CONVOCATÒRIA PER A L’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS

CONVOCATÒRIA PER A L’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS,
que es farà el dia 29 DE SETEMBRE, a les 12, al restaurant de la Font Moixina, d’Olot.

Després dels dos anys i mig transcorreguts des del dia 3 d’abril de 2019, en què ens vàrem trobar per darrera vagada, ara us convoquem a tots a aquesta nova Assemblea General de Socis, que hem previst celebrar el penúltim dia de setembre.
En el seu decurs sotmetrem a la vostra opinió les activitats que s’han portat a terme al llarg d’aquest període, i les decisions que s’hi han anat prenent i que afecten al bon funcionament de les Aules.

L’ordre del dia serà el següent:

  1. Benvinguda, repàs breu de la situació viscuda des de la darrera assemblea i perspectives cara al curs que iniciem…
  2. Lectura, comentaris  i aprovació, si escau, de:
    a. l’acta de l’Assemblea celebrada el 3 d’abril de 2019
    b. l’acta de la reunió de junta celebrada el 25 de setembre de 2020, en què es van haver de prendre decisions importants per poder tirar endavant la gestió de l’entitat.
  3. Altes, baixes i canvis en el conjunt de socis i en la junta de l’entitat.
  4. Presentació de les memòries dels cursos 2019-2020 i 2020-2021.
  5. Paper que han jugat durant aquests mesos el blog de l’entitat i les noves formes de comunicació, i funcions que convé que tinguin en el futur.
  6. Situació comptable en aquest moment.
  7. Cobrament de les quotes dels socis a partir del curs 2021-2022. 
  8. Presentació de les activitats programades per al curs 2021-2022:
    a. Conferències
    b. Sortides
    c. Aula de Lectura 
  9. Celebració de les properes Assemblees Generals de Socis.
  10. Precs, preguntes i suggeriments.

No cal dir que, després de tant temps sense poder comptar amb les vostres opinions i el vostre escalf, esperem que voldreu participar en aquesta trobada. Tingueu present que saber què penseu de la feina feta i sentir les vostres opinions sobre les propostes de futur en què hem estat treballant, per a nosaltres és de gran importància per tirar endavant l’entitat.

I, seguint la tradició dels darrers anys, convidem a tots els que hi estigueu interessats (hagueu assistit a l’assemblea o no) a participar en el dinar que, a les 13:30, se servirà al mateix restaurant de la Font Moixina, tot recordant-vos que, per poder-lo organitzar de manera ordenada, convé que us inscrigueu posant-vos en contacte amb la Conxita Ayats (972264373; 618327177; plana.ayats@gmail.com). El preu del dinar serà de 19 euros, cafè inclòs.

A l’espera, doncs, que puguem retrobar-nos el dia 29, rebeu la nostra salutació més cordial.

La Junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

ACUGA MEMÒRIA 2020-2021

Cliqueu a sobre la imatge per accedir
al document
Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

EXPOSICIÓ SOBRE LA HISTÒRIA DE “EL TRICICLE” I CONCERT DE JORDI SAVALL A L’AUDITORI DE BARCELONA

Després d’un any, cinc mesos i sis dies sense haver pogut fer cap sortida cultural –i d’enyorar-les intensament–, el passat dimecres, 21 de juny, 42 membres de les Aules ens vàrem traslladar a Barcelona per poder assistir a un concert extraordinari, que podria ser l’últim que dirigís Jordi Savall abans d’apartar-se definitivament dels escenaris.

En primer lloc, vàrem tenir un espai de temps suficient per veure amb calma l’exposició titulada Tricicle clic. Gest, humor, llenguatge, i també per recórrer la titulada Underground i Contracultura a la Catalunya dels 70, ubicades totes dues al Palau Robert. Va ser, en tots dos casos, una immersió a la caixa dels records, que ens portà els sons, els perfums, les rialles, les vivències… d’èpoques passades, i ens va fer sortir al Passeig de Gràcia amb un somriure als llavis.

I a les set en punt començà a sonar, a l’escenari de l’Auditori, la MISSA EN SI MENOR de Johannes Sebastian Bach, dirigida per Jordi Savall.

La interpretació de la partitura va anar a càrrec de l’orquestra Le Concert des Nations i del cor La Capella Reial de Catalunya, i, amb ells, Savall dirigí també un equip de solistes de primera línia, amb la soprano Hana Blažíková,  la mezzosoprano Sophie Harmsen, el tenor Martin Platz, el contratenor Raffaele Pe i el baix Thomas Stimmel.

Dues hores després, els aplaudiments massius i intensos del públic agraïren, tant la qualitat del concert, com la dedicació del mestre Savall que, durant dècades, ha treballat incansablement per recuperar i divulgar una bona quantitat de partitures i d’instruments de segles passats que, sense ell, possiblement haurien caigut en l’oblit.

En conjunt, va ser una sortida sense temps morts, aprofitada fins a l’últim minut; una sortida que posà fi a tot un curs marcat per mil problemes derivats de la pandèmia, i que esperem que hagi estat el preàmbul de molts altres feliços desplaçaments en cursos a venir.

Tenim mil llocs per visitar i mil espectacles que ens esperen. Passat l’estiu.

Si teniu ganes de tornar a escoltar el concert, hi podeu accedir a Spotify, aquest és l’enllaç: http://tiny.cc/pvo2uz

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CLOENDA DE CURS, AMB MÚSICA DEL BARROC VENECIÀ

El passat divendres 4 de juny, les Aules de Difusió Cultural van posar fi a les activitats d’aquest curs amb un concert-conferència que el Trio Barroc del Cafè ens oferí a la sala de l’Orfeó Popular.

trio-barroc-1-2El Trio Barroc del Cafè flauta de bec, clavicèmbal i violoncel es va formar l’any 2006 i l’integren la Mireia Ruiz, en Daniel Regincós i en Joan Vives, tres músics de sòlida formació, que alternen la seva feina de docents de la música amb la participació com a solistes en diverses formacions i orquestres. I, a més a més, en el cas de Joan Vives, tota aquesta activitat ve completada pel seu treball a l’emissora Catalunya Música, a la qual s’incorporà des dels seus inicis i on condueix programes diversos, entre ells les transmissions dels concerts de l’OBC i el magazin matinal Tots els matins del món.

Va ser justament Joan Vives qui “posà lletra” al concert que vàrem poder sentir el divendres, en completar-lo amb tota una sèrie d’explicacions puntuals que contextualitzaven cada peça, aportant detalls històrics i socials, a voltes molt curiosos, que donaven idees precises sobre els seus autors. Tomaso Albinoni, Antonio Vivaldi i els germans Marcello, tots ells nascuts, formats i actius com a músics a la primera meitat del segle XVIII en aquella Venècia que enlluernava Europa amb la seva potència creadora, varen compondre un gran nombre de peces entre elles, les que el trio ens va oferir al llarg de la sessió i, a través del conferenciant, vàrem poder conèixer les circumstàncies vitals i familiars de cadascun, els ambients en que es mogueren i, en definitiva, molts factors que, d’una manera o altra, marcaren el seu art.

I va ser molt interessant de constatar com les seves explicacions s’ajustaven perfectament atrio-barroc-2-3aquelles que, la setmana anterior, havíem rebut de la conferenciant Victòria Palma i les complementaven. Ella, en parlar de la cantant Cecilia Guardi, ja ens havia mostrat l’esperit culte, esteticista, que planava sobre la societat veneciana del XVIII, i havia fet esment, també, a fets tan remarcables com la importància que hi tingueren a l’època els “ospedali”, orfenats on els infants acollits rebien una sòlida formació musical. Al final, les dues sessions, que de manera casual ens havien quedat seguides en el calendari, acabaren esdevenint una feliç coincidència que ens permeté tenir una visió àmplia i acolorida del panorama social, cultural i artístic que imperà a la Sereníssima República de Venècia tot al llarg del segle XVIII, fins que la invasió de Napoleó en va inicià el ràpid declivi.

A continuació, adjuntem el programa del concert per tal que, qui vulgui, pugui buscar la manera d’escoltar les peces que s’hi interpretaren i que ens regalaren, a tots els assistents, una vetllada d’intens plaer estètic.

Programa

Amb aquest concert, les Aules han posat fi oficialment a les activitats d’aquest any, tot i que, en les properes setmanes, hi haurà encara dos afegitons: la darrera sessió de l’Aula de Lectura, per suplir una de les que no es van poder fer a l’hivern a causa de la pandèmia, i la sortida a l’Auditori de Barcelona, on sentirem, de la mà de Jordi Savall, la Missa en Si menor de Johanes Sebastian Bach.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

DONES I MÚSICA: DUES ARTISTES, UNA DE CLÀSSICA I UNA DE MODERNA.

Si les dones haguéssim escrit els llibres, segur que ho hauríem fet d’una altra manera.” 

Aquesta frase, treta delLlibre LA CIUTAT DE LES DAMES, que l’any 1405  va escriure

Christine de Pisan, va donar inici a la conferència que Victòria Palma, llicenciada en Musicologia i una de les veus més conegudes de l’emissora Catalunya Música, va portar dimecres passat a les Aules.

Christine de Pisan, que havia nascut a Venècia i que es va criar i educar a la cort de França, molt avançada i oberta, fou una poeta i filòsofa que es  convertí en la primera escriptora en llengua francesa.  El seu llibre, que publicà en plena maduresa,  va ser un autèntic al·legat en favor de les dones, del seu dret a viure i actuar lliurement, i de la seva capacitat indiscutible per pensar i expressar-se sobre tot tipus de temes –política, art, sexualitat, sentiments …- sense que el seu gènere els hagués de suposar cap entrebanc.

A partir d’aquesta introducció, la conferenciant parlà de les dificultats que, malgrat aquestes idees,  han trobat en el seu camí totes les dones que, al llarg de la història, s’han volgut dedicar a les arts  -i, més concretament, a la música-.  Dificultats per poder fer un bon aprenentatge,  per poder actuar cara al públic,  per veure reconeguda la seva obra,  per aconseguir viure exercint el seu art…   I concretà aquesta realitat en dues artistes d’èpoques i procedències ben diferents, les vivències de les quals s’ajustaren inevitablement a la situació social de l’època en què els tocà de viure.

En primer lloc, parlà de Cecilia Guardi, que nasqué a la Venècia del segle XVIII, llavors la capital del divertiment, amb una societat amarada de música, de cant,  en tots els ambients (cantaven els gondolers, els pescadors, els mercaders, els artesans … i, no cal dir-ho, es cantava a les esglésies, a les múltiples escoles de cant …).

Cecilia Guardi va rebre una formació molt sòlida com a cantant, va ser solista en el cor de la institució que l’acollia i la seva veu adquirí un considerable prestigi … fins que meravellà un pintor, Giovanni Battista Tiepolo, amb el qual es casà i tingué nou fills. 

I mentre ell desenvolupava el seu art i es convertia en pintor de referència, ella hagué d’abandonar el que hauria pogut ser una carrera musical tant o més brillant, empesa per les raons socials, morals … i pels atavismes que pesaven sobre les dones de l’època.   El seu nom, com el de tantes d’altres, forma part de la història de la música i de la història de Venècia, i és una baula que, com tantes d’altres, va anar marcant un camí cap a l’afermament de la dona dins el món de les arts.

En segon lloc, Victòria Palma parlà de Càndida Pérez,  que nasqué a Olot l’any 1893 i que, moguda per les seves inquietuds musicals, s’instal·là al Paral·lel quan aquest era l’epicentre de l’oci nocturn i de la vida més despreocupada de la Barcelona de les primeres dècades del segle XX.  Allà rebé classes de composició i de cant, s’amarà de les formes de vida més populars i creà els  cuplets més coneguts de l’època, cuplets que es cantaren regularment a tots els teatres de varietats de la zona i del país.  De la seva mà sortiren títols que encara avui coneixem, com Ball de rams, Baixant de la Font del Gat, Marieta de l’ull viu i que a la seva època corejava tothom. 

Després de triomfar a Barcelona, marxà de gira per diversos països d’Europa i d’Amèrica, cantant els seus cuplets catalans i molts d’altres i, després de 40 anys, tornà a Catalunya i acabà la seva vida a Olot, de manera humil i discreta, l’any 1989.

A la seva mort, Josep M. Espinàs, en el seu article a l’”Avui“, reivindicà la importància de la seva obra i del seu pas pel món musical més popular del país, tot cridant l’atenció sobre la necessitat  de recordar i honorar les persones que han treballat per desenvolupar la nostra cultura i que hi han deixat la seva empremta artística.

En definitiva, Càndida Pérez fou una altra baula en aquest camí cap al reconeixement de la dona dins el món de l’art, de la música i de la creativitat.  Un món que, gràcies a persones com Cecilia Guardi o com ella mateixa,  a ple segle XXI  estem aconseguint que  s’obri per a totes les creadores actuals, de manera absolutament lliure i sense cap tipus d’entrebancs.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS SOCIS

A TOTS ELS MEMBRES DE LES AULES:

Us comuniquem que, després d’haver estat setmanes esperant en va que canviés de manera significativa la normativa referida a reunions de persones en espais públics, ens veiem obligats a ajornar un cop més la celebració de l’Assemblea General de Socis que havíem programat des de fa mesos per al dia 4 de juny.I ens sap molt greu, perquè, cancel·lada ja la corresponent a l’any 2020, com a junta ens sentim una mica desemparats, en no poder compartir amb vosaltres les decisions que no hem pogut deixar de prendre en el dia a dia de l’entitat i que haurien requerit, en condicions normals, la vostra aquiescència.

El nostre desig seria haver-vos pogut explicar que ens va semblar que calia, en el seu moment, prorrogar els pressupostos; que hem preferit endarrerir fins a la primavera el cobrament de les quotes d’aquest any, a l’espera que el ritme d’activitats es normalitzés una mica; que hi ha hagut canvis en la composició de la junta; que hem hagut de fer equilibris tot el curs per poder tenir cada setmana un local on portar endavant les activitats … 

Ens hauria agradat poder-vos plantejar totes aquestes situacions, i poder-nos sentir entesos en el que fèiem, i rebre els vostres suggeriments i propostes, i el vostre suport, que mai fins ara no ens havien faltat.

Per tot plegat, ens comprometem, en aquest moment, a continuar portant endavant la feina de les Aules i a treballar perquè les activitats funcionin de la millor manera possible. I us anunciem, ja des d’ara, que algun dia  dins la propera tardor (no gosem, de moment, fixar-lo en ferm)  us convocarem perquè finalment pugueu assistir a l’ l’Assemblea General de Socis de 2021, on esperem poder discutir amb vosaltres tots aquests temes i els que vulguem afegir-hi, presentar la programació del nou curs i celebrar tots plegats la possibilitat de retrobar-nos.

Entretant, rebeu la nostra salutació més cordial i els nostres millors desitjos, esperant que pugueu i vulgueu acompanyar-nos en les darreres activitats d’aquesta temporada:

ACTIVITATS DE JUNY

  • el concert de cloenda de curs, que es farà a la sala de l’Orfeó el divendres 4 de juny, a les 17:30,
  • la darrera sessió de l’Aula de Lectors, que es farà a la sala de l’Hospici el dimecres 16 de juny, a la mateixa hora,
  • i la sortida de tarda a Barcelona, per sentir un concert de Jordi Savall a l’Auditori, que es farà el dilluns 21 de juny i que estem a punt d’anunciar-vos.

Els membres de la Junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

EPIDÈMIES I PANDÈMIES CORONAVÍRIQUES, una visió que teníem pendent

Quan, el passat 14 d’abril, el periodista i documentalista Antoni Tortajada vingué a les Aules a parlar-nos dels aspectes històrics i socials de les pandèmies al llarg dels segles, ja teníem clar que, al cap de pocs dies, havíem de convidar algun altre conferenciant que enfoqués el tema des del punt de vista mèdic i d’investigació científica, per tal que en poguéssim tenir una visió actualitzada i completa.

Ahir, 12 de maig, el catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona Bru Cormand i Rifà, que durant anys ha liderat  equips de recerca formats per metges i biòlegs i coordinats amb altres que actuen a les principals universitats d’arreu,  ens presentà una conferència plena de rigor i, alhora, molt didàctica, en què anà desgranant els aspectes essencials que cal conèixer sobre el tema.

Esmentà en primer lloc pandèmies i epidèmies que tots hem sentit esmentar als mitjans  (SIDA, Èbola, Grip Espanyola …), per centrar-se a continuació en les més recents (MERS, SARS-COV-2 i COVID-19) i explicar l’estructura  i morfologia de l’agent infecciós que les provoca;  estructura i morfologia que han de permetre desenvolupar vacunes i medicaments per combatre’l.

Bru Cormand s’ha dedicat també a la divulgació d’aquestes qüestions, a través de programes brevíssims emesos recentment per Youtube,  que ell  anomenà Les Càpsules d’en Bru. I una d’elles, la titulada Coronavirus :Càpsula 3:” Els replicants”, li serví per fer entendre de manera molt gràfica la morfologia i també l’acció d’aquests  tipus de virus des del moment que penetren en un cos humà;  una acció tan ràpida i efectiva que ens permeté comprendre perfectament la magnitud de les dades d’infectats i de morts que ja han provocat al món, tant la COVID com les altres pandèmies prèviament esmentades.

Després d’una precisió lèxica respecte als conceptes de pandèmia  (que té un abast geogràfic molt extens, es propaga amb rapidesa i afecta molts individus alhora),  epidèmia (que afecta una població geogràficament acotada i fa pics d’incidència superior a la normal)  i  endèmia (que es manté de forma estacionària en una regió concreta durant molt temps),   el conferenciant se centrà en una qüestió clau:  Que passarà en un futur proper?  qüestió que el portà a formular  idees diverses que no podem deixar de tenir presents:  el virus s’anirà atenuant però augmentarà la seva capacitat de transmissió; les vacunes en limitaran l’expansió i això impedirà que n’apareguin soques noves;  i, sobretot, sembla clar que no desapareixerà, de manera que caldrà trobar les maneres de conviure-hi.

I, encara dins els plantejament projectats cara al futur, Cormand assenyalà algunes conclusions a què l’han portat les seves recerques i reflexions:  per fer front a aquesta mena de situacions, cal atacar les causes, més que no pas mirar de pal.liar,  tard i amb elevats costos, les conseqüències:  limitar  la penetració i els contactes amb els ecosistemes salvatges, habitats per animals que sovint són els portadors dels agents patògens que emmalalteixen als humans  (zoonosi) podria ajudar a evitar que aquests s’expandissin.   I limitar també en la mesura del possible els viatges intercontinentals freqüents,  posaria fre a la contaminació massiva que sovint se’n deriva.

Per a Bru Cormand, les pestes i epidèmies  han provocat, al llarg de la història, molts canvis i molts punts de transició i d’inflexió en els hàbits, la cultura i la mentalitat social.  I potser avui, aquest món tan individualitzat en què vivim hauria de treure conclusions del que està passant i avançar cap a postures més solidàries i col.laboradores:   les vacunes que ara mateix estan permetent acotar l’expansió de la malaltia han estat fruit de la col.laboració de la comunitat científica d’arreu.  I són les  que, per damunt de criteris i prejudicis personals, han de permetre arribar a la immunitat de grup que, a curt termini, beneficiarà  -salvarà?- tot el col.lectiu.

La sessió s’acabà amb una sèrie de preguntes i reflexions dels assistents, que el conferenciant aprofità per arrodonir el seu discurs amb més idees:

  • Si la pandèmia que patim avui  està resultant molt menys letal que d’altres de segles enrere, és també a causa de l’atenció sanitària, infinitament millor, que proporcionen els hospitals i centres de salut actuals.
  • Seria  important aconseguir informació àmplia i fiable sobre la situació que s’està vivint ara mateix al continent africà, tant per poder exercir la solidaritat necessària i fer-hi arribar les vacunes, com per evitar que, sobre la seva població, menys protegida, el virus s’escampi sense control i s’hi produeixin mutacions que, a la llarga, poden afectar arreu.
  • Hi ha diferències genètiques entre les persones, que fan que unes siguin més propenses que altres a infectar-se o a emmalaltir de forma més severa. Aquest és un dels aspectes que s’estan investigant ara mateix, i ja s’han trobat gens que fan que el sistema immunitari es protegeixi més i d’altres que ho fan menys.  Una descoberta fonamental per avançar cap a l’elaboració de medicaments, destinats sobretot a persones que, per patologies prèvies, no es poden vacunar.
  • Respecte a la vacunació de nens i adolescents, en principi  menys proclius a patir la malaltia, s’estan fent assajos clínics per determinar-ne  l’efectivitat  i la conveniència. Però atenent a l’objectiu d’aconseguir la immunitat de grup, també convé aconseguir  que no puguin contagiar el seu entorn.
  • Pel que fa a tantes teories conspiranoiques que han circulat als últims mesos, s’han fet estudis i recerques molt rigorosos que n’invaliden els arguments i que fan que la comunitat científica les hagi descartat del tot.

Si voleu visualitzar la Càpsula 3:” Els replicants” cliqueu aquí YOUTUBE

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CINQUENA TARDA DE POESIA A L’ACUGA

Divendres passat, l’últim dia d’abril, a les Aules vàrem celebrar  la cinquena Tarda de Poesia.  I ho vàrem poder fer a la sala de l’Orfeó Popular, que ens obrí generosament les seves instal.lacions, cosa que agraïm a la seva junta.

L’activitat estigué centrada en la presència de l’escriptor Salem Zenia, que  arribà a Catalunya l’any 2007 i és veí d’Olot des de  2014.

La definició de si mateix que escrigué a la solapa del seu últim llibre  –Jo sóc l’estranger–  ens en dibuixa el perfil amb contundència:

Jo, Salem Zenia, poeta i novel.lista en llengua amaziga, vaig néixer a la Cabília (Algèria) l’any 1962.

Militant de la causa amaziga i de les causes justes, visc, milito i treballo a Catalunya.”

Salem és autor d’una obra poètica i narrativa de gran interès  i, al llarg de la sessió,  les seves explicacions i els seus poemes ens permeteren conèixer una mica més la realitat social, cultural, política … del seu país, la Cabília algeriana,  i de la seva llengua, l’amazic, que ell ha defensat sempre a ultrança i que ha utilitzat i reivindicat en tots els seus textos.  Llegir els seus poemes  i escoltar-lo ens permeté, a tots els assistents, de descobrir el sentit de la seva lluita, sempre pacífica però decidida. Una lluita que, anys enrere, l’obligà a exiliar-se i que ell ha mantingut sempre, en favor d’aquesta cultura amaziga  que no es resigna a ser esborrada  per la força de l’àrab,  la llengua oficial d’Algèria que l’estat  malda per imposar  a tot el territori.

Podreu seguir el desenvolupament de la sessió a través de la gravació amb STREAMING, si us connecteu a l’enllaç   de Youtube de l’ACUGA .

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

QUÈ VA PASSAR AL TRIAI, EXPLICAT PER ANTONI MAYANS A LES AULES

El passat 22 d’abril, l’historiador i arxiver Antoni Mayans va oferir al públic de les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa la seva conferència, titulada  QUÈ VA PASSAR AL TRIAI, la qual ha estat  fruit d’un intens i rigorós treball d’investigació que ha portat a terme al llarg dels darrers anys.

La conferència, estructurada en  diversos apartats que n’ordenaven el contingut i el feien especialment didàctic, anà acompanyada de la projecció de documents textuals i fotogràfics diversos, i permeté als assistents de fer-se una idea objectiva i molt precisa  del que va succeir a Olot la nit del 30 al 31 d’octubre de 1936, una de les més fosques de la història de la ciutat en el darrer segle.

Podreu seguir el desenvolupament de la sessió a través de la gravació amb STREAMING, si us connecteu a l’enllaç   de Youtube de l’ACUGA.

I recordeu que  el proper divendres  30 d’abril, les Aules  celebraran la seva V Tarda de Poesia,  centrada  en les vivències i els poemes de l’escriptor  Salem Zenia,  nascut a la Kabília Algeriana i resident a Olot des de 2014.   Serà a les 17:30,    A LA SALA DE L’ORFEÓ.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CONFERÈNCIA A LES AULES SOBRE LES EPIDÈMIES AL LLARG DE LA HISTÒRIA

El passat dimecres 14 d’abril, el periodista i documentalista  de TV3 Antoni Tortajada va portar a les Aules la conferència titulada LES PANDÈMIES DE LA HISTÒRIA i, en el seu decurs, va fer  un repàs als episodis de malalties generalitzades que s’han anat produint a Europa al llarg dels segles i de les quals tenim testimonis escrits.

La primera pandèmia documentada, l’anomenada Pesta d’Atenes, es produí al segle V  abans de Crist, a l’època de la Guerra del Peloponès, i  l’historiador Tucídides  en descrigué detalladament els símptomes i  permeté deduir el perill que suposen les grans concentracions humanes en l’expansió de les malalties infeccioses.  

També sabem que al segle II després de Crist l’Imperi Romà es veié devastat pel que sembla que va ser la primera epidèmia de Verola coneguda a la història, i nombrosos testimonis escrits parlen de la gran mortaldat que provocà entre els habitants de la ciutat de Roma, i del pes important que tingueren  en el seu contagi els freqüents viatges i trasllats de les legions d’un cantó a l’altre de l’imperi.  

Durant la major part de l’Edat Mitjana no es  té constància que es produís  cap malaltia generalitzada d’aquest tipus, però al segle XIV, concretament l’any 1348, la Pesta Negra va fer estralls sobre unes societats europees  que, en general, vivien en una gran precarietat higiènica i alimentària, i que sembla que es veieren dramàticament delmades, víctimes d’uns símptomes mai vistos que les ompliren de desconcert i confusió.  Per això resultà molt fàcil aprofitar el pànic de la població per portar-la cap a unes pràctiques religioses destinades a aplacar la suposada ira de Déu, i cap a un atac sistemàtic contra les comunitats jueves, que varen ser acusades d’haver infectat els pous per propagar la malaltia. 

Dos segles més tard, també suposà un desastre humà de proporcions colossals el fet que el virus de la verola, en un altre moment d’epidèmia, fos portat pels exèrcits conqueridors a terres americanes, els habitants de les quals (inques, asteques …) mai fins llavors no hi havien estat en contacte.  L’expansió de la malaltia va delmar de tal manera les poblacions autòctones, que es pot dir provocà en gran part la seva derrota i posterior desaparició.

El cas és, però, que a partir d’aquestes grans mortaldats, metges i estudiosos de cada època han treballat per combatre les epidèmies. I si al segle XIV tot just començaren a intuir  la necessitat de prendre algunes mesures higièniques, com netejar i airejar les cases, o enterrar ràpidament els morts i llençar-ne la roba infectada,  ja al segle XVIII científics com Edward Jenner  donaren els primers passos, dins les possibilitats del moment,  per investigar símptomes i causes, i aconseguiren crear les primeres vacunes, que van permetre avançar cap a la immunitat de la població.  Estudis i treballs posteriors han permès que avui algunes d’aquestes malalties que produïren estralls en segles passats, com la verola, hagin quedat eradicades.

El segle XX va viure encara algunes epidèmies molt importants, com la de l’anomenada Grip Espanyola, el 1918, que afectà sobretot persones joves i provocà la mort d’entre 50 i 100 milions de contagiats. Per primera vegada els  testimonis fotogràfics de la premsa de l’època permeteren de veure, arreu d’Europa,  gent amb mascareta i sales d’hospitals atapeïdes. I per primera vegada s’utilitzà la paraula Sindèmia, que designa una crisi global en què, al procés sanitari traumàtic, se n’hi afegeixen d’altres de caràcter divers  -bèl.lic, social, econòmic …-  produint grans canvis en les activitats, la mentalitat i les formes de vida de la població.

Avui, quan la vida de molts de nosaltres s’ha vist sotraguejada, de més lluny o més a prop, per epidèmies recents com la SIDA; quan estem patint la COVID, que, a causa sobretot de les grans concentracions humanes que es donen arreu del  món i de la immensa mobilitat de la població, avui  torna a fer-se ben present el concepte de Sindèmia, que uneix a l’enorme destret sanitari  molts altres problemes  tant o més importants, com el climàtic, i l’econòmic, i el social, abocant la humanitat a una crisi de proporcions mai vistes i de pronòstic ben  incert.

Potser, com opina Antoni Tortajada, aquesta pandèmia que estem vivint no posarà en qüestió , ara per ata, l’existència de la humanitat, però sí que segurament portarà grans canvis en les seves (les nostres) maneres de fer, de pensar, de viure i d’encarar el futur.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari