FESTA DE PRIMAVERA DE LES AULES

PSEUDÒNIMS DE LA PREMSA OLOTINA

El passat dimecres 24 de maig a les Aules Culturals de la Garrotxa vàrem tenir el plaer d’escoltar una interessantíssima conferència i conèixer detalls i aspectes sobre els pseudònims del tot desconeguts per al públic en general.

La conferència, “Cap a un diccionari de pseudònims de la premsa olotina”, de la mà del Sr. Antoni Mayans Plujà, historiador, activista cultural, arxiver jubilat i director, entre 1987 i 2021 de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, amb un gran nombre de publicacions i recentment guardonat amb les Ales a la Cultura per l’Ajuntament d’Olot per la seva contribució cultural.

En la seva exposició ens va introduir en la definició de pseudònim (segons Albert Manent), ens mostrà exemples de pseudònims d’escriptors famosos i se centrà després en els detalls més concrets i en els motius del seu estudi i investigació.

El seu estudi sobre els pseudònims a la premsa olotina l’ha fet a través de lectures, dobles, de publicacions periòdiques olotines des del 1859, quan apareixen l’Aurora olotense i el Faro de la montaña, fins a l’actualitat, un total de 500 publicacions. Fent consultes en format digital, amb el repositori documental Regira o sobre paper.

Per les seves mans han passat setmanaris, revistes mensuals, butlletins, circulars d’entitats, de partits, fulls parroquials…

De pseudònims n’hi ha molts, en moltes formes de presentació: inicials de noms i cognoms, combinacions d’aquestes, hipocorístics, títols nobiliaris, cognoms del marit afegits en el cas d’escrits femenins, pseudònims col·lectius, eclesiàstics, caputxins, carmelites,…

Ha exposat els criteris emprats per incloure els pseudònims en el seu diccionari, la metodologia de la investigació, les múltiples publicacions consultades, les formes incloses en el diccionari, els criteris i les fonts que ha fet servir per a identificar qui s’amaga darrera de cada pseudònim trobat: ús d’altres publicacions cercant paraules clau, necrològiques, biografies d’autors, consultes a col·laboradors, redactors i linotipistes.

Ens va mostrar també les raons per les que algú fa servir un pseudònim quan escriu a la premsa: raons polítiques, protecció davant de polèmiques, por al ridícul, per estètica o singularitat, per fer picades d’ullet als lectors o per moda: ara, no se’n troben gaires de pseudònims a la premsa olotina perquè amb prou feines hi ha revistes d’opinió.

I finalment ens feu veure la utilitat del seu diccionari, que ha de servir per a afegir informació a les biografies de molts autors olotins dels que ara se sap que escrivien amb pseudònim i per tant podem conèixer idees i opinions desconegudes i per a desfer alguns equívocs en la cultura olotina.

Un estudi com aquest, i el diccionari de pseudònims que en resulta, només és possible si es combinen el coneixement i el treball minuciós d’un estudiós com el Sr. Mayans, la seva experiència i una dosi d’intuició.

Agraïm des de les Aules aquesta conferència que ens ha descobert un tema tan interessant.

LES AULES VISITEN EL CELLER DE PERALADA

El passat dia 3 de maig les Aules, dins la programació de les sortides del tercer trimestre, vàrem visitar l’espectacular nou Celler de Peralada inaugurat l’estiu del 2022 i construït pels arquitectes olotins RCR.

La visita fou magnífica. El seu recorregut va permetre descobrir un espai per fer vins de gran qualitat que uneix l’arquitectura, la sostenibilitat i una experiència innovadora pel visitant.

Per cloure la visita del celler ens varen oferir un tast de vins que animà la trobada.

L’estada a Peralada es completà amb una passejada pels cuidats jardins que uneixen els diferents recintes i la visita al Convent del Carme, avui seu del Museu del Castell, on es va poder apreciar la magnífica biblioteca, la sala que exhibeix una àmplia selecció de vidre català, l’església gòtica, el claustre i altres dependències de gran valor històric i artístic.

Per la tarda, desprès de gaudir de la climatologia i la companyia dels assistents, es va poder visitar el remodelat i interessant Museu de la Joguina de Figueres en plenes Fires i Festes de la Santa Creu de la ciutat.

VULNERABLES. UNA NOVA TARDA DE POESIA A LES AULES.

El passat 19 d’abril, a les Aules vàrem celebrar la VII Tarda de Poesia, titulada VULNERABLES i conduïda per la catedràtica jubilada de Literatura M. Mercè Padrosa.

La sessió va començar amb algunes precisions inicials a partir de les mil fragilitats que patim els humans en el nostre dia a dia, i es va parlar dels conflictes i trontolls externs que ens arriben, i també de les disfuncions, els problemes interns i les contradiccions que sovint ens desestabilitzen a nivell emocional.

A continuació, es van posar sobre la taula poetes i obres, alguns potser no prou coneguts però d’una gran potència conceptual i d’una gran qualitat literària, tot llegint i comentant poemes diversos, centrats tots ells en els sentiments, les sensacions i les idees que fa aflorar aquesta vulnerabilitat humana que tots compartim d’una manera o altra.

Aquesta és una activitat que any rere any esdevé possible gràcies al treball i a l’estreta col·laboració d’una colla de persones (un bon grup de lectores i lectors; l’Àngel Girona, amb la seva música; en Francesc Bragulat, editor de tot el material audiovisual i imprès; qui s’ocupa de la coordinació de tot plegat…), i que permet als assistents de viure una estona d’art, reflexió i coneixement compartits, que segur que ens enriqueix a tots en més d’un aspecte.

A LES AULES PARLEM AMB UN ACONDROPLÀSIC DE L’ORGULL DE LA DIFERÈNCIA

Diàleg que Alaña recorda haver mantingut amb la seva mare, quan ell era un nen de deu o dotze anys, en arribar d’escola, plorós, després d’un dia especialment difícil.

• -Tens mans?
• -Sí …
• -Tens peus?
• -Sí …
• -Tens ulls?
• -Sí …
• -Tens cap?
• -Sí …
• -Tens cervell?
• -Sí …
• -Doncs … FES-LO SERVIR!

El passat 12 d’abril visità les Aules Josep M. Alaña, professor d’institut jubilat, biòleg, pedagog, dinamitzador d’associacions diverses, lligades al progrés de la societat cap a actituds inclusives i de respecte envers tothom, i autor de tres llibres de títols ben suggeridors:

A 30 CM. DE TERRA, publicat l’any 2019

PAPA, MAMA, AQUEST ANY EL MEU TUTOR ÉS UN NAN, publicat l’any 2021

PROFE I NAN. L’ORGULL DE LA DIFERÈNCIA, publicat l’any 2022

Al llarg de la conferència, Alaña exposà la seva experiència de persona “diferent” i les estratègies que, a cada etapa de la seva vida, va haver de desenvolupar per superar els problemes del dia a dia que això li comportava i que mai no li van impedir de tirar endavant en els seus objectius acadèmics i professionals: professor en instituts d’ambient no especialment plàcid, promotor i coordinador de projectes diversos dins el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, activista polític i dins el món de l’associacionisme…

Tot el seu discurs, de fet, va anar encarat a reivindicar el dret que té tothom a viure amb dignitat i plenitud, siguin quines siguin les diferències que marquin la seva vida, i la necessitat que tots tenim de comprendre aquest dret i de respectar-lo, si volem créixer com a societat i com a persones.

Aquesta va ser una conferència també diferent: no hi vàrem trobar informacions sobre cap tema en concret, però sí un munt d’idees i propostes d’aquelles que serveixen per modificar actituds i per anar avançant cap a un món una mica més habitable per a tothom.

Podreu trobar el contingut de la conferència al canal de YouTube de les Aules.

LES AULES VISITEN L’EXPOSICIÓ DE CLAUDI CASANOVAS A L’HOSPICI

El passat 29 de març, una seixantena de membres de les Aules van poder recórrer l’exposició MÀTER, del ceramista Claudi Casanovas, el qual guià la visita i explicà les característiques i el sentit de la seva obra.

Les cinc grans peces de ceràmica instal·lades a la sala 2 del Museu mantenen una relació profunda amb les tres que, creades l’any 2015, formen la sèrie anomenada Jardí de lluna plena i s’alcen a l’exterior de la sala: unes i altres tenen molt a veure amb les forces tel·lúriques ancestrals i amb la fecunditat i, si les unes tenen una aparença fosca, densa, tancada endins com guardant un misteri, les altres es mostren expansives, volàtils, com en una efervescència que parla intensament de la vida.

Al fons de la sala, els sis aiguaforts de gran format que emmarquen les escultures, expliquen i fan memòria del procés creatiu seguit per l’artista, atès que recorden les peces que, durant el procés de creació, van ser descartades i no es van acabar.

També es pot veure, al final del recorregut, un breu documental fet per una cineasta xinesa que aporta una mirada molt especial sobre l’obra de Casanovas, des d’un context cultural i artístic totalment diferent del nostre.

UN DIA MOLT TRIST PER A LES AULES, TOT I ACABAR PARLANT DE MÀGIA

El passat dimecres 22 de març va ser un dia molt trist per a les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa: aquell matí va morir l’Isidre Charles i Samarra a l’edat de 87 anys.

L’Isidre va ser un dels creadors de l’entitat, els inicis de la qual se situen al maig de 1996, i al cap de ben poc, per problemes de salut del seu president, ell mateix va passar a presidir-la i a marcar les línies del seu creixement al llarg de més de vint anys. A la primavera de 2018 va passar el relleu a la M. Mercè Padrosa, però continuà ben present a la majoria d’activitats dels dimecres i les assemblees anuals com a president honorari.

Va ser amb la seva mort molt present en la ment de tots, i amb molta recança, que vàrem iniciar la sessió de la tarda d’aquest 22 de març, després de recordar-lo breument i de testimoniar la nostra estimació i el nostre suport a la seva família. Al mateix temps, la junta decidí de recordar-lo públicament a través d’una nota necrològica a la premsa local:

Els membres i la junta de les

AULES DE DIFUSIÓ CULTURAL DE LA GARROTXA -ACUGA-

recorden amb molta estimació i agraïment

l’ISIDRE CHARLES I SAMARRA,

que contribuí a posar en marxa l’entitat des dels seus inicis

i la va presidir durant més de vint anys.

I, a continuació, tal com estava previst al calendari, l’il·lusionista Jordi Barbudo portà endavant la seva conferència, que se centrà en la història i els secrets de la màgia i presentà la seva activitat entesa com a art i com a entreteniment. Un art i un entreteniment on, segons el conferenciant, l’espectador pot trobar sorpreses, emocions i, de vegades, fins i tot algun consol. I així va ser a la sala Magma de l’Espai Cràter durant aquell vespre.

El record de l’Isidre, però, de la seva cortesia atenta i del seu somriure, mai no desapareixeran del tot de les sessions de les Aules, sigui quin sigui el dia i el lloc on es facin.

A LES AULES TRACTEM SOBRE LA RELACIÓ DE LA DONA I ELS ESPORTS

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, a les Aules Culturals de la Garrotxa vàrem poder escoltar una interessant conferència de la Sra. Neus Real i Mercadal, Doctora en Filologia Catalana, especialista en narrativa i poesia d’autora i gran divulgadora cultural.

La conferència: Dona i esports: Passat, present i futur, tractava sobre la relació de la dona i els esports.

Després d’una breu introducció sobre la presència de les dones en la pràctica de l’esport al llarg de la història, ens parlà de l’esport femení com a fenomen social, dels orígens de l’esport contemporani al segle XVIII, inicialment practicat en clubs privats (Anglaterra ) i posteriorment lligat a l’higienisme i a l’urbanisme (Alemanya). En el darrer terç del s.XIX i principis del segle XX es desenvolupa i es vincula a la Modernitat, més endavant es converteix en un instrument polític (Itàlia, Alemanya, URSS) i en la postguerra europea va lligat a les polítiques esportives públiques.

L’esport femení en l’època contemporània va experimentar una progressió i creixement en paral·lel a la revolució Industrial i als canvis de la condició de la dona.

Va fer èmfasi en el primer terç del segle XX a Catalunya quan va tenir lloc una extensió espectacular de la pràctica de l’esport femení en totes les classes socials, centrant-se en una experiència concreta del Club Femení i d’Esports de Barcelona (1928-1938). Una entitat pionera que sota l’ensenya de l’estàtua de la Victòria de Samotràcia defensava l’esport femení per a totes sota el lema de Feminitat, Esport i Cultura. L’esport era la clau de la modernització de la ciutadania, el context social del moment comptava amb el moviment feminista, Rosa Sensat i la renovació pedagògica, etc i això va fer que es creessin molts clubs esportius i que institucions de la talla de la Mancomunitat s’impliquessin en establir les bases polítiques de les activitats esportives

També es va parlar del retrocés que van imposar la dictadura i el franquisme en la pràctica esportiva de les dones i finalment de la progressiva superació d’aquest retrocés que, encara avui, no s’ha completat. Per acabar ens mostrà una galeria d’imatges de dones catalanes esportistes que tot i ser a l’avantguarda de l’esport a Espanya han de superar encara molts obstacles en el camí cap a la democratització i la igualtat esportiva.

Una conferència molt valuosa per l’interès del tema i per l’entusiasme i amenitat amb que ha estat portada a terme.

Podreu trobar el contingut de la conferència al canal de YouTube de les Aules.

LES AULES TORNEN A L’ÒPERA

l’Òpera en tres actes de Giacomo Puccini MADAMA BUTTERFLY, que va ser estrenada al teatre de la Scala de Milà l’any 1904, ha estat molt present a les Aules durant les dues últimes setmanes.

El 25 de febrer, en Joan Bricall i Saucourt, amic apreciat per tots nosaltres com a profund coneixedor i divulgador del món operístic, vingué a la sala Magma de l’Espai Cràter per tornar a agafar el fil d’aquelles tan belles tardes que ens havia ofert abans de la pandèmia, fent-nos descobrir, fragment a fragment, alguns títols que, gràcies a les seves explicacions, ens havien quedat al cap per sempre. Aquest dia 25 ens oferí una conferència-audició que permeté al públic de descobrir els moments essencials de MADAMA BUTTERFLY, la bellesa de la seva partitura i tota la càrrega emotiva que s’amaga en la seva història.

I el dimecres següent, l’1 de març, una setantena de membres de l’entitat ens vàrem desplaçar a Manresa per assistir a la seva representació, oferta pels Amics de l’Òpera de Sabadell al teatre Kursaal, després de fer un breu recorregut per la ciutat i per la seva seu.

Amb aquesta activitat entorn de l’obra de Puccini, les Aules volen reprendre el costum –que la pandèmia va trencar– de fer conèixer a socis i seguidors l’òpera com a gènere, i d’assistir amb una certa regularitat a la representació d’alguns dels seus títols més brillants.

LES SORRES: UN MÓN SORPRENENT

El passat 8 de febrer, la Rosa Pons i Sayols, professora jubilada de Biologia i Geologia a secundària i col·leccionista de sorres d’arreu del món des de fa molts anys, conduí, per al públic de les Aules, un taller que, partint d’una base teòrica rigorosa, acabà desembocant en un inesperat plaer estètic.

Després d’una breu introducció centrada en la formació de les sorres i en la seva diversa composició en funció dels materials presents a cada entorn, els participants van poder observar amb microscopis estereoscòpics la meravella que oferien una cinquantena de mostres procedents de zones ben diverses –platges, deserts, volcans, lleres de riu…– i embadalir-se davant textures i colors del tot imprevisibles. A ull nu, allò només eren sorres; però, sota les lents, es feia realitat el títol donat al taller: sorgia un món del tot sorprenent. I d’una gran bellesa.