AVÍS A TOTS ELS SOCIS

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

RAIMON PANNIKAR, UN CATALÀ UNIVERSAL, una conferència per no oblidar

El passat dia 28, Jaume Angelats i Morató, doctor en Teologia, llicenciat en Ciències Bíbliques i  Psicologia i patró de la fundació Vivarium Raimon Pannikar , va oferir al públic de les Aules una conferència  sobre aquesta figura que ell tractà personalment, ja des d’abans que s’instal·lés a Tavertet,  i que conegué  en profunditat; tota la profunditat que li permeté el fet d’haver escrit la versió catalana de gran part dels Diaris íntims on Pannikar, amb les inevitables llacunes temporals d’uns escrits d’aquest tipus,  anà deixant constància de les seves vivències des de l’adolescència fins a pràcticament la seva mort.

Angelats ens mostrà un Raimon Pannikar tan clarivident com polièdric; erudit, carismàtic, profund, agosarat …; un Pannikar que, amb les seves llums i les seves ombres –inevitables en tot ésser humà-,  ha deixat al món un llegat intel·lectual de valor inestimable,  basat en tot un cúmul de conceptes que en el seu moment resultaren immensament innovadors i que avui encara ens resulten de plena actualitat, perquè en pocs casos han estat plenament assumits per la societat i per les instàncies religioses, intel·lectuals i polítiques diverses a les quals d’alguna manera ell apel·lava.

La conferència s’articulà a partir d’un recorregut inicial pels fets més significatius que marcaren la seva biografia: el seu naixement en una llar de la burgesia barcelonina, fill de pare hindú i mare catalana; l’atracció que sentí des de molt jove pels aspectes espirituals de la vida;  l’ordenació com a capellà, l’any 1946, dins l’àmbit de l’incipient Opus Dei, d’esperit marcadament innovador en els seus inicis; el  viatge a l’Índia, l’any 1954, a la recerca de l’espiritualitat i les arrels culturals i ètiques  del pare;  i,  en un contrast que no deixà de provocar-li una certa crisi existencial, la docència i la projecció social en una prestigiosa  universitat de Califòrnia i en tot un món de conferències, publicacions, congressos …

A partir de tot aquest cúmul de vivències,  el conferenciant anà mostrant el perfil  d’un  intel·lectual potentíssim –doctor en Química, en Filosofia, en Teologia- que, al llarg del seu periple  vital, mantingué sempre una actitud oberta al màxim, d’aprenentatge constant: de  noves cultures, de noves formes d’espiritualitat, dels textos fundacionals de l’Hinduisme i el Budisme, de persones que conegué i que  marcaren el seu pensament, sempre racional, amb la raó estretament lligada a l’espiritualitat.

Aquesta és també  l’època en què començà a produir els seus textos més reconeguts, i en què afirmà:  “Escric per viure de manera més conscient, per trobar l’esperit, la presència de Déu en la vida”, amb una aportació clau: la de donar una importància essencial a la raó en el tractament de temes espirituals.

Quan, als anys 80, torna a Catalunya i s’instal·la a Tavertet, comenta el seu recorregut existencial, tan ple de paradoxes com d’honestedat i de profunda coherència, dient:  “Me’n vaig anar cristià,  em vaig descobrir hindú,  em vaig fer budista i he tornat sense deixar de ser cristià”. 

A partir d’aquí, el diàleg interreligiós i intercultural passa a ser una de les claus essencials del seu pensament:  davant dels reptes que ens posa al davant el món actual, per a Pannikar cal una fecundació mútua entre cultures,  una recerca de connexió entre postures aparentment tan diverses  -però molt properes en la seva essència-  com les del Papa Francesc  (molt en sintonia amb Francesc d’Assís),  de  Martin Luther King,  de Mahatma Gandhi …

És tot aquest univers d’idees i concepcions entrellaçades del món, l’espiritualitat i la vida,  el que li permet de proposar conceptes tan nous i fins a cert punt pertorbadors com el d’ecosofia, que ens parla de la saviesa de la Terra, del medi ambient, davant dels quals cal una actitud d’aprenentatge, de contemplació, d’immersió en la natura …,  o de dimensió cosmoteàndrica, en què, des d’una mirada transcendent de la vida,  la humanitat es fon amb Déu i amb el cosmos.  Ens parla també de la necessitat de tendir a una adualitat,  que ens faci abandonar les postures maniquees (o blanc, o negre, …) per decantar-nos cap a actituds integradores.  I d’una tempieternitat, perquè  des del seu punt de vista el temps d’ara mateix és ja vida eterna i, per tant, cal viure’l en plenitud.   Es tracta, en definitiva, de buscar el diàleg entre totes les cultures i l’íntima unió del cosmos, la idea de déu, l’humanisme i el  culte a la natura, en una recerca de l’harmonia que ha de donar sentit a la vida i a la mort.

Per acabar, penso que estarà bé citar alguns fragments del seu text  Tres exemples de santedat: Clara, Joan de la Creu i Teresa d’Àvila, publicat l’any 1957, on diu:

 

Mira…

Pensa …

Contempla …

 

Obriu els ulls de bat a bat

i busqueu per tot arreu!

 

Primer, mira, escolta, veu, sent: sense cura de la vida dels sentits, sense una relació més que fraternal amb tot el món material (…)  no es pot tenir una vida plenament humana. Qui no és un enamorat de la natura, qui no és sensible a la bellesa, no podrà gaudir i aleshores tot esdevindrà una espècie d’abstracció o de paraules buides. Mira, enamora’t de les coses belles, de les flors, de tot; mira entorn teu, no tinguis por de res.

Segon, considera, pensa, medita: cal veure l’altra cara de la realitat, que no es copsa amb els sentits però que es descobreix amb la ment i amb l’intel·lecte. (…)    No podem ser lliures si no pensem pel nostre compte, i no podem pensar si no deixem al pensament aquell espai necessari per a la digestió que és la meditació.

Tercer, atura’t, fes silenci, escolta, contempla: (…)  Tots som cridats a la contemplació. Per arribar-hi cadascú ha d’omplir del tot la pròpia sensibilitat i intel·ligència i després deixar-se fer, deixar-se anar, saber acceptar.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

TALLER DE JOCS I ENTRETENIMENTS PER PENSAR A LES AULES

El passat dimecres  21 d’octubre,  les Aules de difusió cultural  van acollir la segona edició del  TALLER DE JOCS I ENTRETENIMENTS PER PENSAR, dirigit per Gabriel Plana, catedràtic jubilat de Matemàtiques a secundària.

L’activitat  posà a l’abast dels assistents tota una sèrie de curiositats i enigmes entretinguts i de resolució senzilla, pensats per passar una bona estona rumiant i utilitzant aquella lògica matemàtica, que tots tenim, però que sovint sentim com si ens estigués quedant una mica rovellada.

I per tal que tots els membres de les Aules puguem posar-nos a prova, a continuació trobareu l’enllaç d’una reproducció del quadernet que vàrem utilitzar al llarg de la sessió.  Veureu que al final hi ha les solucions de cada exercici, però no en feu cas: només hi són per si de cas. Segur que a ningú no li faran cap mena de falta.

Per obrir el quadernet del TALLER DE JOCS I ENTRETENIMENTS PER PENSAR cliqueu aquí

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

PERE BRUNET OBRE EL NOU CURS A LES AULES

El passat dimecres, 7 d’octubre,  les Aules d’Olot van posar-se de nou en marxa, després del llarg confinament de la primavera passada, i de l’estiu, i de tot un munt d’incerteses que al llarg de la tardor es van acabar anar resolent  una rere l’altra.

La conferència inaugural es va ubicar, com totes les que tenim programades per a la resta del curs, a la sala d’actes del Casal Marià -més gran i airejada i, per tant, més segura que la que havíem utilitzat en els cursos anteriors-,  i estigué marcada per totes les mesures sanitàries que imposa la situació actual.  I retrobar-nos-hi va ser un plaer, tant pel que suposava de retorn a una normalitat de relació personal i humana -que ja enyoràvem-, com per la conferència en si mateixa, prometedora ja des del seu títol.

Ens l’oferí  el senyor Pere Brunet,  enginyer, catedràtic jubilat de la UPC  i investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, amb un llarg curriculum de publicacions  i de premis  que el vinculen a les més prestigioses instàncies internacionals lligades a la investigació científica i al compromís amb un món més just, equilibrat i equitatiu.

 

A partir del títol  Límits, Ciència i Pau, el conferenciant  anà resseguint els estralls a què el mal ús  que s’ha fet  de l’aliança entre la política, determinats avenços  tecnològics, el militarisme i l’economia financera ha anat sotmetent la gent d’arreu, manipulant el seu pensament, coartant la seva llibertat i fent malbé la idea mateixa de democràcia, per tal d’afavorir els interessos més espuris.

Amb una colla d’exemples, trets de la realitat més immediata i del dia a dia que ens mostren  els mitjans  -manipulació de campanyes electorals, fraus jurídics i econòmics, abusos de poder, manipulació sistemàtica de les nostres dades …-,  el seu discurs anà portant els assistents a  adonar-se de la necessitat imperiosa  i urgent d’un canvi de plantejaments i d’actituds a tots nivells.

Per a Pere Brunet, ens cal ser  molt crítics amb els poders que regeixen les nostres vides,o que volen dominar-les, i absolutament escèptics amb els seus missatges.  Tal com adverteix Emilio Lledó en un text publicat el 29 de març de 1920,

 “El ciutadà ha de ser capaç de plantejar-se els interrogants propis d’una ment lliure: qui ens diu la veritat? qui ens enganya? qui ens vol manipular?”

Segons Brunet, ens cal  tenir un bon coneixement dels límits a què estem sotmesos com a persones, i dels que regeixen la societat i el món que ens envolta, en el moment de valorar i   d’ enfrontar-nos a tot el que ens arriba, perquè

La consciència dels límits és un dels mecanismes que ens pot acostar èticament a la tolerància i a la construcció de la pau i d’un món més just

(Rita Levy-Montalcini)

I també és essencial que tots actuem guiant-nos per la mesura i l’esperit crític, i busquem  els equilibris que han de permetre que tots els habitants del planeta visquin amb dignitat, tot preservant la natura i el medi ambient .

Per això cal defugir les actituds de fe cega en tot allò que ens arriba a través de pantalles diverses. Perquè, al capdavall, Internet,  les xarxes i tot el que porten associat  són només eines;  eines que en determinats moments ens poden ser  -i ens són- molt útils, però que cal mirar amb serenitat i calma, amb actitud escèptica i esperit crític, per poder pensar, valorar, pair … tot el que aboquen sobre les nostres ments, estant atents a qui diu què i, sobretot, amb quina intenció ho diu.

Un cop acabada la conferència,  que va tenir una amplitud conceptual i una complexitat molt considerables, aquest podria ser un resum final de les principals idees que hi varen ser  exposades:

  • Cal que tothom prengui consciència dels límits que determinen el  nostre propi cos, la nostra vida,  el planeta,  la gent que habita al món,  la riquesa,  les emissions, la natura, l’energia…
  • Cal tenir present sempre la importància de la mesura: de tot i en tot.
  • Cal contemplar els mites i els relats interessats amb escepticisme, fent-se en tot moment  les preguntes clau i pertinents.
  • Cal treballar per aconseguir una regulació global, basada en la dignitat de totes les persones.
  • Cal mirar amb cautela idees com la de “Big Data” i la privacitat, i treballar per preservar els drets de tots i els límits que mai no haurien de ser traspassats.
  • Cal tenir present que la consciencia de la pròpia limitació́ és incompatible amb l’afany d’acumular, amb la violència i amb la pràctica de la guerra.
  • L’actitud científica pot ajudar-nos a construir una pau positiva.

Podeu baixar-vos la presentació de la xerrada clicant l’enllaç Xerrada Límits, Ciència i Pau

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS SOCIS

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Comunicat 4 (4 de juny)

A TOTES LES SÒCIES I ELS SOCIS I DE LES AULES

Avui és el dia en què havíem previst celebrar

l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS i el COMIAT DEL CURS 2019 – 2020

i, entre altres coses, havíem d’anar a l’Auditori de Barcelona per commemorar  l’Any Beethoven (250 anys del naixement del compositor alemany) i escoltar les seves simfonies nº 6ª, coneguda  com la Simfonia Pastoral, de caràcter íntim i tranquil, i nº 7ª, valorada sobretot pel seu ritme i el seu lirisme.

 Com que fer això ara mateix no és possible, aprofitem aquest últim comunicat del curs per oferir-vos uns enllaços que us permetran gaudir d’aquestes dues grans obres des de casa:

Simfonia nº 6ª  https://youtu.be/aW-7CqxhnAQ

i Simfonia nº 7ª https://youtu.be/W5NsPOgyALI

……

A més, avui, 4 de juny, fa 50 anys que morí el poeta Josep Carner, i les lectores i lectors de la V Tarda de Poesia hem previst recordar-lo amb la lectura d’uns quants poemes del seu llibre

Els  fruits  saborosos,

poemes que us recomanem vivament i que podreu llegir i  escoltar clicant  a:

https://youtu.be/cVfQ_EM21KQ

Finalment, us recordem també que aquest blog de les Aules us pot ser una molt bona companyia durant l’estiu, ja que hi podreu trobar les cròniques de les conferències i activitats d’aquest i dels últims cursos, així com les memòries de cada any.

Rebeu tot el nostre afecte i l’estimació més sincera, a l’espera que, si la situació sanitària ho permet, ens puguem retrobar el 30 de setembre per a la celebració de

l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS corresponent al curs 2019-2020

i la PRESENTACIÓ DEL NOU CURS 2020-2021

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Comunicat 3 (27 de maig)

A TOTES LES  SÒCIES I ELS SOCIS I DE LES AULES

 Avui és el dia que Gabriel Plana i Villegas havia de portar endavant el

Taller de jocs i entreteniments per pensar

I perquè us feu una idea del seu contingut i funcionament, us n’incloem una mostra, que us permeti començar a “jugar” des de casa:

1. Compteu quants quadrats hi ha en aquesta figura.  (Un parell de pistes: N’hi ha més de cinquanta i hi ha quadrats de 6 mides diferents)

2. Resseguiu aquestes figures, sense aixecar el llapis del paper i sense passar dues vegades pel mateix camí. (Totes són possibles)

3. Quin número s’ha de posar en el lloc de  l’interrogant?  (Es tracta d’un nombre decimal)

A l’espera que el proper curs  puguem retrobar-nos a les Aules i compartir molts altres jocs i entreteniments diferents, us trametem tot el nostre afecte i els nostres millors desitjos.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Comunicat 2 (20 de maig)

A TOTES LES SÒCIES I ELS SOCIS I DE LES AULES

Avui és el dia que havíem de sentir la conferència de Pere Brunet, titulada Límits, ciència i pau.

A l’espera de poder sentir-la el curs que ve, us adjuntem tres fragment d’un article publicat per l’autor (Pere Brunet – Revista  per la Pau de l’ICIP – febrer de 2018)

per tal que us feu una idea de quins són els seus plantejaments i les  seves postures:

“Avui en dia, en un món desigual i amb necessitats extremes, la Ciència  es fa indispensable en el treball per la pau i per tot allò que cal per a poder tenir cura de totes les persones, presents i futures.” (…)

“Per sort, la ciència i la tecnologia ens donen i ens poden donar  recursos per eradicar la fam i la pobresa, per millorar l’atenció sanitària, suprimir la injustícia energètica i assolir la resta d’objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU.” (…)

“La ciència ens permet inventar sistemes que situen la persona al centre dels seus objectius.”

Com sempre, esperem que estigueu tots bé i que el curs que ve puguem retrobar-nos per reprendre les activitats de les Aules.

Continueu atents als nostres comunicats, que anireu rebent fins a primers de juny, i rebeu tot el nostre afecte, amb els millors desitjos.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Comunicat 1 (9 de maig)

A TOTES LES  SÒCIES I ELS SOCIS I DE LES AULES

Després que ens haguem reunit els membres de la Junta el passat divendres, dia 8 de maig, 

us volem transmetre tot el nostre afecte 

i els millors desitjos per a la vostra salut i la de la gent que estimeu. 

També us volem aclarir unes quantes coses:

  1. Previsiblement no podrem portar endavant cap més activitat en el que queda de curs.

  2. Estem treballant perquè totes les conferències i sessions que teníem programades es puguin portar a terme el curs que ve.

  3. El dia 30  de setembre, si la situació sanitària ho permet, celebrarem l’Assemblea General de socis, juntament amb la Presentació del nou curs.  Ja n’anunciarem oportunament tots els detalls.

  4. D’ara endavant procurarem anar-vos  enviant regulament comunicats diversos, que ens permetin a tots recordar que 

les Aules continuen vives, actives i amb moltes ganes de fer coses i de respondre a les vostres inquietuds i expectatives.

I, entretant, tingueu present que al blog de l’entitat  (acugablog.wordpress) podeu trobar els resums de les conferències i activitats d’aquest i dels últims cursos, per si us fa gràcia recordar-les

Rebeu tot el nostre afecte i l’estimació més sincera.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Comunicat 000 (24 d’abril)

A TOTES LES SÒCIES I SOCIS DE LES AULES

 

Els membres de la junta de l’entitat ens hem adonat tot just avui   (i ja sabem que  fem tard)  que ahir, dia de sant Jordi, no vam pensar a desitjar-vos una bona diada.

Ens sap molt greu no haver-vos fet arribar cap poema, ni cap cançó, ni tan sols la fotografia d’un bon ram, o d’una rosa ben bonica.  Us en demanem disculpes.

Per arreglar-ho una mica, però, hem decidit, avui, esmenar l’error.

Per això ara us enviem aquest poema, que esperem que us farà somriure, i també els nostres millors desitjos per a cadascun de vosaltres

Aprofitem per recordar-vos que, si entreu al nostre blog  (acugablog.wordpress.com) podreu trobar-hi fotografies, resums de les xerrades, de les sortides … i moltes coses que us poden ajudar a passar una estona agradable. 

Una abraçada a tots i fins aviat.

 

FELIÇ DIA DE SANT JORDI

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall,

que no esperen avorridament  ser salvades

i que es mengen a queixalades la rosa de massapà!

 

Feliç dia a tots els cavallers

que saben més i volen més que tacar-se de sang,

que són creatius i nobles amb sí mateixos

i que es deixen salvar quan els fa falta!

 

Feliç dia a tots els dracs

que lluiten per trobar el seu lloc al món,

que repten els prejudicis del seu entorn per  redescobrir-se

i oferir tot el que duen dins!

 

Feliç dia a totes les persones

que, gaudint de qui són

i d’on vénen, segueixen obertes a pensar

-en gran i en veu alta-

el lloc cap a on volen anar!

 

de Joana Raspall

 

 

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari