SORTIDA A BARCELONA PER VISITAR EL MUSEU PICASSO I ASSISTIR A LA REPRESENTACIÓ DE L’OBRA HITS, DEL GRUP TEATRAL EL TRICICLE

El passat dimecres, 14 de novembre,  52 persones, sòcies o vinculades a les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa, ens vàrem desplaçar a Barcelona i, en primer lloc, vàrem fer una visita guiada al Museu Picasso, amb la intenció de conèixer  de primera mà la trajectòria pictòrica de l’artista que es troba exposada a les sales  i, a més, les obres d’altres creadors que l’influïren i acompanyaren en l’època que visqué i treballà a París, en el  tombant de segle XIX-XX.

Va ser un recorregut per les seves etapes de formació –a Galícia, a Barcelona, a Màlaga, a Madrid …- i pels moments de plenitud de la seva creativitat que, en alguns casos, potser requerirà una visita una mica més pausada i detinguda, per acabar d’assimilar-ne els detalls més essencials.

Al vespre, el grup es desplaçà al Teatre Victòria, al Paral.lel, per redescobrir d’alguna manera el grup El Tricicle. Els seus components, veient ja proper el moment de deixar els escenaris, han creat  HITS   –acrònim que,  segons assenyala el programa, pot voler dir    “Humor Intel.ligent, Trepidant i Sorprenent”   . O també   “Humans Immortals Teatralitzant Situacions”. O encara   “Hilarants Individus Tragicòmics i Solacívols”-,  una obra  que vol ser un recull dels millors moments dels seus quasi quaranta anys de carrera, però que ells han revisat i polit, actualitzat i redefinit, fins a convertir antics gags i esquetxos en creacions que, tot i recordar perfectament les obres de les quals provenen, prenen en alguns casos un aire nou, més actual en alguns aspectes, de vegades més contingut  i, en qualsevol cas, necessàriament adaptat a les seves característiques escèniques actuals.

I vàrem riure, i tant!  en primer lloc, perquè des del principi ja en teníem ganes; però sobretot perquè el ritme trepidant de l’obra aconseguí de crear  aquella espiral d’hilaritat, a la qual es van sumant situacions cada vegada més  esmolades, de manera que la rialla per moments es tensa i s’encomana   per tota la sala, i va creixent sense remei.  En aquest aspecte sí que es pot ben afirmar que El Tricicle no ha perdut ni una engruna de la seva capacitat de comunicació amb el públic en tots aquests anys.

Ara mateix, es fa un pèl difícil de creure que amb aquesta obra s’estan acomiadant del teatre. Potser perquè, més aviat, el que sembla és que la utilitzen sobretot com a excusa per tornar a gaudir ells mateixos d’aquelles troballes amb què més es varen divertir, que més els va agradar d’interpretar, que més els varen fer riure en inventar-les… Ja veurem, si acaben essent capaços de deixar-ho.  Potser valdria més que no …

Anuncis
Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

ANÈCDOTES D’UNA NOTARIA, PORTADES A LES AULES PEL SENYOR MANUEL FAUS

El passat dimecres  7 de novembre, Manuel Faus, que va ser notari a Olot durant més de 40 anys, va impartir a les Aules una conferència diferent de les habituals i plena d’amenitat i d’interès. Al llarg de més d’una hora i amb la més absoluta sobrietat  -només  la seva veu i el seu gest per fer-se entendre-  anà desgranant tot un munt d’històries i fets diversos   -alguns  realment curiosos;  altres directament hilarants-  que ha viscut al llarg de la seva vida professional.

Parlà de situacions viscudes, de vegades gairebé inversemblants,  en relació amb l’elaboració d’actes, amb la signatura d’escriptures, amb l’establiment i la lectura de testaments i herències …  unes situacions que ell optava sempre per deixar esbossades i prou,  aturant hàbilment la narració en el punt àlgid i sense donar-los una conclusió  clara, convençut que el sentit comú i sobretot el sentit de l’humor de cadascun dels oients ja farien el fet perquè tothom en tragués la conclusió oportuna.

Les seves explicacions ens passejaren per un llarg període de la nostra història recent i sobretot per un ampli espectre de personatges i ambients  socials  que tots hem conegut,  de manera que recordàrem els ensurts de finals del franquisme, que ell  visqué en una vila propera a Huesca; els hàbits i tics de la pagesia garrotxina;  les primeres eleccions democràtiques, gestionades  amb una bona fe i una inexperiència corprenedores;  i fins i tot   les sovint volàtils relacions de parella del jovent del nostre temps.

Ell afirma que a partir de totes aquestes vivències ha tingut l’oportunitat i el privilegi de conèixer a fons l’ànima humana.  Nosaltres, sentint-lo, segurament no vàrem arribar a tant, però sí que vàrem sortir de la sessió amb el somriure que encomanen  la narració ben feta  i la ironia ben dosificada.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

SORTIDA AL MUSEU PICASSO I HITS

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

.

Dia 21 de novembre
A les 17:30, a la sala Dinamig

QUIM MONZÓ: ESCRIURE CONTRA EL TÒPIC

A càrrec de Margarida Casacuberta Rocarols, investigadora i professora de Literatura contemporània a la Universitat de Girona, doctora en Filologia i especialista en narrativa catalana del  segle XX.

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

LA DESCOBERTA DE JOSEP BERGA I BOADA

El passat 24 d’octubre, l’activitat de les Aules es va traslladar al Museu Comarcal per tal de, en primer lloc, sentir una xerrada sobre l’artista Josep Berga i Boada i, a continuació, fer una passejada per l’exposició que aquesta tardor està instal.lada a la Sala Oberta.  I cal dir que, per a la majoria dels assistents, va ser tota una descoberta.

El conductor de l’activitat, Javi Palomo, comissari de l’exposició  i molt bon coneixedor de l’artista, des del primer moment es va allunyar al màxim del que seria una conferència convencional, per mostrar tota la complexitat del caràcter d’aquest personatge polièdric, que va néixer a Olot, fill de Josep Berga i Boix però a anys llum de la prestigiosa i respectada figura paterna, i que va viure sempre al límit, ple de contradiccions, en conflicte permanent amb la societat, amb tot el que fossin normes i convencions i, en darrer terme, amb ell mateix.

 

La xerrada se centrà bàsicament en la seva personalitat rebel i inestable: es formà dins el que podríem anomenar “l’escola olotina”, però la rebutjà de pla; va inscriure la seva obra en els principis del Modernisme, però més tard va renegar del moviment; va treballar en escoles i entitats creades per la Mancomunitat, i sempre n’acabà expulsat, incapaç de cenyir-se als seus principis;  formà una família i la reflectí en molts dels seus quadres, però a la vida real va ser incapaç de viure-hi d’acord amb els criteris socials propis de l’època; el seu estil desordenat de vida el va situar al marge de la societat olotina benpensant i dels seus cercles culturals i artístics, però ell mai no va trencar del tot la seva relació amb la ciutat, i en determinats moments reclamà l’atenció dels seus mitjans envers la seva obra …

Potser és per tot això que a Olot mai no se’l  valorà especialment, ni es parlà gaire de la seva obra, sobretot a partir de la presa del poder polític per part de les forces més conservadores. I quan morí, víctima entre altres coses de l’alcoholisme, l’any 1923, el seu nom i tota la seva producció van quedar pràcticament oblidats dins els àmbits artístics del país.

I tanmateix, avui, gràcies a les investigacions recents encetades per estudiosos com el mateix Javi Palomo, sabem que moltes de les peces que va produir tenen un interès innegable.

Això és el que vàrem poder constatar en visitar l’exposició, on, a grans trets, va fer-se evident que un dels seus temes més recurrents, i també un dels més habituals dins el Modernisme,  és la figura de la dona, mostrada en els seus registres més diversos: des de les dones de la família fins a figures extretes de les grans obres teatrals de l’època; des de nenes de casa bona fins a pageses o pastores; des de dames ben vestides fins a prostitutes, el món de les quals ell coneixia bé.

I un altre tema recurrent en la seva obra és el de la violència, de vegades fruit de l’impacte que li va suposar el coneixement fidedigne (a través de les primeres fotografies bèl.liques) dels horrors de la Primera Guerra Mundial, i en alguns casos a partir de l’obra de Caterina Albert, La infanticida, obra que, després de guanyar els Jocs Florals d’Olot l’any 1898, va ser rebutjada frontalment i atacada sense miraments per tota la societat benpensant de l’època. No cal dir que aquest text duríssim deixà admirat Berga i Boada, que el defensà a ultrança i que el posà a la base d’algunes de les seves obres més conegudes.

Després de tot el recorregut per l’exposició, les dues idees que van quedar surant a l’ambient van ser que aquesta mereix una segona visita, que segurament convindrà fer amb calma i silenci; i que, si volem conèixer bé Berga i Boada, també ens caldrà dedicar-li una atenció detinguda: a la seva correspondència per exemple i, no cal dir, a tot el conjunt de la seva obra; perquè, si no, podria passar que se’ns escapessin molts trets i molts aspectes d’aquest olotí

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

LA ISLÀNDIA DE XEVI CODOLÀ. UN VIATGE VISCUT INTENSAMENT

Un viatge a un lloc bonic, fet amb persones que estimes, si ensopegues bon temps i no tens cap entrebanc important, pot ser una experiència molt maca.

Si, a més, vas a un lloc ja conegut, del qual et vas enamorar en anades anteriors, i quan hi tornes et centres especialment en aquells elements que et van semblar especialment  atractius i interessants, pot resultar inoblidable.

Si ets un amant de la natura i resulta que aquest lloc és natura i bellesa en estat pur, el viatge pot convertir-se en pura meravella.

I si, a més, ets una persona que domina a fons les tècniques fotogràfiques i de filmació, que posseeix un excel.lent material, i que té el temps i la paciència de muntar, ordenar, sonoritzar i donar vida a les imatges obtingudes, el resultat pot ser un autèntic espectacle, capaç de deixar bocabadats tots aquells que s’hi hagin acostat amb la idea que, simplement,  ara algú “ens parlarà una mica del seu viatget d’estiu”.

Això va ser el que vàrem viure el passat dimecres, dia 10 d’octubre, a les Aules.

De fet, les expectatives ja eren importants; tant, que va caldre afegir cadires a la sala, curulla de socis i de garrotxins que s’estan plantejant de ser-ne. I el rum-rum entre el públic era el típic dels dies que ve molta gent i hi ha força d’interès pel tema.

I s’inicià el reportatge: VIATGE A ISLÀNDIA  2016.

Silenci total davant unes primeres imatges passades a ritme vertiginós: divertides, suggerents, engrescadores. I després, ja, la successió pausada de visions d’un territori insòlit, d’una natura estranya, salvatge, plena de força, extremament fotogènica i captada des de tots els angles possibles.  Cascades, fumaroles, basses i fangs efervescents, guèisers impossibles … a penes comentats per una veu en off discreta o, simplement, acompanyats  pel so inquietant d’una ventada intensa i contínua, que semblava ser el seu teló de fons habitual i que resultava més que eloqüent per explicar la manca de cases, de pobles … que en altres indrets haurien acolorit i donat vida al paisatge.

Aquí no calia: sobtava, més aviat, la coloració insòlita que prenia cada racó, cada accident del terreny; i sobtava també, constantment, la sensació  de terra aspriva,  inclement, salvatge. Algú va parlar de la semblança de tota aquella natura propera al caos amb la seva manera personal de concebre els orígens del món…

El documental  s’havia fet de forma lineal, resseguint l’itinerari sobre mapa, i en molts trams l’aigua prenia tot el protagonisme, amb llacs de colors intensos, i columnes d’escuma que s’alçaven de forma intermitent una colla de metres, com un miracle, i salts i cascades impressionants, bellíssims, que amb el sol potenciaven la formació d’arcs de sant martí dobles, triples … Gairebé en sentíem els esquitxos a la roba.

I, en tot moment, per donar la rèplica a tant de paisatge gairebé aclaparador, la presència humana, sempre divertida, riallera, posant una nota de vermell, de vitalitat … Quina passada!

El reportatge s’acabà al cap de poc més d’una hora, però l’embranzida es mantingué una bona estoneta més, amb preguntes, comentaris, demanda de més detalls … com si a tots ens requés una mica perdre de vista aquelles imatges, abandonar la fascinació per aquell país, aquells paratges que, per uns moments, cadascú havia pensat que segur que visitaria així que pogués.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CLOENDA DEL CURS A LES AULES

El passat 8 de juny les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa van celebrar  al Casal Marià la cloenda del curs amb una activitat que posava en relació les matemàtiques i la màgia i amb un recital de cançó francesa.

A la primera part, un discurs divertit i amè posà sobre la taula conceptes matemàtics diversos, com la simetria, el càlcul de probabilitats o la teoria del caos, tot exemplificant-los amb uns jocs de mans plens d’enginy, realitzats pel professor de secundària  Sergio Belmonte amb cartes de la baralla francesa. Eren uns jocs de mans curiosos i senzills,  si s’escoltava la persona que els portava a terme, però en realitat no sempre resultaven tan evidents ni fàcils de raonar per als qui formàvem part del públic.  I, de fet, l’últim, el més espectacular i divertit de tots, tot i la seva aparent manca de seriositat i de lògica, acabà  donant un resultat  clavat i del tot sorprenent,  l’explicació del qual  restà a l’aire i encara és l’hora que molts de nosaltres ens preguntem.

A la segona part , Manel Sentís, que tots coneixem com en Manelic de Pera,  interpretà amb la seva guitarra una colla de cançons franceses, de cantautors diversos de la meitat del segle XX. Les seves lletres, majoritàriament reivindicatives i de to contestatari,  ens connectaren directament amb l’esperit de les revoltes juvenils de la primavera del 68, les quals,  com ja deveu recordar, havien estat analitzades per Josep Ramoneda a l’última conferència del curs.  I, al mateix temps, moltes d’aquestes melodies, algunes molt populars a la seva època,  portaren a tots els presents una pila de records  de  vivències de joventut, que en alguns casos afegiren un toc emotiu a la jornada.

Amb aquestes dues activitats, el curs 2017-2018 es donà per definitivament acabat, al mateix temps que  s’anunciava ja per al dimecres, dia 26 de setembre, la presentació  de la nova programació d’activitats de tardor.

Ja només ens queda desitjar que passem tots un molt bon estiu..

Llistat amb explicacions  dels cantants i  les cançons del repertori.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari