El passat dimecres 24 de maig a les Aules Culturals de la Garrotxa vàrem tenir el plaer d’escoltar una interessantíssima conferència i conèixer detalls i aspectes sobre els pseudònims del tot desconeguts per al públic en general.
La conferència, “Cap a un diccionari de pseudònims de la premsa olotina”, de la mà del Sr. Antoni Mayans Plujà, historiador, activista cultural, arxiver jubilat i director, entre 1987 i 2021 de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, amb un gran nombre de publicacions i recentment guardonat amb les Ales a la Cultura per l’Ajuntament d’Olot per la seva contribució cultural.
En la seva exposició ens va introduir en la definició de pseudònim (segons Albert Manent), ens mostrà exemples de pseudònims d’escriptors famosos i se centrà després en els detalls més concrets i en els motius del seu estudi i investigació.
El seu estudi sobre els pseudònims a la premsa olotina l’ha fet a través de lectures, dobles, de publicacions periòdiques olotines des del 1859, quan apareixen l’Aurora olotense i el Faro de la montaña, fins a l’actualitat, un total de 500 publicacions. Fent consultes en format digital, amb el repositori documental Regira o sobre paper.
Per les seves mans han passat setmanaris, revistes mensuals, butlletins, circulars d’entitats, de partits, fulls parroquials…
De pseudònims n’hi ha molts, en moltes formes de presentació: inicials de noms i cognoms, combinacions d’aquestes, hipocorístics, títols nobiliaris, cognoms del marit afegits en el cas d’escrits femenins, pseudònims col·lectius, eclesiàstics, caputxins, carmelites,…
Ha exposat els criteris emprats per incloure els pseudònims en el seu diccionari, la metodologia de la investigació, les múltiples publicacions consultades, les formes incloses en el diccionari, els criteris i les fonts que ha fet servir per a identificar qui s’amaga darrera de cada pseudònim trobat: ús d’altres publicacions cercant paraules clau, necrològiques, biografies d’autors, consultes a col·laboradors, redactors i linotipistes.
Ens va mostrar també les raons per les que algú fa servir un pseudònim quan escriu a la premsa: raons polítiques, protecció davant de polèmiques, por al ridícul, per estètica o singularitat, per fer picades d’ullet als lectors o per moda: ara, no se’n troben gaires de pseudònims a la premsa olotina perquè amb prou feines hi ha revistes d’opinió.
I finalment ens feu veure la utilitat del seu diccionari, que ha de servir per a afegir informació a les biografies de molts autors olotins dels que ara se sap que escrivien amb pseudònim i per tant podem conèixer idees i opinions desconegudes i per a desfer alguns equívocs en la cultura olotina.
Un estudi com aquest, i el diccionari de pseudònims que en resulta, només és possible si es combinen el coneixement i el treball minuciós d’un estudiós com el Sr. Mayans, la seva experiència i una dosi d’intuició.
Agraïm des de les Aules aquesta conferència que ens ha descobert un tema tan interessant.