UN TAST DE L’ÒPERA TURANDOT , DE GIACOMO PUCCINI, A LES AULES

Dimecres, 9 d’octubre, Pol  Avinyó, musicòleg i crític musical lligat professionalment al gran Teatre del Liceu, pronuncià a les Aules una conferència centrada en l’òpera Turandot, de Giaccomo Puccini. La intenció d’aquesta xerrada era  preparar l’anada a Barcelona, el proper dimecres, dia 16, d’una bona colla de socis de l’entitat, per veure’n la representació al mateix Liceu, que l’ha programada amb un desplegament espectacular de mitjans, per tal de recordar que el mes d’octubre de 1999, és a dir, vint anys enrere,  aquesta mateixa òpera de  Puccini va ser triada per reinaugurar el teatre, després de l’incendi que va patir el 31 de gener de 1994.

La xerrada tenia per objectiu fer conèixer els elements essencials de l’obra (autor, context cultural en què va ser creada i estrenada, personatges, temes …) a un públic que ja estava molt motivat d’entrada, i es desenvolupà de manera ordenada i didàctica, combinant les  explicacions amb la visualització i audició de determinats fragments emblemàtics, cosa que permeté al conferenciant d’anar fent comentaris i puntualitzacions sobre aspectes concrets.

Fou així com els assistents varen saber que l’origen de la història en què es basa el llibret forma part de la cultura tradicional persa, i que al llarg dels segles es va anar modificant i enriquint a mesura que es transmetia per via oral i s’expandia cap a Occident.  És, en definitiva, una faula oriental centrada en una Xina absolutament desconeguda i  irreal per al públic de l’època, i això explica d’alguna manera el seu  ambient atemporal i el seu to de conte popular, en què tots els caràcters s’extrapolen (la grandesa dels escenaris, l’ambició del príncep, la gèlida maldat de Turandot, l’amor incondicional de Liu…). I també explica que hi apareguin temes de la narrativa més antiga i fantasiosa (els enigmes o proves a resoldre abans de l’alba per tal de conquerir la dama, el regne …) i que tot acabi prenent un aire gairebé màgic.

La conferència també va perfilar una mica la figura de Puccini (1858-1924) i l’ambient en què es va moure i va crear les seves obres, així com els factors personals i familiars que possiblement motivaren que Turandot , quan ell  va morir, restés inacabada, amb la partitura aturada just després del passatge de la mort de Liu. El 1926, per a l’estrena de l’òpera, que es va fer a l’Escala de Milà, un altre compositor li escrigué, amb més o menys fortuna, un desenllaç, que és el que s’ha anat interpretant fins avui i el que nosaltres sentirem. Segurament aquestes precisions ens en faran entendre molt millor tons, colors i matisos.

A continuació, el conferenciant se centrà en els personatges i  en els cantants de primeríssima fila que els interpretaran el dia 16: Lise Lindstrom serà aquesta Turandot torturada pel record d’una àvia que visqué sotmesa i maltractada pel príncep estranger que la prengué per esposa, raó per la qual ara ella es nega a permetre que la història es repeteixi.   El príncep Calaf, que vol abans que res aconseguir el tron, el veurem  encarnat en  Gregory Kunde. I Anita Hartig posarà veu al sentiment d’amor generós i abnegat fins a les últimes conseqüències que expressa l’esclava Liu, disposada a morir abans que a delatar l’home que estima.

Tot plegat va permetre que els assistents es fessin una idea clara del contingut general de l’òpera, a l’espera de poder gaudir-ne  el proper dimecres i, a més, de poder descobrir el muntatge escènic grandiós amb què el Liceu  l’ha envoltada  per convertir-la en un gran espectacle.

Anuncis
Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

.

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

CLOENDA: MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL DEL PAÍS

El divendres  7 de juny,  ACUGA (Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa ) va celebrar la cloenda del curs 2018-19  al Casal Marià engalanat per a  l’ocasió.

Le presentació i  benvinguda va anar a càrrec  de Mª Mercè Padrosa, presidenta de   l’ Associació.  L’ acte va comptar amb la presència de Pep Berga, regidor  de Cultura de  l’ Ajuntament , que va tenir unes paraules d’encoratjament per  a les Aules.

Enguany la conferència i l’ audició van ser encarregades al conjunt musical anomenat  Criatures.  Aquesta formació és un duo d’acordió diatònic i gralla format  per en Marçal Ramon i l’Ivo Jordà, ambdós graduats  a l’Escola Superior  de Música de Catalunya (ESMUC) i guanyadors  del premi Sons de la Mediterrània 2016.

La conferència “Música popular i tradicional del país” ens descobrí la història i el paper de l’ acordió i la gralla que tot seguit escoltaríem en concert.

La gralla, instrument  de fusta i vent, amb més de 300 anys d’història, ha passat per diferents etapes però ha sigut i és encara un instrument lligat a les festes populars: ball de gegants, cercaviles, castellers….  En canvi  l’acordió  diatònic , de la mateixa família de vent, no apareix fins a mitjans del segle XIX i de seguida esdevingué un instrument molt popular  lligat a les festes dels pobles. Quan neix l’ acordió , gràcies a les seves múltiples prestacions, la gralla perd protagonisme.

Aquests dos instruments sofriren una davallada  en l’ època franquista fins que començaren a recuperar-se en temps de la democràcia. Finalmen,  l’any 2006,  l’ ESMUC els incorporà en els estudis superiors reglats  de 4 anys de durada.

Tot seguit els assistents vam gaudir  del concert amb peces tradicionals d’autors del país i forans, arranjades amb gran qualitat musical per l’olotí Dani Lopez  i els mateixos intèrprets .

Finalitzat el concert , molt complaguts,  donàrem per acabada la cloenda del curs present.

Si voleu veure i escoltar “El ball pla d’Andorra” la seva primera actuació cliqueu aquí

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

VISITA GUIADA AL QUADRE LA CÀRREGA , DE RAMON CASAS, I A TOTES “LES CÀRREGUES” DEL MÓN

Aquesta primavera, el Museu Comarcal de la Garrotxa ha creat una exposició, tan novedosa en el seu plantejament formal, com potent en el seu contingut. I un bon nombre de membres de les Aules vàrem visitar-la el passat 5 de juny, sota el guiatge de Montserrat Mallol, directora dels Museus d’Olot i especialitzada en la gestió cultural del patrimoni i en la divulgació de la història  i de l’art del país.

La primera part de l’activitat es desenvolupà a la sala del Museu Comarcal on La Càrrega senyoreja, immensa i molt  ben il·luminada, centrant el seu argument en les figures de la dreta –el guàrdia civil a cavall, gairebé envestint un home caigut a terra- i, sobretot, en el gran espai buit central, desolat, deixat per la massa que fuig, esporuguida.

Observant alguns detalls concrets del quadre i recordant aspectes biogràfics de l’artista, la conferenciant ens portà a descobrir  qüestions que, en una visita feta amb menys rigor, potser haurien restat amagades. Perquè, si bé aquesta obra ha passat a ser un símbol de la repressió exercida contra el poble per les forces armades de l’estat, el cert és que el pintor, d’origen burgès i gens compromès amb les lluites polítiques i socials del seu temps, la va pintar sense cap intenció de denúncia d’uns fets concrets, sinó més aviat seguint una tendència artística molt pròpia de l’època i intentant sobretot aconseguir a París un guardó, que vingué a donar-li relleu internacional i importància a tota Europa. D’aquí ve la discordança entre la data de realització del quadre, corroborada per dibuixos i esbossos diversos que s’han  conservat,  i la que figura al costat de la signatura de l’artista,  així com les modificacions i retocs que ell mateix  va introduir-hi, tal com avui permeten observar les tècniques més actuals d’anàlisi d’obres pictòriques.

A continuació, i ja dins la Sala Oberta del museu, prengueren sentit algunes de les explicacions donades prèviament per Montserrat Mallol: l’exposició, concebuda des d’una volguda neutralitat i objectivitat de principi, ens acara a un fet indiscutible: arreu del món, l’estat ha reprimit sempre les manifestacions reivindicatives populars; i ha legitimat l’ús de la seva força i brutalitat emparant-se en l’argument que, d’altra manera, haurien perillat l’ordre i el sistema establerts.

A partir d’aquí, “La Càrrega” de Ramon Casas apareix en estret diàleg amb tota una sèrie de documents gràfics i fílmics d’arreu, presos al llarg de l’últim segle i mig,  inclosos els que ens són dramàticament propers i coneguts per haver-los viscut i patit la gent del país  en els anys més recents. I el públic s’adona, esbalaït, que les actituds, les accions, les situacions,  fins i tot molts detalls de la indumentària … són sempre i arreu  idèntics, segurament perquè obeeixen, sempre i arreu, a un mateix objectiu.

D’aquesta exposició se’n poden dir moltes coses però, certament, no pas que pequi de poc valenta. Ni que deixi indiferent a qui l’ha visitada.

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

SORTIDA AL CANAL DE MIDI I A BEZIERS

El passat 29 de maig, a les 8 del matí un autocar carregat de gent de les Aules sortí cap a la Jonquera en direcció a Beziers, amb la intenció d’arribar al poble de Colombiers  i embarcar en una nau. Es tractava de fer un recorregut pel canal, tot descobrint el funcionament del sistema d’écluses que permet a les embarcacions de navegar-hi  amb gent i mercaderies,  superant els desnivells  que caracteritzen el curs fluvial d’aquest zona.

Després d’embarcar amb un considerable retard i de començar immediatament a dinar, encara sense moure’ns del port, vàrem ser informats que el recorregut no es podria realitzar a causa d’una avaria seriosa  a la barca que, segons sembla, havia perdut l’hèlix i no podria ser reparada fins passats uns dies.

Reunida la junta i davant l’evidència que ens trobàvem a més de 2 hores d’Olot i que l’excursió prevista se’ns n’havia anat en doina, va caldre improvisar ràpidament un pla alternatiu.

El primer va ser aconseguir que tots els participants a la sortida  baixessin al més ràpidament possible de l’embarcació, no fos cas que es produïssin mals majors.

Un cop tots de retorn a l’autocar,  gràcies al bon coneixement que les persones responsables de la sortida  tenien de la zona, i gràcies també a la col·laboració del conductor, que es va posar sense reserves al nostre servei, va ser possible fer tot un recorregut  visitant, primer un, després un altre, els punts clau de funcionament de les écluses.

Arribar-hi amb l’autocar ens va permetre d’observar des de terra l’obertura i el tancament de les comportes i la pujada i baixada dels nivells de l’aigua que donava  pas als diversos vaixells de tot tipus que en aquells moments circulaven amunt i avall dels canals, de manera que, tot i no poder experimentar des de dins les sensacions que vivien els passatgers, sí que vàrem gaudir d’una visió privilegiada de tot el procés.  I les explicacions detallades i molt gràfiques de qui coneixia perfectament els secrets de l’obra d’enginyeria que teníem al davant van fer la resta: no vàrem poder navegar per la zona, però sí que vàrem entendre molt bé el sistema que permet fer-ho, i també vam copsar la importància del canal com a mitjà de transport i comunicació importantíssim dins la regió del Midi francès.

 

A continuació, un altre breu trajecte ens situà al centre de la ciutat de Beziers, on encara vàrem tenir una estona per passejar pel barri antic i visitar la catedral, l’estructura externa de la qual ens havia cridat especialment l’atenció a mesura que ens hi anàvem acostant per la carretera,  i el claustre, que s’obre en un dels  laterals, a l’extrem d’una balconada espectacular sobre els entorns de la vila.

Ja entrat el vespre  vàrem arribar a Olot, un pèl cansats però amb la sensació d’haver fet una sortida interessant i plena de contingut, tot i els problemes imprevisibles i certament imprevistos  a què havíem hagut de fer front.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

UN DRON A LES AULES

El passat dimecres 22 de maig, Carles Gil i Coromina, màster de fotografia i especialista en creació d’imatges en 3D i en filmació amb drons, presentà a les Aules de Difusió Cultural la seva conferència, titulada Un dron vist de prop. L’activitat es portà a terme a la sala d’actes de l’Hospici, amb un públic format per més de 80 persones expectants davant la novetat del tema.

Després d’una molt breu demostració dels moviments de dos d’aquests aparells, que presidiren la xerrada des de la taula del conferenciant, aquest n’explicà els orígens, que cal situar molt al principi del segle XX i dins l’àmbit militar: la possibilitat de comptar, en temps de guerra, amb vehicles aeris no tripulats però perfectament preparats per a l’espionatge i l’atac, esdevingué molt important per minimitzar les baixes humanes i va donar als drons una rellevància creixent, tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona. Després, en temps de la Guerra Freda, es perfeccionaren els aparells i es potencià el seu vessant de captació d’imatges, per utilitzar-los bàsicament en missions d’observació i espionatge. I, finalment, ja en el segle XXI, els drons han passat a esdevenir armes mortíferes cada vegada més sofisticades i eficients, destinades per les grans potències occidentals a  la lluita antiterrorista.

Tanmateix, el desenvolupament dels drons avui dia està també tenint importància dins  l’àmbit civil, ja que les seves característiques i prestacions els fan molt útils per a finalitats diverses, com ara el transport d’objectes i materials o la captació d’imatges des de l’aire, capaces de mostrar-nos situacions, ambients i paisatges que l’ull humà no podria captar de cap altra manera. En aquest sentit, el conferenciant esmentà tot un seguit de titulars de premsa que destacaven serveis diversos que han anat realitzant en els últims temps, tals com el transport ràpid i eficaç de material mèdic i de productes farmacèutics requerits amb urgència, o el repartiment de tota mena de productes per part de companyies diverses de comerç on line.

En qualsevol cas, avui els drons, amb tots els clarobscurs que puguem destacar en les seves finalitats, són ja objectes d’ús força comú al nostre entorn; i la possibilitat no pas remota que puguin proliferar va portar el conferenciant a esbossar, amb una certa ironia, una visió de futur  esgarrifosament propera a les pel·lícules de ciència-ficció, amb la qual cosa va donar per acabada  la seva exposició.

Immediatament s’inicià la segona part de la sessió: Carles Gil passà a presentar, amb  tres filmacions breus, la seva experiència personal en la utilització dels drons.

Mostrà en primer lloc les patacades colossals i sorolloses del seu primer aparell que, segurament dirigit encara amb poca traça, sovint s’entestava a volar pel seu compte, totalment descontrolat, i l’obligava a tota mena de recerques i equilibris per recuperar-lo.

A continuació, però, vàrem poder gaudir de la meravella impactant d’uns paisatges –primer, de l’illa de Mallorca; després, dels colors i la màgia de l’aigua, als voltants d’Olot, en plena tardor-  que no podrien haver estat captats de cap altra manera i que ens varen fer adonar sense cap mena de dubte que, tot i els seus discutibles orígens, avui el dron pot ser una eina molt útil, entre altres coses per ajudar-nos a descobrir i estimar encara una mica més la bellesa del nostre entorn.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

UNA TARDA DE JOCS I ENIGMES MATEMÀTICS

 

Dimecres passat, 15 de maig, les Aules de Cultura van acollir el que s’anomenà Taller de Jocs i entreteniments per pensar . I, vist l’èxit que va tenir entre el públic assistent, tot fa preveure que caldrà donar-li continuïtat en els propers cursos.

 

 

El taller va ser dirigit pel catedràtic de Matemàtiques jubilat Gabriel Plana, que preparà un petit quadern perquè tots els assistents poguessin utilitzar-lo com a eina bàsica de treball,  i la sessió trobà el seu dinamisme en la diversitat d’activitats proposades: qüestions numèriques, enigmes gràfics, jocs de màgia …, que els assistents s’abocaren a resoldre, individualment o col·laborant amb els del costat, i posant a prova les dots d’observació, paciència i enginy de cadascú.

Va ser una tarda divertida i amena, diferent, centrada en un àmbit del saber també diferent dels que són habituals a les Aules.

Quants quadrats veieu en aquesta figura?

I perquè tothom es pugui fer una idea de com va anar, adjuntem a continuació alguns dels entreteniments proposats en el quadern, de manera que, qui vulgui, pugui fer-los a casa. Cliqueu aquí per accedir els entreteniments.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari