SOLO IN PAPUA, EL REPORTATGE DE RAI PUIG, UN CAIAQUISTA AVENTURER

El passat 20 de març, Rai Puig presentà a les Aules el seu reportatge titulat SOLO IN PAPUA, que creà l’any 2018, arran de la seva expedició en solitari per aquesta zona del Pacífic. Concretament, el seu periple se centrà en la circumval·lació, encara mai realitzada per ningú, de l’arxipèlag de Raja Ampat, arribant fins a les illes Wayag.   L’aventura durà 30 dies intensos, “plens d’adrenalina” segons paraules del propi autor,  i viscuts pràcticament damunt del seu caiac, amb breus acampades en platges solitàries i imprevisibles.

Al llarg de tot el documental, un seguit d’imatges  impactants,  preses amb càmera i amb dron, ens van permetre fer-nos una idea de la perillositat, i també gaudir de la bellesa, d’uns paisatges marins inabastables, amb ones amenaçadores, coralls insòlits i  un espès-i-menut de peixos  que, ells tots sols, ja donaven idea d’immensitat, de plenitud i de vida.

En una segona part, la filmació se centrà en un altre tipus d’aventura: el recorregut que en Rai va fer a peu, amb un guia i per l’interior de l’illa, a la recerca dels poblats d’uns grups humans anomenats  Dani . Encara avui els seus components es mantenen absolutament arrelats a la terra i a les seves formes de vida ancestrals, i entrar-hi en contacte li permeté descobrir  -i mostrar-nos- un món que sobta  que hagi pogut arribar gairebé pur i incontaminat fins al nostre segle.

Cal afegir, però, que el documental d’en Rai no va consistir només a mostrar uns paisatges i unes maneres de viure insòlites. Tots els apartats o capítols que anaven mostrant el seu periple van estar pautats per un seguit de plantejaments filosòfics, ètics, molt personals de l’autor però fàcilment compartibles, lligats al sentit que ell dona al viatge, a la  seva recerca de valors concrets  i de llibertat, i a un profund respecte envers  la natura i tots els éssers que l’habiten.  Un respecte que cal extremar, si volem que tanta bellesa pervisqui i pugui ser coneguda i admirada per tots aquells que han de succeir-nos sobre la Terra.

A continuació, un petit recull de frases especialment significatives, procedents del reportatge:

Segueix sempre els teus somnis.

No col·leccionis coses: col·lecciona moments.

És bo viatjar en solitari, que no vol dir en solitud.

Cal  moure’s  per la natura sense deixar rastre.

Anuncis
Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

.

AULA DE CINEMA

Dia 27 de març, a la sala Dinamig

A les 17

FRANKENSTEIN DE MARY SHELLEY

Fitxa tècnica.

Títol original: Mary Celley’s Frankenstein

Any: 1994

Durada: 123 min.

País:  Estats Units i Japó

Direcció: Kenneth Branagh

Música:  Patrick Doyle

GuióSteph Lady i Frank Darabont, a partir de la novel.la   Frankenstein, el Prometeu modern, de Mary Shelley

Fotografia: Roger Pratt

 Repartiment:  Robert de Niro, Kenneth Branagh, Helena Bonham Carter

 

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Assemblea de socis

CONVOCATÒRIA de l’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA dels socis de les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa

Es convoca a tots els socis a l’Assemblea General Ordinària que tindrà lloc el dimecres dia 3 d’abril, a dos quarts d’una del migdia al Restaurant Font Moixina, d’acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

 1r – Lectura i aprovació de l’acta anterior.

 2n – Composició de les Aules i actualització de les dades dels socis.

 3r – Composició de la junta.

 4t – Estat de comptes de l’any 2018.

 5è – Pressupost per a l’any 2019.

 6è – Revisió dels Estatuts de l’entitat.

 7è – Comentaris i suggeriments sobre les conferències.

 8è – Comentaris i suggeriments sobre l’Aula de cinema.

 9è – Comentaris i suggeriments sobre les sortides.

10è – Torn obert de paraules.

A continuació se celebrarà al mateix restaurant un dinar de socis que tindrà un preu de 17 euros. Per participar-hi cal inscripció prèvia, com per a les altres activitats de l’entitat.

Olot, 12 de març de 2019

Mercè Padrosa Juanola                   Conxita Ayats Aubert

Presidenta                                        Secretària

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Sortida a Barcelona

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

IMATGES CINEMATOGRÀFIQUES DE FRANKENSTEIN PORTADES A LES AULES PER IMMA MERINO

El passat dimecres 6 de març, l’Imma Merino, professora universitària, crítica de cinema i col.laboradora habitual en mitjans de comunicació diversos, portà a les Aules una conferència sobre l’obra Frankenstein. 

El seu origen cal situar-lo a l’estiu de l’any 1816, quan cinc persones estretament vinculades al món cultural i literari anglès es trobaren en una casa de les vores del llac Leman, sense poder sortir-ne a causa del mal temps. L’amfitrió era el poeta romàntic conegut com Lord Byron i entre els seus convidats hi havia el també poeta Percy Shelley i la seva amant, Mary, que més tard prengué el seu cognom.

Els cinc amics decidiren d’escriure cadascun una narració de terror (gènere molt valorat durant el Romanticisme), però només dos van complir amb l’encàrrec. I el text de Mary Shelley, que en aquell moment només tenia 16 anys, va resultar sensacional. La seva narració, titulada Frankenstein o el Prometeu modern, era fruit de l’amplíssim bagatge de coneixements de l’autora que, tot i no haver pogut cursar estudis, sí que havia tingut accés a la important  biblioteca de la seva família i havia sabut aprofitar molt bé tant les seves lectures com les converses que constantment fluïen a casa seva, portades per la gent més culta de l’entorn, que es relacionava estretament amb el seu pare.

L’obra, doncs, concebuda a principis del segle XIX, quan es valoren i gairebé es mitifiquen els personatges “especials”, “diferents”, que viuen al límit de la llei i de les normes i convencions socials, posa sobre la taula tant les inquietuds científiques del moment (les propietats vivificants de l’energia elèctrica, els avenços en la cirurgia, les possibilitats de crear vida dins els laboratoris …), com les preocupacions de caràcter ètic i filosòfic que sacsegen la societat de l’època (els drets i deures de l’individu; la importància dels seus sentiments, de les seves sensacions …; el seu dret a ser diferent,  i a ser educat,  comprès,  protegit per qui li ha donat la vida…).

Amb tots aquests components, la narració de Mary Shelley, que no va ser publicada fins a 1818 (ara justament en parlem perquè fa ben poc es van complir els 200 anys de la seva existència), va obtenir un ampli ressò. I si hi afegim el fet que la seva estructura és molt innovadora, que està escrita amb un estil àgil i molt visual i, sobretot, que posa dempeus dos personatges molt intensos, carregats de força i confrontats des del primer moment en una lluita tràgica i irreversible, s’entén perfectament que tingués un gran èxit. Tant, que a principis del segle XX era ja una obra molt llegida i valorada en amplis sectors i els seus protagonistes, el doctor Victor Frankenstein i la seva criatura, havien esdevinguts arquetípics en molts aspectes.

A partir d’aquí, la seva entrada al món del cinema es pot dir que era inevitable. En unes dècades en què aquest es nodria sobretot d’històries procedents de la literatura i en què el blanc i negre donava peu a tot tipus d’innovacions tècniques i d’efectes de llums i ombres que creaven seqüències inquietants i plenes de misteri, i també de poesia, es produïren diverses versions de l’obra que, potser d’una manera no del tot ajustada, es convertí en una de les icones del cinema de terror de l’època.  I la fascinació per aquesta història s’ha mantingut fins al moment actual, donant peu a produccions ja molt més modernes en els plantejaments de fons i en els recursos fílmics emprats, algunes molt fidels al text inicial, i marcades totes elles per l’efectisme i la voluntat d’estremir l’espectador i interpel·lar-lo directament respecte als temes ètics i filosòfics que plantegen.

Aquest és el cas de la versió que veurem el proper dimecres, dia 27, titulada Frankenstein de Mary Shelley, títol que fa referència segurament a la voluntat de mantenir-se fidel al text i a l’esperit de l’època que va inspirar-lo. Dirigida i interpretada per Keneth Branagh i protagonitzada per Robert de Niro, ens presentarà la confrontació d’aquests dos personatges i de la realitat que un i altre representen i ens permetrà adonar-nos de l’enorme ambigüitat carregada de matisos que poden arribar a tenir conceptes com “maldat”, “crueltat”, “drets” o “justícia”,  que tant sovint omplim de tòpics i idees preconcebudes.

No cal dir que una lectura prèvia de la novel·la pot ser del tot aconsellable per a qui en desconegui l’argument.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

SORTIDA A BARCELONA del dia 27 de febrer: DEL CONJUNT MODERNISTA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU A LES ESCULTURES SERENES I PLÀCIDES DE JAUME PLENSA

El passat dimecres, dia 27 de febrer, els membres de les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa vàrem desplaçar-nos a Barcelona per fer visites guiades a dos centres culturals  dels més rellevants del país.

Al matí vàrem visitar tot el complex que a principis de segle XX, en plena efervescència modernista,  s’alçà als afores de  la ciutat, fora muralla, per acollir els diversos espais i pavellons que havien de configurar  el que acabà essent Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.

L’arquitecte encarregat de formular i tirar endavant el projecte va ser Domènech i Muntaner, i el va concebre com un recinte on es poguessin fer realitat  els principis  més innovadors de la medicina del moment. És per això que vàrem poder passejar per uns espais amplis, asèptics,  lluminosos, oberts a la natura –formada, en gran part, per plantes aromàtiques i medicinals-, on el malalt pogués viure la seva situació de la manera més “sana” i menys traumàtica possible. Uns espais que, tot i la seva inevitable degradació al llarg dels anys,  es mantingueren en ús fins a finals de segle i que avui, restaurats amb tota cura, mostren l’exuberant bellesa dels detalls decoratius, i la interrelació de les arts i artesanies  diverses –arquitectura, vidre, ferro forjat, ceràmica, escultura …-, sovint d’arrels medievalitzants  i inspirades en la flora i la fauna, que distingeixen i donen personalitat als edificis del Modernisme.

 

Havent dinat, la tarda estigué dedicada a la descoberta de l’harmonia i la serenitat que impregnen les escultures de Jaume Plensa.  Les vàrem poder veure al MACBA –Museu d’Art Contemporani de Barcelona-, que aquest hivern ha dedicat una exposició, no gaire extensa però sí molt significativa, a l’obra d’aquest escultor nascut l’any 1955 i que, fins fa ben poc, era més conegut i valorat a l’estranger que al país.

La visita guiada ens va permetre conèixer les idees generals, la simbologia i el pensament de fons que batega sota tota l’obra de l’artista, al mateix temps que admiràvem la finor dels caps foscos i allargats de nenes i adolescents, la textura dels cossos coberts de lletres i arredossats sota els arbres que van creixent com ho fa l’esperit, el so gairebé màgic i misteriós de penjolls de lletres metàl·liques que van desgranant els articles de la Declaració dels Drets Humans…;  però l’aportació de detalls tècnics i de mil anècdotes que anà explicant, en to amè i divertit, en Manuel Montero, col·laborador habitual i amic personal de l’escultor, el  qual ens acompanyà al llarg de tot el recorregut,  enriquiren d’una manera impagable el coneixement que tots plegats vàrem acabar tenint de l’artista i de la seva obra, i convertiren la visita a l’exposició en una passejada distesa i interessantíssima, que va evitar fins i tot que ens sentíssim cansats després de la caminada de tot el dia.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

ENGINYERIA SOBRE LA METODOLOGIA DE TREBALLS ARTÍSTICS EN TRES DIMENSIONS

El passat dia 20 de febrer, els senyors Manuel i Francesc Montero, l’empresa dels quals  col·labora habitualment amb l’escultor Jaume Plensa i amb molts altres artistes d’arreu del món, oferiren aquesta conferència que,  pel seu contingut novedós i del tot desconegut per a molts de nosaltres, ens sorprengué i ens donà les claus per entendre moltes de les formes i manifestacions d’art actual que cada dia veiem al nostre entorn.

En el seu decurs parlaren dels mètodes de treball que determinen el procés de creació material d’obres en tres dimensions dins del món de l’art integral i, amb imatges diverses comentades en profunditat, permeteren al públic d’entendre els processos que porten a la materialització de volums i formes a partir de fotografies digitals o de simples esbossos.

 

Tot aquest bagatge d’idees i coneixements que ens varen donar els germans Montero comptem que farà més intel·ligible i profitosa la descoberta de les obres de Jaume Plensa  que veurem dimecres que ve a les sales del Museu Nacional d’Art Contemporani de Barcelona,  la qual cosa era la finalitat primera de la conferència, encara que en cap moment no s’hi esmentés el nom de l’escultor.  I se suposa que també ens ajudarà a entendre la creació de moltes altres obres artístiques que puguem  veure en un futur.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari