CLOENDA: MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL DEL PAÍS

El divendres  7 de juny,  ACUGA (Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa ) va celebrar la cloenda del curs 2018-19  al Casal Marià engalanat per a  l’ocasió.

Le presentació i  benvinguda va anar a càrrec  de Mª Mercè Padrosa, presidenta de   l’ Associació.  L’ acte va comptar amb la presència de Pep Berga, regidor  de Cultura de  l’ Ajuntament , que va tenir unes paraules d’encoratjament per  a les Aules.

Enguany la conferència i l’ audició van ser encarregades al conjunt musical anomenat  Criatures.  Aquesta formació és un duo d’acordió diatònic i gralla format  per en Marçal Ramon i l’Ivo Jordà, ambdós graduats  a l’Escola Superior  de Música de Catalunya (ESMUC) i guanyadors  del premi Sons de la Mediterrània 2016.

La conferència “Música popular i tradicional del país” ens descobrí la història i el paper de l’ acordió i la gralla que tot seguit escoltaríem en concert.

La gralla, instrument  de fusta i vent, amb més de 300 anys d’història, ha passat per diferents etapes però ha sigut i és encara un instrument lligat a les festes populars: ball de gegants, cercaviles, castellers….  En canvi  l’acordió  diatònic , de la mateixa família de vent, no apareix fins a mitjans del segle XIX i de seguida esdevingué un instrument molt popular  lligat a les festes dels pobles. Quan neix l’ acordió , gràcies a les seves múltiples prestacions, la gralla perd protagonisme.

Aquests dos instruments sofriren una davallada  en l’ època franquista fins que començaren a recuperar-se en temps de la democràcia. Finalmen,  l’any 2006,  l’ ESMUC els incorporà en els estudis superiors reglats  de 4 anys de durada.

Tot seguit els assistents vam gaudir  del concert amb peces tradicionals d’autors del país i forans, arranjades amb gran qualitat musical per l’olotí Dani Lopez  i els mateixos intèrprets .

Finalitzat el concert , molt complaguts,  donàrem per acabada la cloenda del curs present.

Si voleu veure i escoltar “El ball pla d’Andorra” la seva primera actuació cliqueu aquí

Anuncis
Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

VISITA GUIADA AL QUADRE LA CÀRREGA , DE RAMON CASAS, I A TOTES “LES CÀRREGUES” DEL MÓN

Aquesta primavera, el Museu Comarcal de la Garrotxa ha creat una exposició, tan novedosa en el seu plantejament formal, com potent en el seu contingut. I un bon nombre de membres de les Aules vàrem visitar-la el passat 5 de juny, sota el guiatge de Montserrat Mallol, directora dels Museus d’Olot i especialitzada en la gestió cultural del patrimoni i en la divulgació de la història  i de l’art del país.

La primera part de l’activitat es desenvolupà a la sala del Museu Comarcal on La Càrrega senyoreja, immensa i molt  ben il·luminada, centrant el seu argument en les figures de la dreta –el guàrdia civil a cavall, gairebé envestint un home caigut a terra- i, sobretot, en el gran espai buit central, desolat, deixat per la massa que fuig, esporuguida.

Observant alguns detalls concrets del quadre i recordant aspectes biogràfics de l’artista, la conferenciant ens portà a descobrir  qüestions que, en una visita feta amb menys rigor, potser haurien restat amagades. Perquè, si bé aquesta obra ha passat a ser un símbol de la repressió exercida contra el poble per les forces armades de l’estat, el cert és que el pintor, d’origen burgès i gens compromès amb les lluites polítiques i socials del seu temps, la va pintar sense cap intenció de denúncia d’uns fets concrets, sinó més aviat seguint una tendència artística molt pròpia de l’època i intentant sobretot aconseguir a París un guardó, que vingué a donar-li relleu internacional i importància a tota Europa. D’aquí ve la discordança entre la data de realització del quadre, corroborada per dibuixos i esbossos diversos que s’han  conservat,  i la que figura al costat de la signatura de l’artista,  així com les modificacions i retocs que ell mateix  va introduir-hi, tal com avui permeten observar les tècniques més actuals d’anàlisi d’obres pictòriques.

A continuació, i ja dins la Sala Oberta del museu, prengueren sentit algunes de les explicacions donades prèviament per Montserrat Mallol: l’exposició, concebuda des d’una volguda neutralitat i objectivitat de principi, ens acara a un fet indiscutible: arreu del món, l’estat ha reprimit sempre les manifestacions reivindicatives populars; i ha legitimat l’ús de la seva força i brutalitat emparant-se en l’argument que, d’altra manera, haurien perillat l’ordre i el sistema establerts.

A partir d’aquí, “La Càrrega” de Ramon Casas apareix en estret diàleg amb tota una sèrie de documents gràfics i fílmics d’arreu, presos al llarg de l’últim segle i mig,  inclosos els que ens són dramàticament propers i coneguts per haver-los viscut i patit la gent del país  en els anys més recents. I el públic s’adona, esbalaït, que les actituds, les accions, les situacions,  fins i tot molts detalls de la indumentària … són sempre i arreu  idèntics, segurament perquè obeeixen, sempre i arreu, a un mateix objectiu.

D’aquesta exposició se’n poden dir moltes coses però, certament, no pas que pequi de poc valenta. Ni que deixi indiferent a qui l’ha visitada.

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

SORTIDA AL CANAL DE MIDI I A BEZIERS

El passat 29 de maig, a les 8 del matí un autocar carregat de gent de les Aules sortí cap a la Jonquera en direcció a Beziers, amb la intenció d’arribar al poble de Colombiers  i embarcar en una nau. Es tractava de fer un recorregut pel canal, tot descobrint el funcionament del sistema d’écluses que permet a les embarcacions de navegar-hi  amb gent i mercaderies,  superant els desnivells  que caracteritzen el curs fluvial d’aquest zona.

Després d’embarcar amb un considerable retard i de començar immediatament a dinar, encara sense moure’ns del port, vàrem ser informats que el recorregut no es podria realitzar a causa d’una avaria seriosa  a la barca que, segons sembla, havia perdut l’hèlix i no podria ser reparada fins passats uns dies.

Reunida la junta i davant l’evidència que ens trobàvem a més de 2 hores d’Olot i que l’excursió prevista se’ns n’havia anat en doina, va caldre improvisar ràpidament un pla alternatiu.

El primer va ser aconseguir que tots els participants a la sortida  baixessin al més ràpidament possible de l’embarcació, no fos cas que es produïssin mals majors.

Un cop tots de retorn a l’autocar,  gràcies al bon coneixement que les persones responsables de la sortida  tenien de la zona, i gràcies també a la col·laboració del conductor, que es va posar sense reserves al nostre servei, va ser possible fer tot un recorregut  visitant, primer un, després un altre, els punts clau de funcionament de les écluses.

Arribar-hi amb l’autocar ens va permetre d’observar des de terra l’obertura i el tancament de les comportes i la pujada i baixada dels nivells de l’aigua que donava  pas als diversos vaixells de tot tipus que en aquells moments circulaven amunt i avall dels canals, de manera que, tot i no poder experimentar des de dins les sensacions que vivien els passatgers, sí que vàrem gaudir d’una visió privilegiada de tot el procés.  I les explicacions detallades i molt gràfiques de qui coneixia perfectament els secrets de l’obra d’enginyeria que teníem al davant van fer la resta: no vàrem poder navegar per la zona, però sí que vàrem entendre molt bé el sistema que permet fer-ho, i també vam copsar la importància del canal com a mitjà de transport i comunicació importantíssim dins la regió del Midi francès.

 

A continuació, un altre breu trajecte ens situà al centre de la ciutat de Beziers, on encara vàrem tenir una estona per passejar pel barri antic i visitar la catedral, l’estructura externa de la qual ens havia cridat especialment l’atenció a mesura que ens hi anàvem acostant per la carretera,  i el claustre, que s’obre en un dels  laterals, a l’extrem d’una balconada espectacular sobre els entorns de la vila.

Ja entrat el vespre  vàrem arribar a Olot, un pèl cansats però amb la sensació d’haver fet una sortida interessant i plena de contingut, tot i els problemes imprevisibles i certament imprevistos  a què havíem hagut de fer front.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

UN DRON A LES AULES

El passat dimecres 22 de maig, Carles Gil i Coromina, màster de fotografia i especialista en creació d’imatges en 3D i en filmació amb drons, presentà a les Aules de Difusió Cultural la seva conferència, titulada Un dron vist de prop. L’activitat es portà a terme a la sala d’actes de l’Hospici, amb un públic format per més de 80 persones expectants davant la novetat del tema.

Després d’una molt breu demostració dels moviments de dos d’aquests aparells, que presidiren la xerrada des de la taula del conferenciant, aquest n’explicà els orígens, que cal situar molt al principi del segle XX i dins l’àmbit militar: la possibilitat de comptar, en temps de guerra, amb vehicles aeris no tripulats però perfectament preparats per a l’espionatge i l’atac, esdevingué molt important per minimitzar les baixes humanes i va donar als drons una rellevància creixent, tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona. Després, en temps de la Guerra Freda, es perfeccionaren els aparells i es potencià el seu vessant de captació d’imatges, per utilitzar-los bàsicament en missions d’observació i espionatge. I, finalment, ja en el segle XXI, els drons han passat a esdevenir armes mortíferes cada vegada més sofisticades i eficients, destinades per les grans potències occidentals a  la lluita antiterrorista.

Tanmateix, el desenvolupament dels drons avui dia està també tenint importància dins  l’àmbit civil, ja que les seves característiques i prestacions els fan molt útils per a finalitats diverses, com ara el transport d’objectes i materials o la captació d’imatges des de l’aire, capaces de mostrar-nos situacions, ambients i paisatges que l’ull humà no podria captar de cap altra manera. En aquest sentit, el conferenciant esmentà tot un seguit de titulars de premsa que destacaven serveis diversos que han anat realitzant en els últims temps, tals com el transport ràpid i eficaç de material mèdic i de productes farmacèutics requerits amb urgència, o el repartiment de tota mena de productes per part de companyies diverses de comerç on line.

En qualsevol cas, avui els drons, amb tots els clarobscurs que puguem destacar en les seves finalitats, són ja objectes d’ús força comú al nostre entorn; i la possibilitat no pas remota que puguin proliferar va portar el conferenciant a esbossar, amb una certa ironia, una visió de futur  esgarrifosament propera a les pel·lícules de ciència-ficció, amb la qual cosa va donar per acabada  la seva exposició.

Immediatament s’inicià la segona part de la sessió: Carles Gil passà a presentar, amb  tres filmacions breus, la seva experiència personal en la utilització dels drons.

Mostrà en primer lloc les patacades colossals i sorolloses del seu primer aparell que, segurament dirigit encara amb poca traça, sovint s’entestava a volar pel seu compte, totalment descontrolat, i l’obligava a tota mena de recerques i equilibris per recuperar-lo.

A continuació, però, vàrem poder gaudir de la meravella impactant d’uns paisatges –primer, de l’illa de Mallorca; després, dels colors i la màgia de l’aigua, als voltants d’Olot, en plena tardor-  que no podrien haver estat captats de cap altra manera i que ens varen fer adonar sense cap mena de dubte que, tot i els seus discutibles orígens, avui el dron pot ser una eina molt útil, entre altres coses per ajudar-nos a descobrir i estimar encara una mica més la bellesa del nostre entorn.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

UNA TARDA DE JOCS I ENIGMES MATEMÀTICS

 

Dimecres passat, 15 de maig, les Aules de Cultura van acollir el que s’anomenà Taller de Jocs i entreteniments per pensar . I, vist l’èxit que va tenir entre el públic assistent, tot fa preveure que caldrà donar-li continuïtat en els propers cursos.

 

 

El taller va ser dirigit pel catedràtic de Matemàtiques jubilat Gabriel Plana, que preparà un petit quadern perquè tots els assistents poguessin utilitzar-lo com a eina bàsica de treball,  i la sessió trobà el seu dinamisme en la diversitat d’activitats proposades: qüestions numèriques, enigmes gràfics, jocs de màgia …, que els assistents s’abocaren a resoldre, individualment o col·laborant amb els del costat, i posant a prova les dots d’observació, paciència i enginy de cadascú.

Va ser una tarda divertida i amena, diferent, centrada en un àmbit del saber també diferent dels que són habituals a les Aules.

Quants quadrats veieu en aquesta figura?

I perquè tothom es pugui fer una idea de com va anar, adjuntem a continuació alguns dels entreteniments proposats en el quadern, de manera que, qui vulgui, pugui fer-los a casa. Cliqueu aquí per accedir els entreteniments.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

TARDA DE POESIA A LES AULES DE DIFUSIÓ CULTURAL

El passat dimecres, dia 24 d’abril, a l’ACUGA es va celebrar per quart any consecutiu la Tarda de Poesia, que enguany se centrà en el recull titulat POEMES DEL PAS DEL TEMPS I DEL RECORD.

Diferents persones que participaven en l’acte i que s’ho havien preparat prèviament, llegiren obres d’Horací, Pierre de Ronsard, Antoni Puigvert, Joan Margarit, Rosa Leveroni, Narcís Comadira, Quim Español, Joan Teixidor i Miquel Martí i Pol  i  en cada cas la seva lectura estigué acompanyada per la guitarra de l’Àngel Girona, que havia buscat per a cada poema la peça més adient.

La introducció al tema i els comentaris d’obres i autors anaren a càrrec de la catedràtica de Llengua i Literatura de secundària M. Mercè Padrosa, i l’acte es clogué amb la interpretació d’uns quants poemes musicats per l’Àngel Girona.

A continuació, podeu trobar el contingut del quadernet que s’edità per a aquesta quarta  Tarda de Poesia i que els assistents reberen com a record de la jornada, amb una breu introducció i el recull dels 12 poemes que varen ser llegits i comentats

Tempus fugit. Els antics ja ho sabien i aquest fet és i ha estat durant segles un dels temes més habituals en textos i converses.

Perquè el temps passa i, en fer-ho, condiciona la nostra vida, el nostre aspecte, la nostra salut, les nostre capacitats, les nostres relacions i tot allò que ens configura. I ho fa de moltes maneres i amb resultats molt diversos.  Segurament és per això que aquest pas del temps ha estat analitzat des de punts de vista també molt diversos: “el temps tot ho cura” diuen alguns, mentre que altres opinen que “el temps tot ho malmet i ho degrada”. I uns desitgen fer-se grans, mentre altres es miren cada dia al mirall amb esglai i molts temen la vellesa i les servituds que comporta.

Tot això s’ha reflectit també dins l’àmbit de la poesia al llarg dels segles, i s’ha fet ressò a cada moment dels canvis en la mentalitat i els principis imperants. Mentre els poetes renaixentistes, inspirant-se en els clàssics, concloïen que, si el temps passa, el que cal és aprofitar-lo i gaudir-ne al màxim, els del Barroc no van saber veure-hi res més que  l’aproximació inexorable de la mort. I, a partir del Romanticisme, el tema ha estat analitzat per cada escriptor des de perspectives del tot personals, partint de les pròpies vivències com a individu i convertint-lo en una qüestió del tot subjectiva.

Altrament, el tema del record, sempre lligat al del pas del temps, no ha fet més que estendre aquesta diversitat d’apreciacions, tenyint de claror, o bé de tons grisos i foscos, tot allò que la nostra memòria ha conservat d’un passat, en el qual el present s’emmiralla i sovint troba el seu sentit.

La poesia d’avui és evidentment hereva de tota aquesta tradició i, en la seva diversitat, ens parla de paradisos perduts de la infantesa; de flashos de la vida passada que avui són refugis on arrecerar la vellesa;  del perfum de jardins o de nits d’estiu mai oblidades; de recances per tots aquells projectes en què no vàrem reeixir,  i també de l’enlluernament per tot allò que ens queda per fer, o per tot allò que abans no sabíem i que, ja de grans, hem descobert amb joia.

Perquè el pas del temps i els records són justament això, un espai amplíssim on cadascú va projectant i retrobant alhora tot allò que porta a dins i que el fa ser com és. És per això que continua fascinant-nos.

Fes clic aquí per veure i llegir els poemes

Pel·lícula  de la tercera edició de la tarda de poesia, Poemes del pas del temps i del record

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

SORTIDA DEL 16 D’ABRIL A SANT JOAN DESPÍ I A L’AUDITORI DE BARCELONA

A les 4 de la tarda teníem visita concertada a Sant Joan Despí per descobrir les cases de l’arquitecte Josep M. Jujol, col·laborador d’Antoni Gaudí especialment en el trencadís de moltes de les seves obres.

Amb l’escalf del temps primaveral vam començar el recorregut per la visita de la casa anomenada Torre de la Creu, construïda amb  estil modernista. La particularitat d’aquesta casa és que, a la vista,  amaga dues vivendes simètriques. La vivenda de la propietària estava orientada al Nord, més fresca, ja que, ella,  hi anava a passar els estius;  i l’altra al Sud per els seus familiars.

Continuarem per la Torre de Can Negre., que actualment és un Centre de Dinamització Cultural de la Vila. Aquesta construcció singular és el resultat de la transformació d’una casa pairal d’un empresari dedicat al cultiu de les vinyes i la el·laboració del vi.

L’estil que utilitza en Jujol en aquestes cases té una estètica molt cuidada i detallista que no perjudica la seva funcionalitat.

A la sortida d’aquestes dues visites vam anar a veure, per fora, la casa que en Jujol s’havia construït per viure-hi.

A continuació  vam anar a l’Auditori de Barcelona on vam gaudir de la Passió segons Sant Mateu de Bach dirigida per el mestre Jordi Savall. Va estar excel·lentment interpretada pels solistes, per el Cor de la Capella Reial de Catalunya, les Veus del Cor Infantil Amics de la Unió i Le Concert de Nations.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari