HISTÒRIA DE LA MÀGIA

A LES AULES TRACTEM SOBRE LA RELACIÓ DE LA DONA I ELS ESPORTS

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, a les Aules Culturals de la Garrotxa vàrem poder escoltar una interessant conferència de la Sra. Neus Real i Mercadal, Doctora en Filologia Catalana, especialista en narrativa i poesia d’autora i gran divulgadora cultural.

La conferència: Dona i esports: Passat, present i futur, tractava sobre la relació de la dona i els esports.

Després d’una breu introducció sobre la presència de les dones en la pràctica de l’esport al llarg de la història, ens parlà de l’esport femení com a fenomen social, dels orígens de l’esport contemporani al segle XVIII, inicialment practicat en clubs privats (Anglaterra ) i posteriorment lligat a l’higienisme i a l’urbanisme (Alemanya). En el darrer terç del s.XIX i principis del segle XX es desenvolupa i es vincula a la Modernitat, més endavant es converteix en un instrument polític (Itàlia, Alemanya, URSS) i en la postguerra europea va lligat a les polítiques esportives públiques.

L’esport femení en l’època contemporània va experimentar una progressió i creixement en paral·lel a la revolució Industrial i als canvis de la condició de la dona.

Va fer èmfasi en el primer terç del segle XX a Catalunya quan va tenir lloc una extensió espectacular de la pràctica de l’esport femení en totes les classes socials, centrant-se en una experiència concreta del Club Femení i d’Esports de Barcelona (1928-1938). Una entitat pionera que sota l’ensenya de l’estàtua de la Victòria de Samotràcia defensava l’esport femení per a totes sota el lema de Feminitat, Esport i Cultura. L’esport era la clau de la modernització de la ciutadania, el context social del moment comptava amb el moviment feminista, Rosa Sensat i la renovació pedagògica, etc i això va fer que es creessin molts clubs esportius i que institucions de la talla de la Mancomunitat s’impliquessin en establir les bases polítiques de les activitats esportives

També es va parlar del retrocés que van imposar la dictadura i el franquisme en la pràctica esportiva de les dones i finalment de la progressiva superació d’aquest retrocés que, encara avui, no s’ha completat. Per acabar ens mostrà una galeria d’imatges de dones catalanes esportistes que tot i ser a l’avantguarda de l’esport a Espanya han de superar encara molts obstacles en el camí cap a la democratització i la igualtat esportiva.

Una conferència molt valuosa per l’interès del tema i per l’entusiasme i amenitat amb que ha estat portada a terme.

Podreu trobar el contingut de la conferència al canal de YouTube de les Aules.

LES AULES TORNEN A L’ÒPERA

l’Òpera en tres actes de Giacomo Puccini MADAMA BUTTERFLY, que va ser estrenada al teatre de la Scala de Milà l’any 1904, ha estat molt present a les Aules durant les dues últimes setmanes.

El 25 de febrer, en Joan Bricall i Saucourt, amic apreciat per tots nosaltres com a profund coneixedor i divulgador del món operístic, vingué a la sala Magma de l’Espai Cràter per tornar a agafar el fil d’aquelles tan belles tardes que ens havia ofert abans de la pandèmia, fent-nos descobrir, fragment a fragment, alguns títols que, gràcies a les seves explicacions, ens havien quedat al cap per sempre. Aquest dia 25 ens oferí una conferència-audició que permeté al públic de descobrir els moments essencials de MADAMA BUTTERFLY, la bellesa de la seva partitura i tota la càrrega emotiva que s’amaga en la seva història.

I el dimecres següent, l’1 de març, una setantena de membres de l’entitat ens vàrem desplaçar a Manresa per assistir a la seva representació, oferta pels Amics de l’Òpera de Sabadell al teatre Kursaal, després de fer un breu recorregut per la ciutat i per la seva seu.

Amb aquesta activitat entorn de l’obra de Puccini, les Aules volen reprendre el costum –que la pandèmia va trencar– de fer conèixer a socis i seguidors l’òpera com a gènere, i d’assistir amb una certa regularitat a la representació d’alguns dels seus títols més brillants.

LES SORRES: UN MÓN SORPRENENT

El passat 8 de febrer, la Rosa Pons i Sayols, professora jubilada de Biologia i Geologia a secundària i col·leccionista de sorres d’arreu del món des de fa molts anys, conduí, per al públic de les Aules, un taller que, partint d’una base teòrica rigorosa, acabà desembocant en un inesperat plaer estètic.

Després d’una breu introducció centrada en la formació de les sorres i en la seva diversa composició en funció dels materials presents a cada entorn, els participants van poder observar amb microscopis estereoscòpics la meravella que oferien una cinquantena de mostres procedents de zones ben diverses –platges, deserts, volcans, lleres de riu…– i embadalir-se davant textures i colors del tot imprevisibles. A ull nu, allò només eren sorres; però, sota les lents, es feia realitat el títol donat al taller: sorgia un món del tot sorprenent. I d’una gran bellesa.

A LES AULES PARLEM DE QUADRES LLIGATS A LA MEDICINA

El passat 1 de febrer, la metgessa, professora jubilada a secundària i catedràtica de Processos Sanitaris Roser Melià va portar a les Aules una conferència en que s’uneixen dues de les seves passions: la medicina i el coneixement i l’admiració pel món de l’art.

Al llarg de la sessió, la conferenciant projectà a la pantalla de l’Espai Cràter una important col·lecció de miniatures, gravats, dibuixos i pintures que formen part del patrimoni artístic de la humanitat i que es caracteritzen per haver anat representant, al llarg dels segles i des de les èpoques més reculades, el món lligat a la malaltia, les cures, els cuidadors i guaridors… I també vam poder veure amb detall alguns dels quadres centrats en figures humanes emblemàtiques que l’art ens ha mostrat i en les quals els estudis actuals han descobert evidències de patologies que el públic no sol detectar en les seves visites als museus.

A partir d’aquesta obra gràfica tan diversa, i que no va pas ser presentada seguint un ordre cronològic, sinó agrupada en categories lligades a la pràctica de la medicina, la conferenciant anà mostrant l’evolució que han experimentat al llarg dels segles els coneixements mèdics, els tractaments, els plantejaments higiènics i la vida als hospitals. Tot això, mostrat en un ordre aleatori però estudiat al màxim per produir l’efecte desitjat: completar un ampli fris, en què la bellesa de les imatges que aportaven les obres artístiques anava estretament lligada a matisos i conceptes mèdics exposats de manera molt precisa, i també a curiositats, detalls anecdòtics i pinzellades d’humor que feien somriure el públic. Amb tot plegat, la Roser Melià ens va fer viure intensament una sessió sorprenent, tant per la riquesa del seu contingut com per la seva amenitat.

El contingut de la conferència està disponible al canal de YouTube de les Aules.

EL SENYOR FAUS PORTÀ ELS SEUS CONSELLS DE NOTARI A LA GENT GRAN DE LES AULES

El passat 25 de gener, Manel Faus, que va ser notari d’Olot durant gairebé quaranta anys i que sabé captar amb agudesa el batec de la vida que passava pel seu despatx, portà a les Aules una conferència que va ser seguida per un nombre insòlitament alt d’assistents.

En el seu decurs, el senyor Faus va anar explicant unes quantes idees clau que, a partir de la seva experiència i el seu parer d’home de lleis, hom ha de tenir molt en compte en el moment de llegar els bens als hereus. Va parlar de diverses formes de testament, i de donacions, i de pactes successoris… i amb tot això ens va fer adonar que aquest és un tema que no es pot deixar a l’atzar, ni esperar a tractar-lo quan ja és massa tard per poder prendre decisions amb criteri i coherència.

La presentació de totes aquestes idees, intercalant-hi anècdotes i històries de què havia estat testimoni, va fer que l’humor presidís en gran part la sessió i, sobretot, que els assistents marxessin amb un bon bagatge de plantejaments essencials, ancorats en exemples pràctics claríssims i difícils d’oblidar en el moment de decidir com fer les coses.

El contingut de la conferència està disponible al canal de YouTube de les Aules.

EL MESSIES, DE HÄNDEL, A LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR

El passat 20 de desembre, una cinquantena de membres de les Aules van desplaçar-se al barri de la Ribera, de Barcelona, per sentir l’oratori EL MESSIES, compost per G. F. Händel l’any 1741.

EL MESSIES, és un oratori en anglès que s’estrenà a Dublín l’any 1742 i que, amb els anys, va anar guanyant popularitat fins a convertir-se en una de les obres corals més conegudes i interpretades a tot Occident, sobretot en època nadalenca.

El concert va ser interpretat per l’Orquestra Jove Filharmònica Catalana i per la Coral Polifònica de Puig-Reig, sota la direcció de Melani Mestre.

Com a veus solistes varen actuar la soprà Natasha Tupin, la mezzo Lenny Lorenzani, el tenor Alfonso Zambuto i el baix Fernando Álvarez.

Cal dir, a més, que a mitja tarda els assistents ja havien pogut gaudir d’una visita guiada a la basílica de santa Maria del Mar, construïda al llarg del segle XIV i considerada la joia més important del Gòtic Català, i descobrir els seus elements arquitectònics i artístics, així com la seva història i el context en què va ser bastida.

La passejada pels carrers del casc antic de la ciutat va acabar d’apropar-nos a les vivències i l’estètica pròpies d’aquestes festes i va servir de colofó definitiu a un trimestre ple d’activitats.

LES AULES ACABEM L’ANY REFLEXIONANT SOBRE LA DEMOCRÀCIA

El passat 14 de desembre se celebrà l’última de les conferències programades a les Aules per a aquest 2022.

Sota el títol de EL VALOR DE LA DEMOCRÀCIA I LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES, el professor emèrit de filosofia de la UdG i exparlamentari Joan Manuel del Pozo parlà, amb mil exemples i matisos, d’aquest sistema polític que ens ve de lluny: és un reflex de les formes de regir la societat que van posar en funcionament a la Grècia clàssica i que partien de principis com la igualtat davant la llei, l’equitat en la contribució a les despeses comunes, la llibertat de paraula, i el dret i obligació de cada individu de participar en el debat públic i en l’exercici del poder.

Al llarg dels segles són una minoria els països on aquests principis han inspirat les formes de govern; però el que és cert és que, aquests països, han pogut assolir cotes de progrés i benestar importants: quotes significatives de llibertat dels ciutadans, principis d’igualtat i d’equitat, educació universal… I aquests principis i valors són els que avui malden per mantenir-se vigents en aquest món líquid, globalitzat i ple d’incerteses, el qual es veu sacsejat cada dia per amenaces –globalització, migracions, mercantilització, individualisme neoliberal…– que s’han estès arreu i que els posen en qüestió de manera permanent.

La idea essencial de la conferència va ser que, si creiem en aquests principis, és feina de tots defensar-los, amb les nostres actituds personals i públiques i en els moments en què som cridats a emetre el nostre vot; un vot que, sumat al de tots, ha d’evitar que es dissolguin i perdin la seva vigència.

A continuació, i per completar i ampliar els conceptes i les explicacions que podreu trobar reproduïts a l’enllaç de youtube, us adjuntem la llista de llibres que van ser citats durant la conferència i que amablement ens ha proporcionat en Joan M. del Pozo:

• Nussbaum, M. (2019) La monarquía del miedo. Una mirada filosófica a la
• crisis política actual, Barcelona:Ed. Paidós-Planeta
• Rosanvallon, P. (2010) La legitimidad democrática, Barcelona:Ed. Paidós-
• Planeta
• Wilson, E. O. (2012) La conquista social de la Tierra, Barcelona:Ed.
• Debate-Random House Mondadori
• Zuboff, S. (2019) La era del capitalismo de la vigilancia, Barcelona:Ed.
• Paidós-Planeta

El contingut de la conferència està disponible al canal de YouTube de les Aules.

BONES FESTES !

A LES AULES PARLEM D’HISTÒRIES DE L’ALTA GARROTXA.CRÒNIQUES D’UN TEMPS PASSAT

El passat 23 de novembre vam tenir el plaer d’escoltar una interessantíssima conferència de la mà d’en Josep Vilar Vergés, cap dels Agents Rurals de la Garrotxa i gran entusiasta del paisatge de l’alta Garrotxa i de la seva gent.

Com a introducció una petita mostra d’imatges que estan recollides en articles i en dos llibres que el conferenciant ja ha publicat sobre el tema.

Després es van anar desgranant les històries de pastors, de pagesos, vivències i records de la gent que habita, o millor dit habitava, aquesta zona més agrest de la nostra comarca.

Contrabans, camins d’exili, guàrdies civils, soldats, milicians, maquis, vídues i orfes, nevades i esllavissades. També referències a masos i hostals que van tenir la seva esplendor en un passat no gaire llunyà i que ara resten en runes en racons amagats de les valls.

En resum, històries de supervivència amb pocs recursos, autèntics retalls de vida i que amb l’entusiasme amb que van ser explicades ens van permetre apropar-nos a la geografia humana d’un temps passat prou recent, ric i ple, que contrasta amb la realitat de l’Alta Garrotxa actual, molt més plana i buida.

La conferència amb un nombrós públic ens va permetre fer un tastet sobre un tema de gran valor històric i antropològic.

El contingut de la conferència està disponible al canal de YouTube de les Aules.