CINQUENA TARDA DE POESIA A L’ACUGA

Divendres passat, l’últim dia d’abril, a les Aules vàrem celebrar  la cinquena Tarda de Poesia.  I ho vàrem poder fer a la sala de l’Orfeó Popular, que ens obrí generosament les seves instal.lacions, cosa que agraïm a la seva junta.

L’activitat estigué centrada en la presència de l’escriptor Salem Zenia, que  arribà a Catalunya l’any 2007 i és veí d’Olot des de  2014.

La definició de si mateix que escrigué a la solapa del seu últim llibre  –Jo sóc l’estranger–  ens en dibuixa el perfil amb contundència:

Jo, Salem Zenia, poeta i novel.lista en llengua amaziga, vaig néixer a la Cabília (Algèria) l’any 1962.

Militant de la causa amaziga i de les causes justes, visc, milito i treballo a Catalunya.”

Salem és autor d’una obra poètica i narrativa de gran interès  i, al llarg de la sessió,  les seves explicacions i els seus poemes ens permeteren conèixer una mica més la realitat social, cultural, política … del seu país, la Cabília algeriana,  i de la seva llengua, l’amazic, que ell ha defensat sempre a ultrança i que ha utilitzat i reivindicat en tots els seus textos.  Llegir els seus poemes  i escoltar-lo ens permeté, a tots els assistents, de descobrir el sentit de la seva lluita, sempre pacífica però decidida. Una lluita que, anys enrere, l’obligà a exiliar-se i que ell ha mantingut sempre, en favor d’aquesta cultura amaziga  que no es resigna a ser esborrada  per la força de l’àrab,  la llengua oficial d’Algèria que l’estat  malda per imposar  a tot el territori.

Podreu seguir el desenvolupament de la sessió a través de la gravació amb STREAMING, si us connecteu a l’enllaç   de Youtube de l’ACUGA .

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS MEMBRES DE LES AULES IX

V TARDA DE POESIA

Recordem que  el proper DIVENDRES  30 d’abril, les Aules  celebraran la  V Tarda de Poesia,  centrada  en les vivències i els poemes de l’escriptor  Salem Zenia,  nascut a la Kabília Algeriana i resident a Olot des de 2014.  

Serà a les 17:30,   A LA SALA DE L’ORFEÓ.

Estarem molt contents de poder-vos-hi retrobar i, entretant, rebeu tota la nostra estimació i la salutació més cordial.



Recordeu que  dimecres 28 d’abril,  a la sala del TORÍN  hi haurà l’última jornada de l’Aula de Cinema

Serà, com sempre, a les cincde la tarda.

Aquesta sessió se centrarà en l’obra Tomàquets verds fregits,  creada per Jon Avnet l’any 1991 a partir de la novel.la  de Fannie Flagg.

La Junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

QUÈ VA PASSAR AL TRIAI, EXPLICAT PER ANTONI MAYANS A LES AULES

El passat 22 d’abril, l’historiador i arxiver Antoni Mayans va oferir al públic de les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa la seva conferència, titulada  QUÈ VA PASSAR AL TRIAI, la qual ha estat  fruit d’un intens i rigorós treball d’investigació que ha portat a terme al llarg dels darrers anys.

La conferència, estructurada en  diversos apartats que n’ordenaven el contingut i el feien especialment didàctic, anà acompanyada de la projecció de documents textuals i fotogràfics diversos, i permeté als assistents de fer-se una idea objectiva i molt precisa  del que va succeir a Olot la nit del 30 al 31 d’octubre de 1936, una de les més fosques de la història de la ciutat en el darrer segle.

Podreu seguir el desenvolupament de la sessió a través de la gravació amb STREAMING, si us connecteu a l’enllaç   de Youtube de l’ACUGA.

I recordeu que  el proper divendres  30 d’abril, les Aules  celebraran la seva V Tarda de Poesia,  centrada  en les vivències i els poemes de l’escriptor  Salem Zenia,  nascut a la Kabília Algeriana i resident a Olot des de 2014.   Serà a les 17:30,    A LA SALA DE L’ORFEÓ.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS MEMBRES DE LES AULES VIII

Us recordem que la conferència titulada QUÈ VA PASSAR AL TRIAI, que anirà a càrrec d’Antoni Mayans, es farà el proper DIJOUS, 22 d’abril  (no dimecres) a les 18h, a la sala Torín.

Estarem molt contents de poder-vos-hi retrobar.

I també ho estem de fer-vos saber que, pensant en totes aquelles persones que per raons diverses no acudiran a la sessió, hem aconseguit que la conferència pugui ser gravada amb STREAMING de tal manera que esperem que  tots la prodreu veure si us connecteu a l’enllaç   de Youtube de l’ACUGA.

Rebeu tota la nostra estimació i la salutació més cordial.

La Junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CONFERÈNCIA A LES AULES SOBRE LES EPIDÈMIES AL LLARG DE LA HISTÒRIA

El passat dimecres 14 d’abril, el periodista i documentalista  de TV3 Antoni Tortajada va portar a les Aules la conferència titulada LES PANDÈMIES DE LA HISTÒRIA i, en el seu decurs, va fer  un repàs als episodis de malalties generalitzades que s’han anat produint a Europa al llarg dels segles i de les quals tenim testimonis escrits.

La primera pandèmia documentada, l’anomenada Pesta d’Atenes, es produí al segle V  abans de Crist, a l’època de la Guerra del Peloponès, i  l’historiador Tucídides  en descrigué detalladament els símptomes i  permeté deduir el perill que suposen les grans concentracions humanes en l’expansió de les malalties infeccioses.  

També sabem que al segle II després de Crist l’Imperi Romà es veié devastat pel que sembla que va ser la primera epidèmia de Verola coneguda a la història, i nombrosos testimonis escrits parlen de la gran mortaldat que provocà entre els habitants de la ciutat de Roma, i del pes important que tingueren  en el seu contagi els freqüents viatges i trasllats de les legions d’un cantó a l’altre de l’imperi.  

Durant la major part de l’Edat Mitjana no es  té constància que es produís  cap malaltia generalitzada d’aquest tipus, però al segle XIV, concretament l’any 1348, la Pesta Negra va fer estralls sobre unes societats europees  que, en general, vivien en una gran precarietat higiènica i alimentària, i que sembla que es veieren dramàticament delmades, víctimes d’uns símptomes mai vistos que les ompliren de desconcert i confusió.  Per això resultà molt fàcil aprofitar el pànic de la població per portar-la cap a unes pràctiques religioses destinades a aplacar la suposada ira de Déu, i cap a un atac sistemàtic contra les comunitats jueves, que varen ser acusades d’haver infectat els pous per propagar la malaltia. 

Dos segles més tard, també suposà un desastre humà de proporcions colossals el fet que el virus de la verola, en un altre moment d’epidèmia, fos portat pels exèrcits conqueridors a terres americanes, els habitants de les quals (inques, asteques …) mai fins llavors no hi havien estat en contacte.  L’expansió de la malaltia va delmar de tal manera les poblacions autòctones, que es pot dir provocà en gran part la seva derrota i posterior desaparició.

El cas és, però, que a partir d’aquestes grans mortaldats, metges i estudiosos de cada època han treballat per combatre les epidèmies. I si al segle XIV tot just començaren a intuir  la necessitat de prendre algunes mesures higièniques, com netejar i airejar les cases, o enterrar ràpidament els morts i llençar-ne la roba infectada,  ja al segle XVIII científics com Edward Jenner  donaren els primers passos, dins les possibilitats del moment,  per investigar símptomes i causes, i aconseguiren crear les primeres vacunes, que van permetre avançar cap a la immunitat de la població.  Estudis i treballs posteriors han permès que avui algunes d’aquestes malalties que produïren estralls en segles passats, com la verola, hagin quedat eradicades.

El segle XX va viure encara algunes epidèmies molt importants, com la de l’anomenada Grip Espanyola, el 1918, que afectà sobretot persones joves i provocà la mort d’entre 50 i 100 milions de contagiats. Per primera vegada els  testimonis fotogràfics de la premsa de l’època permeteren de veure, arreu d’Europa,  gent amb mascareta i sales d’hospitals atapeïdes. I per primera vegada s’utilitzà la paraula Sindèmia, que designa una crisi global en què, al procés sanitari traumàtic, se n’hi afegeixen d’altres de caràcter divers  -bèl.lic, social, econòmic …-  produint grans canvis en les activitats, la mentalitat i les formes de vida de la població.

Avui, quan la vida de molts de nosaltres s’ha vist sotraguejada, de més lluny o més a prop, per epidèmies recents com la SIDA; quan estem patint la COVID, que, a causa sobretot de les grans concentracions humanes que es donen arreu del  món i de la immensa mobilitat de la població, avui  torna a fer-se ben present el concepte de Sindèmia, que uneix a l’enorme destret sanitari  molts altres problemes  tant o més importants, com el climàtic, i l’econòmic, i el social, abocant la humanitat a una crisi de proporcions mai vistes i de pronòstic ben  incert.

Potser, com opina Antoni Tortajada, aquesta pandèmia que estem vivint no posarà en qüestió , ara per ata, l’existència de la humanitat, però sí que segurament portarà grans canvis en les seves (les nostres) maneres de fer, de pensar, de viure i d’encarar el futur.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS SOCIS VII

Tingueu present que el proper dimecres, 14 d’abril, a les 17:30, la conferència d’Antoni Tortajada  titulada LES PANDÈMIES DE LA HISTÒRIA  es farà a la sala del Torín per comptes de la del Casal Marià, a causa de la campanya de vacunació contra la COVID.

Perdoneu les molèsties.

La junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CONFERÈNCIA SOBRE ELS PINTORS IMPRESSIONISTES

El passat dimecres, 24 de març, la doctora en Art  Contemporani  M.Lluïsa Faxedas, que exerceix la docència a la Universitat de Girona i que ha publicat nombrosos articles i llibres sobre les tendències artístiques fonamentals dels segles XIX i XX, va venir a les Aules per parlar d’aquest moviment pictòric que marcà una fita important en la història de l’art de finals del XIX a França i a tota Europa.  El títol de la seva conferència va ser  L’IMPRESSIONISME, UNA MIRADA RENOVADA AL MÓN.

Aquest moviment pictòric sorgí  a la dècada de 1870 i, dins el context artístic de l’època, suposà una brusca sacsejada en tots els plantejaments i un fort impacte entre el públic:  el fet de centrar l’atenció en el paisatge més que no pas en les figures humanes;  els colors vius i resplendents que omplien els quadres, quan fins llavors hi havien predominat les tonalitats fosques i difuses;  i  sobretot la pràctica de la pintura a l’alire lliure (à plein air), amb el pintor instal.lat  -amb cavallet, olis i teles-   enmig de la natura, per tal de captar directament la imatge del moment precís, van ser elements en principi molt poc compresos, fins al punt que els cercles artístics més acadèmics de París, i la mateixa premsa, no dubtaren a ridiculitzar-los i a foragitar dels canals d’exhibició  oficials i consolidats els artistes que es mostraren més compromesos amb aquestes  noves formes estètiques.

Del que es tractava no era de buscar la perfecció detallista fins a l’extrem, com s’havia fet fins llavors.  Per damunt de tot,  l’artista volia captar l’atmosfera en què estava immersa la realitat del seu entorn,  i reproduir-ne l’efecte, la percepció  que dins ell es formava  en  observar  i “sentir”  l’aigua, la llum, l’aire, el vent … Un efecte, una percepció  que, evidentment, sempre resultava efímera   -la llum, les tonalitats, les ombres … tot canvia en un no-res-  i que, per tant,  l’obligava a fer una pintura ràpida, immediata,  encara que en alguns detalls no resultés del tot perfecta i acabada. Hom volia captar la impressió del moment, i d’aquí sorgí el nom d’Impressionisme que alguns crítics i marxants, en to de burla, empraren per parlar d’aquesta nova manera de mirar el món; una manera que ells eren incapaços d’entendre.

Claude Monet, que visqué entre 1840 i 1926, fou el pintor que podem considerar més emblemàtic dins el moviment impressionista, entre altres coses perquè  la seva longevitat li va permetre tant  de prendre el relleu d’alguns artistes, com els de l’Escola de Barbizon, que ja havien començat a intuir aquest nous camins i a pintar paisatges,  com  també d’assistir a l’eclosió de noves formes artístiques  -la fotografia, el cinema, l’inici de les primeres Avantguardes …-  fins a acabar, en les darreres etapes de la seva vida, pintant formes i objectes cada vegada més dissolts en l’entorn i més pròxims a l’abstracció.

Com a pioner en el treball impressionista, creà, ja des de finals dels anys 60 del seu segle, quadres com La garsa (1968) o  Bany a la Grenouillère (1969),   en què la neu  i l’aigua són captades amb una intensitat i riquesa de matisos extraordinària,  igual que la boira que difumina ponts i edificis en tot un seguit d’obres pintades  poc més tard a Londres. 

Cap a la meitat dels anys 70, juntament amb tot un grup de pintors d’idees i pràctiques afins, Monet posà en funcionament una Societat anònima de pintors, escultors i gravadors, amb l’objectiu de poder exposar i comercialitzar les seves obres sense traves, prescindint dels circuits artístics oficials, que els continuaven  rebutjant.  Una de les pintures més emblemàtiques que ell mateix hi exposa és Impressió, sol naixent (1972), titulada així ja amb la clara voluntat d’adoptar com a propi  i popularitzar aquest nom (Impressionisme)  que els ha identificat ja per sempre més.

Avui, si hom vol contemplar les obres més emblemàtiques  dels pintors impressionistes, ho pot fer als museus Marmotant i Quai d’Orsay, de París i, pel que fa a la immensa sèrie pintòrica de Monet, titulada Nymphéas (Nenúfars),  la trobarà exposada a la galeria de l’Orangerie, ben a prop de la Plaça de la Concorde.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

EL VULCANISME I LES SOCIETATS QUE HI CONVIUEN. DEL PARÍCUTIN A LA GARROTXA

Aquesta és la conferència amb què les Aules hem pogut tornar
a l’activitat, després de dos mesos de silenci.

Els que vivim des de fa temps a la Garrotxa i estimem i hem volgut conèixer bé els seus racons i el seu paisatge, n’hem sentit a parlar molt, de volcans. N’hem visitat, els hem vist com a tema de classe en escoles i instituts, conferències i xerrades ens n’han aclarit detalls relacionats amb la seva morfologia, el seu comportament, les causes i conseqüències de la seva presència dins l’entorn…

Tanmateix, la conferència que vàrem poder escoltar el passat dimecres 10 de març a les Aules va tenir alguna cosa de nou, d’insòlit: durant una mitja hora llarga, un documental creat a la zona de Mèxic, on el volcà Parícutin entrà en erupció l’any 1943, ens posà davant dels ulls, netament, sense cap filtre, la realitat humana del fenomen. Ens mostrà, a través dels records d’infantesa de persones ja molt grans, persones que en aquell moment vivien als pobles del voltant, el que “allò” va significar realment per a la gent del país, per a la població pagesa que vivia com podia conreant els camps i que, de sobte, començà a sentir sota els seus peus una remor creixent, procedent de dins la terra, i que, encara més de sobte, al cap de poques hores veié esclatar una rasa i va assistir a aquell devessall, primer de fum, després de lava i cendres, i de colors, i de núvols, que s’escamparen arreu. Va ser una mena de prodigi sense explicació, que ni els considerats més llegits i entesos de cada poble no sabien com podria acabar.

Era gent senzilla, ancians que vestien com ho havien fet sempre, i que s’enfrontaven a la càmera amb la bella riquesa –no sempre fàcil d’entendre- del seu dialecte, fet d’un castellà precari sobre un lèxic ancestral.

I tots, des de la seva memòria, de vegades contradictòria, rememoraven l’espant dels grans, que fugien dels pobles i que, atiats pels religiosos, se sentien pecadors i pensaven en penitències…; i la joia inconscient dels infants, que veien un joc en cada tremolor de terra, en cada esclat de llum en plena nit…; i la recança dels vells que, incapaços d’abandonar els seus “muertitos”, els anaven a treure de les tombes per transportar-ne les restes al lloc on establirien la nova llar…; i la mort del bestiar, que ja no va trobar més aigua allà on abans n’hi havia… Per a la gent d’avui, tot aquest testimoni de primera mà crec que té un interès social i antropològic de primera magnitud.

L’activitat del volcà va durar 9 anys, des de 1943 fins a 1952 i, malgrat tot, avui es pot constatar que no va ser cap càstig dels déus, ni va significar cap gran desastre per a la població: obligà a abandonar alguns pobles, sí, i canvià la morfologia del paisatge i els tipus de conreus; però no provocà cap víctima i, a ben curt termini, espavilà l’economia de la zona, generant-hi una creixent activitat turística, bàsicament d’origen nord-americà, que sembla que encara es manté.

Des d’un punt de vista científic, es pot dir que aquesta erupció del Parícutin va significar un pas importantíssim per als coneixements de vulcanologia: als anys 40-50 aquests ja estaven força avançats gràcies a nombrosos estudis previs i, a més, comptaven amb elements tècnics prou bons per captar, i mesurar i avaluar aquella realitat que, per primera vegada, hom tenia el privilegi de poder observar en viu, de ben a prop, gairebé a mesura que els rius de lava anaven avançant i quallant. Va ser, doncs, el punt de partida per a avenços i descobertes encara avui ben vigents.

Enllaç per veure el document, cliqueu aquí per poder-lo visualitzar

Acabat el documental, Llorenç Planagumà, que s’autodefiní com a olotí, geòleg i enamorat dels volcans (no sabem si exactament en aquest ordre), centrà la seva conferència en el vulcanisme de la zona que habitem -la Garrotxa i altres indrets propers-; un vulcanisme que mostrà com integrat en la línia que aniria des del nord de l’Àfrica central fins al nord-est d’Europa, i deixà clar que terratrèmols i volcans formen part de la dinàmica natural del planeta, una dinàmica a la qual els humans hem d’adaptar-nos, mirant de preveure i gestionar cada crisi de manera que se’n minimitzin els estralls.

Les seves explicacions prengueren com a referències exemples ben concrets i determinats -el Croscat i Santa Margarida, que es poden considerar dins una mateixa fase eruptiva, les cendres de la qual arribaren fins a la zona dels Arcs i fins a la Draga, de Banyoles; o el Montsacopa, que s’originà en època molt més reculada; o el con volcànic tapat per cendres del Monsacopa, que sembla ser la base del Puig del Roser…- i això el portà a centrar-se en la realitat del subsòl olotí actual, que ell coneix bé per haver-lo estudiat cada vegada que alguna obra de construcció o d’urbanisme li ha permès d’examinar, treure mostres i analitzar excavacions, rases i fossats.

A partir d’aquí, la xerrada es feu molt viva, en apropar-nos a la realitat més immediata -l’artigatge de terrenys extremament fèrtils, els conreus que hi són més rendibles, el turisme, les formes i la bellesa del paisatge…- i s’anà convertint en un donar resposta a preguntes i qüestions dels assistents, que van fer referència a temes i aspectes tan diferents com els tossols, els bufadors o els aiguamolls de la Moixina.

Va ser, doncs, una immersió de ple en tot allò que afecta, no només als volcans en si mateixos, sinó sobretot a les persones que hi conviuen i que els senten com a terra pròpia.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS SOCIS VI

A TOTS ELS MEMBRES DE LES AULES

Continuem estant molt contents de poder-vos ferir, el proper dimecres dia 10, la conferència sobre vulcanisme que teníem programada.

Amb tot, tingueu molt present que per comptes de fer-se al Casal Marià  es farà a la sala del Torín, atès que al Casal Marià s’hi farà una jornada més de vacunació contra la COVID.

Esperem que això no us suposi cap molèstia, i que ens puguem veure al Torín amb tota normalitat.

Una abraçada a tots, amb moltes ganes de retrobar-vos.

               La junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS SOCIS V

PER FI UNA BONA NOTÍCIA PER  A TOTS ELS MEMBRES DE LES AULES

Just quan ja donàvem per suspeses les activitats, per fi podem comunicar-vos que les Aules reprendran les activitats el proper dimecres, dia 10 de març, com sempre a la sala del Casal Marià, a les 5:30 de la tarda, amb la conferència  titulada EL VULCANISME I LES SOCIETATS QUE HI CONVIUEN, que anirà a càrrec del geòleg  Llorenç Planagumà.

A partir d’aquest dia, comptem poder anar seguint la programació establerta fins a la fi del trimestre i, més endavant, ja anirem recol.locant sobre el calendari les conferències i activitats de l’Aula de Lectura i l’Aula de Cinema que ha calgut suspendre en setmanes anteriors.

Estarem molt contents de retrobar-vos, doncs, dimecres que ve i, entretant, us agrairem que, si us trobeu amb altres persones que també formen part de les Aules i que potser no fan servir el correu electrònic, els comenteu aquesta informació, per tal d’assegurar fins on sigui possible que arriba a tothom.

Rebeu una abraçada i tot el nostre afecte, amb els millors desitjos.   Cuideu-vos molt.

La junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari