CLOENDA DEL CURS A LES AULES

El passat 8 de juny les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa van celebrar  al Casal Marià la cloenda del curs amb una activitat que posava en relació les matemàtiques i la màgia i amb un recital de cançó francesa.

A la primera part, un discurs divertit i amè posà sobre la taula conceptes matemàtics diversos, com la simetria, el càlcul de probabilitats o la teoria del caos, tot exemplificant-los amb uns jocs de mans plens d’enginy, realitzats pel professor de secundària  Sergio Belmonte amb cartes de la baralla francesa. Eren uns jocs de mans curiosos i senzills,  si s’escoltava la persona que els portava a terme, però en realitat no sempre resultaven tan evidents ni fàcils de raonar per als qui formàvem part del públic.  I, de fet, l’últim, el més espectacular i divertit de tots, tot i la seva aparent manca de seriositat i de lògica, acabà  donant un resultat  clavat i del tot sorprenent,  l’explicació del qual  restà a l’aire i encara és l’hora que molts de nosaltres ens preguntem.

A la segona part , Manel Sentís, que tots coneixem com en Manelic de Pera,  interpretà amb la seva guitarra una colla de cançons franceses, de cantautors diversos de la meitat del segle XX. Les seves lletres, majoritàriament reivindicatives i de to contestatari,  ens connectaren directament amb l’esperit de les revoltes juvenils de la primavera del 68, les quals,  com ja deveu recordar, havien estat analitzades per Josep Ramoneda a l’última conferència del curs.  I, al mateix temps, moltes d’aquestes melodies, algunes molt populars a la seva època,  portaren a tots els presents una pila de records  de  vivències de joventut, que en alguns casos afegiren un toc emotiu a la jornada.

Amb aquestes dues activitats, el curs 2017-2018 es donà per definitivament acabat, al mateix temps que  s’anunciava ja per al dimecres, dia 26 de setembre, la presentació  de la nova programació d’activitats de tardor.

Ja només ens queda desitjar que passem tots un molt bon estiu..

Llistat amb explicacions  dels cantants i  les cançons del repertori.

Anuncis
Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

LES AULES DE DIFUSIÓ CULTURAL D’OLOT VIATGEN A NARBONA I GRUISSAN

El passat 30 de maig, gairebé una cinquantena de socis de l’ACUGA  viatjaren a la  ciutat de Narbona, situada en ple Llenguadoc i a la vora del riu Aude.  Allà, una visita guiada per la ciutat els permeté de conèixer la seva catedral i molts aspectes destacables de la seva història i dels seus racons, tals com el fragment de la Via Domitia que s’hi ha conservat com a resta arqueològica a cel obert.

 

 

A la tarda, el grup va poder passejar per les salines de Gruissan, on l’aigua del mar omple grans llacunes de profunditat escassa i coloració vermellosa, dins les quals la sal es concentra fins a nivells que permeten la seva cristal.lització i on és posteriorment recollida per ser comercialitzada.

 

Les dues activitats permeteren de tenir un molt bon coneixement d’aquesta zona tan propera com, sovint, ignorada.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

EL MAIG FRANCÈS DE 1968 DINS UNA EUROPA CONVULSA. L’ARQUEOLOGIA DEL NOSTRE PRESENT

Aquest és el títol de la conferència que pronuncià a les Aules el passat 23 de maig el periodista, filòsof i escriptor Josep Ramoneda i Molins, el qual, al llarg de les últimes dècades, ha estat una de les veus essencials de la vida cultural i de la reflexió en profunditat sobre els temes més punyents de la vida social i política que afecten el món.

La seva idea de partida podria resumir-se dient que el 68, no només amb els fets del maig francès, sinó també –i potser sobretot- amb tots els altres esdeveniments subversius que s’hi esdevingueren en punts ben diversos del món, és a l’origen del nostre present i ens serveix per entendre’l i explicar-lo.

L’any 68, en efecte, vingué marcat pel maig parisenc, però també per la primavera socialista de Praga, finalment ofegada pels tancs soviètics, i per les manifestacions a diverses grans ciutats nord-americanes contra la guerra de Vietnam, i per l’eclosió del blak power i la lluita contra el racisme liderada pel Martin Luther King –assassinat, per cert, aquell mateix any-, i per les protestes de milers d’estudiants mexicans, contra els quals disparà la policia causant una mortaldat encara mai quantificada.

I en tots aquests moviments hi ha sempre uns protagonistes essencials: els joves; uns joves que, gràcies a l’allargament de l’esperança de vida i a l’estabilitat i els avenços en la situació de la classe mitjana omnipresent, en aquests anys assoleixen per primera vegada una presència social important, entren massivament a les universitats, abans privatives de les classes altes, i fan escoltar la seva veu, plena d’il·lusions utòpiques però també de reivindicacions i protestes. Són joves que veuen possible un happy end a les seves mobilitzacions i que les viuen amb eufòria i ambient de festa.

Segons Ramoneda, tots aquests moviments no poden ser considerats avui, amb la perspectiva que dona el temps, com a revolucionaris, atès que, tret del cas de Praga, no posaren en qüestió ni volgueren enderrocar el poder polític establert. Però sí que és fàcil detectar-hi com a trets comuns unes actituds marcadament antiautoritàries, d’oposició a models socials, culturals i acadèmics molt rígids, de rebuig del consumisme i del poder financer, d’atenció a les desigualtats socials… Són, bàsicament, un producte de l’esgotament d’un cicle.  Per això els titllà més aviat de “revoltes” o, sobretot pel que fa al Maig francès, de “revolució cultural”, atès que, si bé en cap cas no se subvertí l’ordre polític, sí que es capgiraren mentalitats i costums.  I això afectà sobretot tres dels elements que podem considerar essencials en el funcionament de la societat: la família, els mitjans de comunicació i l’escola.

Posant en qüestió una societat molt conservadora, hereva de la postguerra, i molt marcada per la jerarquització, el patriarcalisme i  la ideologia catòlica, els joves reivindicaren una sexualitat més lliure gràcies al control de la natalitat, unes escoles on l’autoritat del professor pogués ser discutida, un funcionament familiar i social on la dona deixés d’estar sotmesa … Amb ells sortí al carrer una nova retòrica que es concretà en eslògans encara avui perfectament reconeixibles  i, per un breu període, semblà que tot havia de canviar.

El cert és, però, que al cap de poc la involució s’instal.là arreu encara amb més força. No hi hagué avenços a nivell polític: a França, Charles Degaulle guanyà les eleccions al cap d’un mes escàs; l’església de Pau VI condemnà l’ús dels anticonceptius; el 20 d’agost l’exèrcit soviètic envaí  Txecoslovàquia;  l’octubre a Mèxic  els estudiants foren reprimits amb un bany de sang; i, el novembre, el republicà Richard  Nixon fou elegit president dels Estats Units d’Amèrica. Tot quedà, tal com s’ha publicat en alguns mitjans, en una revolució social encara avui en certs aspectes vigent, però, alhora, en un gran fracàs polític, que abocà molts dels joves que hi havien pres part a opcions vitals clarament individualistes, i que portà algunes forces d’esquerres de determinats països (Itàlia, Alemanya …) a l’acció violenta i el terrorisme.

A partir d’aquí, fets diversos i successius (la crisi del petroli, l’entronització  d’una nova ideologia d’individualisme radical en la lluita aferrissada per sobreviure i tirar endavant,  la caiguda del bloc soviètic, la substitució del capitalisme industrial per un nou capitalisme financer d’ideologia marcadament nihilista, la fi del sistema bipartidista i l’eclosió del món globalitzat i de les noves tecnologies, capaces de portar el millor i també el pitjor a la societat …) semblen portar-nos a pensar en l’esgotament d’un període i a dibuixar un moment marcat per la incertesa a tots els nivells i per un autoritarisme creixent, que cal esperar que pugui ser subvertit d’una manera o altra.

La conferència es clogué amb una sèrie de consideracions del conferenciant sobre la situació que s’està vivint ara mateix al país i arreu del món, i sobre les expectatives, més aviat incertes, que es dibuixen en el nostre futur.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CONFERÈNCIA DEL DOCTOR PERE BRUNET SOBRE CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ÈTICA.

El passat dimecres 9 de maig, ens visità el doctor Pere Brunet, que s’ha dedicat a la recerca en camps diversos, ha estat catedràtic a la UPC durant quaranta-cinc anys, és autor del blog “Fractal” del diari ARA i  forma part de l’equip d’investigadors del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. La seva conferència portà per títol Ciència i Ètica. Els límits de la Ciència i la Tecnologia i des de bon principi ja es va poder veure que anava destinada a remoure i fer trontollar consciències, a més de donar una informació molt àmplia i aprofundida  sobre el tema.

La sessió s’inicià amb unes quantes reflexions que aportà Antoni Bach en presentar el conferenciant i el tema, mostrant els progressos indiscutibles que s’han produït a la nostra societat en aspectes tan diversos com el confort a les llars i l’esperança de vida, però també les creixents desigualtats que això mateix ha generat entre els habitants del món occidental i els de l’anomenat “tercer món”.

A partir d’aquí, el conferenciant anà ordenant la seva argumentació a partir de nombroses  referències a recerques i  treballs fets en els darrers vint-i-cinc anys per economistes i científics d’arreu, tots ells de gran prestigi i especialment compromesos  amb la necessitat de fer entrar l’ètica en el món tècnic i científic. La seva intenció és promoure que descobriments i avenços s’orientin sempre cap a la consecució d’un desenvolupament igualitari, que permeti el progrés de tothom, evitant tot allò que perjudica clarament algú  -innovació i fabricació armamentística, avenços que fomenten l’abús i el consum …- i fent passar la dignitat de les persones i la protecció del planeta per damunt de negocis i interessos.

Perquè, segons conclogué, l’any 2016, l’anomenat Engineering a better world, un magne congrés de tècnics i científics que organitzà la Reial Acadèmia d’Enginyeria de Gran Bretanya, no es tracta en cap cas d’un problema tecnològic: ara mateix la ciència té ja a l’abast totes les eines necessàries per aconseguir aquest desenvolupament just i igualitari arreu del món. Es tracta, en tot cas, d’un problema polític, ja que una millora de les condicions de vida de tots els humans implicaria necessàriament una reducció dels luxes de què gaudim els habitants dels països rics.  I aquest és el tema que els poderosos no estan, per ara, disposats a afrontar.

I el problema rau, en gran part, en la consciència que sempre cal tenir de l’abast, els costos i els límits d’allò que hom projecta, construeix o tira endavant. Perquè tot és finit, els recursos, l’energia … no són mai il.limitats i cal, per tant, fer-ne un ús correcte, amb responsabilitat ètica.

La ciència té sempre molt clars aquests límits, i manté un compromís amb els equilibris que regeixen la natura, el món, perquè sap que és impossible un assoliment tecnològic il.limitat.  Per això, segons el conferenciant, caldria escoltar molt més els homes de ciència que no pas els que regeixen els grans complexos industrials o els grans negocis a nivell mundial. Perquè la consciència de les pròpies limitacions és incompatible amb l’afany d’acumular, amb la violència, amb la pràctica de la guerra que sovint aquests darrers promouen.

I cal, en definitiva, que tothom i cadascú prengui la seva pròpia responsabilitat: cal que la societat es mobilitzi i forci els governs a actuar. Perquè el món on vivim ens pertany a tots, també a aquells que no tenen res i que, en canvi, tenen tot el dret a gaudir del que tenim els altres, amb el mateix benestar i la mateixa dignitat. I pertany també als qui vindran en un futur i que no pot ser que es trobin un planeta exhaurit i mancat de recursos, que els resulti invivible.

Les conclusions de la conferència, per tant, van ser molt clares: el progrés i el benestar que promouen la ciència i la tècnica han d’arribar a totes les persones que habiten la Terra, per damunt d’hipocresies, negocis i interessos. I cal protegir aquesta Terra, que és de tots, i limitar tot allò que pot danyar-la.

Cal, en definitiva, aconseguir que ciència i tècnica esdevinguin eines de pau i de justícia per a tothom i no només mitjans de satisfacció per a un primer món privilegiat. I aquest és un tema essencialment polític, la resolució del qual encara està pendent.

 

Cal remarcar que aquesta conferència va tenir una riquesa i una profunditat d’idees i de plantejaments que han fet molt complicada l’elaboració d’aquest raport. És per això que hem optat per afegir a continuació l’enllaç  de la presentació de la xerrada on podreu trobar el nom d’autors que tracten aquests temes, així com  i l’enllaç al blog “Fractal” del diari ARA    on trobareu articles del doctor Pere Brunet,  alguns  de divulgació científica i alguns altres relacionats amb el tema de Ciència i ètica.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

TERCERA EDICIÓ DE LA TARDA DE POESIA, AQUEST ANY CENTRADA EN EL PAISATGE

Per tercer any consecutiu, el passat dimecres 25 d’abril es va celebrar a les Aules la Tarda de poesia, que d’alguna manera ens permet  afegir-nos de manera col·lectiva a la festa de Sant Jordi, llegint i comentant poemes en un ambient distès i tranquil.

Aquest any la sessió, titulada Tast de paisatges,  va ser conduïda per Miquel Colomer, que situà cada poema en el seu context i n’explicà els detalls  i peculiaritats  essencials, cosa que va ajudar a fer-los  més propers  i a gaudir-los plenament.

A partir d’aquestes explicacions, nou lectores i lectors s’anaren tornant per llegir els poemes; 10 en total, d’autors diversos,  més sis tankes que permeteren descobrir  aquesta forma poètica d’origen oriental  la qual, juntament amb el haiku, s’estengué per Europa a principis del segle XX i que avui és practicada amb molt d’èxit per nombrosos autors.

I potser la novetat més destacada de la vetllada va ser la participació d’Àngel Girona, animador i divulgador cultural, i músic molt vinculat a la cultura popular  i al folklore de la ciutat i la comarca. Amb  els acords de la seva guitarra, l’Àngel aconseguí que la lectura dels poemes prengués un relleu molt especial, i que l’emoció que cadascun contenia arribés molt bé a tothom.  A més,  ell mateix cantà una de les composicions que s’havien  inclòs al recull que es lliurà a tots els assistents i, finalment, ens oferí  les seves versions musicades de dues composicions de l’autora Rosa Leveroni, i una del planenc Joan Arnau, amb la qual es clogué la sessió.

Fes clic aquí per veure i llegir els poemes

Pel·lícula  de la tercera edició de la tarda de poesia, Tast de paisatges

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

ASSEMBLEA DE SOCIS, CANVIS A LA JUNTA I ACTE DE RECONEIXEMENT A L’ISIDRE CHARLES

El passat  dimecres, 11 d’abril, se celebrà al restaurant  Font Moixina l’assemblea anual de socis de les Aules, amb un nombre d’assistents que gairebé arribà a la quarantena.

En el seu decurs es tractaren els punts habituals –estat de comptes i pressupost per al proper curs, comentari de les conferències, les sortides i les activitats de cinema que l’entitat porta endavant quinzenalment …- però el que centrà especialment l’atenció  de tots va ser el fet que, com ja estava anunciat,  Isidre Charles deixà la presidència de l’entitat després de vint-i-dos anys d’exercir-la de manera ininterrompuda i amb una dedicació més que remarcable. A proposta de la junta, l’assemblea decidí de nomenar-lo  President Honorari de les Aules.

La nova junta que s’aprovà queda formada d’aquesta manera:

PRESIDENTA: Mª Mercè Padrosa Juanola

VICEPRESIDENTA: Glòria Llinàs Miró

SECRETÀRIA: Conxita Ayats Aubert

TRESORER: Gabriel Plana Villegas

VOCALS: Antoni Bach Plaza

                                    Francesc Bragulat Bossom

     Anna Herreros García

                                    Maria Núria Tinto Bragulat

PRESIDENT HONORARI:   ISIDRE CHARLES I SAMARRA

A continuació, la reunió prengué un to més festiu, amb  un dinar i, tot seguit,  un acte d’homenatge i reconeixement a l’Isidre . Va ser un acte entranyable  en què un gran nombre de socis, alguns dels quals havien col.laborat  en les diverses juntes que s’han anat succeint al llarg dels anys, volgueren  estar al seu costat i recordar amb ell  els primers temps de funcionament de l’entitat, amb tots els problemes que va caldre anar superant per tirar-la endavant i amb mil anècdotes que compartiren.

A més, hi assistiren també representants de les institucions  que l’han conegut i li han fet costat al llarg de tots aquest anys:  la presidenta de l’AFOPA, senyora Muntsa Lamúa, així com l’Alcalde de la ciutat, senyor Josep M. Corominas i el Regidor de Cultura, senyor Josep Berga, el qual, a més, hi  assistí també com a representant del president del Consell Comarcal.

 

 

Al final, en un discurs emotiu, el mateix Isidre donà les gràcies pels obsequis  que li havien estat lliurats i, sobretot, per l’afecte i l’estimació que tots els assistents li expressaren i que segurament van ser per a ell la cosa més important i gratificant del dia.

 

A partir d’ara, tots esperem  poder continuar gaudint, a totes les activitats i sortides de les aules, de la seva presència amable, dels seus consells i del seu somriure sempre atent, que han estat una constant en la seva manera de ser i d’estar a l’entitat durant tots aquests anys  que l’ha presidida.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

L’ARTTERÀPIA COM A CAMÍ PER AL DESENVOLUPAMENT INTEGRAL DE LA PERSONA

El passat dimecres, dia 4 d’abril, a les Aules vàrem poder escoltar la conferència de dues artterapeutes olotines, Alícia Expósito i Clara Aulina, totes dues amb titulacions universitàries vinculades a aquesta disciplina i compromeses actualment amb treballs de docència en màsters i postgraus dins la Universitat de Girona. Una i altra, a més, porten a terme de manera continuada una activitat professional amb nens i adults a Olot i comarca.

L’arteràpia va ser definida per les conferenciants com una sèrie d’actuacions destinades a desenvolupar les capacitats artístiques i creatives de cadascú, per tal d’aconseguir una vida íntegra i plena, lluny de trastorns i desequilibris.

Del que es tracta amb aquest tipus de teràpies és d’aconseguir el benestar emocional de la persona, ajudant-la a fer aflorar tot allò que porta a dins a través de qualsevol tipus de manifestació artística –pintura, escultura, música, dansa …-. I com que aquest descobrir-se a un mateix sempre pot comportar riscos, les conferenciants van insistir especialment en l’exigència més important que comporta el seu treball: cal tractar cada persona sempre amb molta cura, atenció i respecte fins a aconseguir que, a partir del fet de descobrir qui és i com és en profunditat, pugui anar trobant-se a si mateixa i construint-se de forma íntegra i plena, superant les circumstàncies vitals o les limitacions que fins al moment li ho impedien.

Un breu repàs històric ens portà a situar els  orígens de l’artteràpia a principis del segle XX, en el moment en què la psicoanàlisi i els corrents artístics d’avantguarda atreien l’atenció de la societat europea cap als estudis centrats en la ment humana i en les seves disfuncions. L’interès pel subconscient, per les pulsions reprimides i per les formes d’expressió individuals i lliures, més enllà de normes i convencions socials, portaren a estudiar amb atenció els dibuixos i altres manifestacions artístiques de persones amb problemes mentals, al mateix temps que els nous corrents pedagògics (Freinet, Montessori, Decroly …) obrien les portes a canvis essencials en la manera d’entendre l’infant, el seu desenvolupament psicològic, artístic i cognitiu, i les seves necessitats de creació i expressió.

Es pot dir que a finals de segle l’artteràpia ja s’havia consolidat en molts països occidentals avançats en aquests temes com a professió reconeguda i oficial, amb artterapeutes professionals treballant en escoles, hospitals …  I cal destacar també que avui Catalunya és pionera, dins l’estat espanyol, en l’aplicació d’aquestes noves disciplines i formes d’actuació, tot i que entitats com Grefart (Associació professional d’artterapeutes) i  Altrart (Associació d’Artteràpia Olot), de les quals les mateixes conferenciants formen part molt activa, són encara  lluny d’aconseguir el reconeixement que els correspondria.

La sessió es clogué amb un repàs a tres casos concrets, fent atenció al procés seguit per cada un d’ells, i amb  un petit treball pràctic en què participaren tots els assistents i que donà una  mostra de les estratègies que l’artteràpia utilitza per assolir els seus objectius.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari