persones.

La xerrada tenia com a objectiu fer un recorregut per les característiques més destacables d’aquest òrgan que controla pràcticament tot el que s’esdevé en el nostre cos –sentits, moviments, funcions vitals, emocions, comportaments …-, donar una visió àmplia i entenedora sobre el seu funcionament  i, al mateix temps, desfer determinats tòpics i creences que han estat molt estesos i que encara semblen prou arrelats en alguns sectors de la societat.

Que la grandària del cervell no té gaire res a veure amb el nivell d’intel.ligència, o que dones i homes presenten una organització cerebral diferent, que potencia en uns i altres habilitats també diferents van ser idees que s’anaren exposant, al mateix temps que se’ns explicava la forma, el funcionament i la plasticitat de les neurones i les mutacions que aquestes experimenten a partir de les vivències i experiències de cada persona, de manera que mai no hi ha dos cervells iguals.

El tema de la memòria i els seus mecanismes i processos va ser un altre dels aspectes tractats i, per extensió, es remarcà la necessitat de conrear hàbits i pràctiques saludables (fer esport adequat i activitat social, dormir i menjar bé, tenir aficions com ara la música …) que poden optimitzar-ne el manteniment i, al mateix temps i fins a cert punt, allunyar o pal.liar els efectes de patologies que poden acabar afectant el cervell (l’alzheimer per damunt de tot) i sobre les quals no podem tenir cap control.

El punt i final el posaren tot un seguit de preguntes molt diverses, formulades  pels assistents, que portaren la conferenciant a aclarir dubtes i a fer precisions sobre aspectes concrets,  com ara el comportament dels esquerrans, l’estimulació cognitiva i afectiva en els infants, l’autosanació davant patologies com la depressió o l’angoixa, la importància d’una alimentació rica en nutrients antioxidants …-, cosa que li va permetre d’acabar de  donar una visió, molt general però prou àmplia, sobre el tema.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

MÚSICA ANTIGA: QUO VADIS?

Joan Bosch i Anton, va començar els seus estudis tocant la flauta moderna. Ben aviat la seva inquietud el va portar a iniciar-se en el món dels instruments històrics. El 2008 obté el títol en aquesta especialitat. Actualment és President de l’Acadèmia 1750 i ocupa càrrecs destacats en diverses institucions. Ha fet concerts en grups de Cambra per tot Europa. També ha fet màsters-class en diversos conservatoris.

Vam tenir la immensa sort que una persona de la seva vàlua vingués a fer-nos la conferència: Música antiga: “Quo vadis”.

Valorem la seva metodologia i tot el material que ens va mostrar: tractats, quadres, instruments…per ensenyar-nos a escoltar la música tocada només fent la lectura de les notes musicals i la que es reprodueix una vegada s’ha estudiat el seu entorn perquè la melodia tingui la elegància que requereix la peça.

Ens va tocar amb dues flautes travesseres els mateixos compassos perquè apreciéssim la diferència.

Finalment vam escoltar la Primavera de les Quatre Estacions  de Vivaldi tocada sense cap preparació i la mateixa havent-ne fet un estudi de com calia interpretar-la.

Vam acabar aquesta interessant conferència, que va durar prop de dues hores, escoltant: “cantata del cafè”, cantada en alemany, però que vam poder seguir en una traducció al català, entre un pare molt enfadat amb la seva filla a qui li agradava beure cafè (beguda acabada d’arribar a Europa)

BONES FESTES I fins el proper 9 de gener.

Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Nadala 2018

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

UNA PASSEJADA PER L’OBRA DE QUIM MONZÓ, DE LA MÀ DE MARGARIDA CASACUBERTA

Des de 1978, any en què es va donar a conèixer, Quim Monzó ha estat una presència constant i creixent en el panorama literari català, amb els seus reculls de contes i els seus articles de premsa, i també en els mitjans audiovisuals –ràdio, televisió…- on ha col.laborat assíduament. Una presència constant i, ja des de les seves primeres obres, també un autèntic revulsiu, que ha somogut la narrativa amb uns temes i uns ambients que als anys 70 percebíem com a molt nous, amb un to informal i divertit, sovint caricaturesc, i amb un estil cada vegada més depurat, despullat de floritures i entestat a trobar a cada moment la paraula precisa, l’adjectiu exacte. Per a molts dels que avui integrem les Aules, Quim Monzó ha estat l’escriptor que, havent-lo descobert de joves, ha marcat el nostre procés vital i que ha narrat vivències, plantejaments i històries que, tot i desenvolupar-se en ambients “urbanites”, molt allunyats de la calma garrotxina, sentíem propers i amb els quals, potser per raons d’edat, ens era fàcil de connectar.

És per això que, abans que no s’acabi aquest 2018, quan fa quaranta anys que es va publicar el seu primer llibre, Uf, va dir ell, ens va semblar imprescindible de dedicar-li una sessió a les Aules.

Aquesta sessió ens la va oferir dimecres passat  la doctora en Literatura Catalana Contemporània, investigadora, crítica literària i professora de la Universitat de Girona Margarida Casacuberta, amb la seva conferència titulada  Quim Monzó: escriure contra el tòpic.

En el seu decurs, començà amb un repàs exhaustiu de les idees que ella mateixa ja havia publicat en un article a la revista L’Avenç  el febrer de 2010,  per tal de donar als lectors les idees essencials que configuren la seva obra, just quan Monzó acabava de pronunciar el seu discurs inaugural a la 59na edició de la Fira del llibre de Frankfurt, en representació de la cultura catalana que, aquell any, n’era la convidada.  Aquell discurs, tan amè i trencador com rigorós i lúcid, catapultà la seva figura i el seu prestigi literari a nivell europeu. I aquest fou el pretext que aprofità Casacuberta per recordar-nos a tots que la narrativa de Monzó parteix de “la ironia com a mètode de treball, la depuració estilística i la recerca de l’exactitud (i) el contacte directe amb l’ambient que respira”.

La conferència tingué dues parts ben diferenciades:

  • Una primera part, bàsicament teòrica, en què la narrativa de Quim Monzó va ser presentada com la continuació de tota una tradició literària –Rusiñol, Trabal, Calders …- que, tot al llarg del s. XX i defugint qualsevol transcendentalisme, ha contemplat la vida amb un somriure crític i insubornable, analitzant societat i individus des d’una mirada oberta i lliure, sense concessions al pensament establert, i evitant per damunt de tot  tòpics, obvietats,  llocs comuns i eufemismes que tan sovint ens enganyen.
  • A continuació, la segona part consistí en la lectura i el comentari en profunditat de tres textos de l’autor (l’últim aparegut aquest mateix mes de novembre a la seva columna habitual dins el diari La Vanguardia) en què tot el que s’acabava de dir quedava perfectament explicitat, a part de palesar, una vegada més,  la qualitat, l’enginy i l’esperit incisiu que exhibeix Monzó, parli del que parli.

En resum, la xerrada ens permeté de tenir una visió àmplia de l’obra i de la concepció literària d’un dels narradors catalans més importants del moment actual.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

SORTIDA A BARCELONA PER VISITAR EL MUSEU PICASSO I ASSISTIR A LA REPRESENTACIÓ DE L’OBRA HITS, DEL GRUP TEATRAL EL TRICICLE

El passat dimecres, 14 de novembre,  52 persones, sòcies o vinculades a les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa, ens vàrem desplaçar a Barcelona i, en primer lloc, vàrem fer una visita guiada al Museu Picasso, amb la intenció de conèixer  de primera mà la trajectòria pictòrica de l’artista que es troba exposada a les sales  i, a més, les obres d’altres creadors que l’influïren i acompanyaren en l’època que visqué i treballà a París, en el  tombant de segle XIX-XX.

Va ser un recorregut per les seves etapes de formació –a Galícia, a Barcelona, a Màlaga, a Madrid …- i pels moments de plenitud de la seva creativitat que, en alguns casos, potser requerirà una visita una mica més pausada i detinguda, per acabar d’assimilar-ne els detalls més essencials.

Al vespre, el grup es desplaçà al Teatre Victòria, al Paral.lel, per redescobrir d’alguna manera el grup El Tricicle. Els seus components, veient ja proper el moment de deixar els escenaris, han creat  HITS   –acrònim que,  segons assenyala el programa, pot voler dir    “Humor Intel.ligent, Trepidant i Sorprenent”   . O també   “Humans Immortals Teatralitzant Situacions”. O encara   “Hilarants Individus Tragicòmics i Solacívols”-,  una obra  que vol ser un recull dels millors moments dels seus quasi quaranta anys de carrera, però que ells han revisat i polit, actualitzat i redefinit, fins a convertir antics gags i esquetxos en creacions que, tot i recordar perfectament les obres de les quals provenen, prenen en alguns casos un aire nou, més actual en alguns aspectes, de vegades més contingut  i, en qualsevol cas, necessàriament adaptat a les seves característiques escèniques actuals.

I vàrem riure, i tant!  en primer lloc, perquè des del principi ja en teníem ganes; però sobretot perquè el ritme trepidant de l’obra aconseguí de crear  aquella espiral d’hilaritat, a la qual es van sumant situacions cada vegada més  esmolades, de manera que la rialla per moments es tensa i s’encomana   per tota la sala, i va creixent sense remei.  En aquest aspecte sí que es pot ben afirmar que El Tricicle no ha perdut ni una engruna de la seva capacitat de comunicació amb el públic en tots aquests anys.

Ara mateix, es fa un pèl difícil de creure que amb aquesta obra s’estan acomiadant del teatre. Potser perquè, més aviat, el que sembla és que la utilitzen sobretot com a excusa per tornar a gaudir ells mateixos d’aquelles troballes amb què més es varen divertir, que més els va agradar d’interpretar, que més els varen fer riure en inventar-les… Ja veurem, si acaben essent capaços de deixar-ho.  Potser valdria més que no …

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

ANÈCDOTES D’UNA NOTARIA, PORTADES A LES AULES PEL SENYOR MANUEL FAUS

El passat dimecres  7 de novembre, Manuel Faus, que va ser notari a Olot durant més de 40 anys, va impartir a les Aules una conferència diferent de les habituals i plena d’amenitat i d’interès. Al llarg de més d’una hora i amb la més absoluta sobrietat  -només  la seva veu i el seu gest per fer-se entendre-  anà desgranant tot un munt d’històries i fets diversos   -alguns  realment curiosos;  altres directament hilarants-  que ha viscut al llarg de la seva vida professional.

Parlà de situacions viscudes, de vegades gairebé inversemblants,  en relació amb l’elaboració d’actes, amb la signatura d’escriptures, amb l’establiment i la lectura de testaments i herències …  unes situacions que ell optava sempre per deixar esbossades i prou,  aturant hàbilment la narració en el punt àlgid i sense donar-los una conclusió  clara, convençut que el sentit comú i sobretot el sentit de l’humor de cadascun dels oients ja farien el fet perquè tothom en tragués la conclusió oportuna.

Les seves explicacions ens passejaren per un llarg període de la nostra història recent i sobretot per un ampli espectre de personatges i ambients  socials  que tots hem conegut,  de manera que recordàrem els ensurts de finals del franquisme, que ell  visqué en una vila propera a Huesca; els hàbits i tics de la pagesia garrotxina;  les primeres eleccions democràtiques, gestionades  amb una bona fe i una inexperiència corprenedores;  i fins i tot   les sovint volàtils relacions de parella del jovent del nostre temps.

Ell afirma que a partir de totes aquestes vivències ha tingut l’oportunitat i el privilegi de conèixer a fons l’ànima humana.  Nosaltres, sentint-lo, segurament no vàrem arribar a tant, però sí que vàrem sortir de la sessió amb el somriure que encomanen  la narració ben feta  i la ironia ben dosificada.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari