AVÍS A TOTS ELS SOCIS IV

A TOTS ELS MEMBRES DE LES AULES

Vist que aquest dimecres, dia 3 de març, tal i com ve passant des de fa algunes setmanes,  tampoc no podrem accedir a la sala del Casal Marià ni, per tant, podrem portar endavant la conferència que teníem programada   – Què va passar al Triai,  que havia d’anar a càrrec de l’Antoni  Mayans-;    i vist que és previsible que aquesta situació es vagi repetint durant un temps,   des de la junta us comuniquem que, de moment, donem per suspeses les activitats de les Aules, fins a nou avís.

No cal dir que, tant aviat com canviï aquesta situació, us ho farem saber per tal de poder-nos retrobar i  tornar a reprendre la programació.  I com que ens agradaria pensar que això passarà en un termini més o menys breu,  us preguem que estigueu molt atents al blog de l’entitat i als comunicats com ara aquest que us enviarem tan aviat comi hi hagi novetats.

Com ja us hem comentat altres vegades, us agrairem moltíssim que, si us trobeu amb altres persones que també formen part de les Aules i que potser no fan servir el correu electrònic, els comenteu aquesta informació, per tal d’assegurar, fins on sigui possible, que arriba a tothom.

Rebeu una abraçada i tot el nostre afecte, amb els millors desitjos.   I cuideu-vos molt.

La junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS SOCIS III

A TOTS ELS MEMBRES DE LES AULES

Des de la junta ens sap greu haver-vos de dir que, una altra vegada, ens veiem abocats a suspendre una activitat:  Les restriccions causades per la difícil situació sanitària que s’està vivint a Olot ens impedeixen poder utilitzar la sala del Casal Marià i, per tant, ens obliguen  a anul.lar la conferència que aquest proper dimecres, dia 24 de febrer, havia de fer l’Albert Grabolosa, titulada  Quino i Mafalda, un clàssic universal.

Pel que fa a les trobades  previstes per al mes de març, esperem poder portar-les endavant sense problemes. Tanmateix, us preguem, com sempre, que estigueu molt atents al blog de l’entitat i als comunicats que us anirem enviant si hi ha novetats.

I, com ja us hem demanat altres vegades, aniria molt bé que, si us trobeu amb altres persones que també formen part de les Aules i que potser no fan servir el correu electrònic, els comentéssiu aquesta informació, per tal d’assegurar, fins on sigui possible, que arriba a tothom.

Gràcies per la vostra col.laboració. Rebeu una abraçada i tot el nostre afecte, amb els millors desitjos.   I cuideu-vos molt.

La junta

Avui, per acabar, us adjuntem un poema de Joan Margarit, que en pau reposi,  mort dimarts passat.  En ell el poeta ens parla d’aquests textos tan  estimats, tan  íntims, que  fan companyia sempre.

Rellegir els seus versos  pot  ser una bona manera  de recordar-lo i fer-li homenatge.

              NO LLENCIS LES CARTES D’AMOR

                   Elles no t’abandonaran.

                   Passarà el temps, s’esborrarà el desig

                   -aquesta fletxa d’ombra-

                    i els rostres sensuals, intel.ligents, bellíssims,

                   s’ocultaran en un mirall dins teu.

                   Cauran els anys i avorriràs els llibres.

                   Davallaràs encara,

                    i perdràs, fins i tot, la poesia.

                    El soroll fred de la ciutat als vidres

                    anirà esdevenint l’única música,

                    i les cartes d’amor que hauràs guardat

                     la teva última literatura.

                   Joan Margarit

                   Del llibre  Aiguaforts, 1995

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS SOCIS II

A TOTS ELS MEMBRES DE LES AULES

Des de la junta ens sap greu haver-vos de dir que, una altra vegada, ens veiem abocats a suspendre una activitat: davant de la complicada situació sanitària que s’està vivint a Olot,  hem decidit anul.lar la conferència que aquest proper dimecres, dia 10 de febrer, havia de fer la Neus Real, centrada en Els anys 60. La represa cultural a Catalunya. Esperem poder programar aquesta conferència en algun moment del curs proper.

Pel que fa a les trobades següents, us preguem, com sempre, que estigueu molt atents al blog de l’entitat i als comunicats que us anirem enviant, tan aviat com anem tenint clar què és el més assenyat i convenient de fer.

I, com ja us hem demanat altres vegades, aniria molt bé que, si us trobeu amb altres persones que també formen part de les Aules i que potser no fan servir el correu electrònic o no visiten al blog, els comentéssiu aquesta informació, per tal d’assegurar, fins on sigui possible, que arriba a tothom.

Gràcies per la vostra col.laboració. Rebeu tot el nostre afecte, amb els millors desitjos.   Cuideu-vos molt.

La junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS SOCIS I

A TOTS ELS MEMBRES DE LES AULES

Des de la junta ens sap greu haver-vos de dir que els propers dimecres 20 i 27 de gener no podrem fer cap activitat a les Aules, atès que les noves restriccions dictades per la Generalitat per raons sanitàries ens impedeixen accedir a cap de les sales habitualment disponibles.

Us preguem que, cap a finals de mes, estigueu molt atents al blog de l’entitat i als comunicats que anireu rebent, tan aviat com estigui clar que ens podem tornar a posar en marxa.

Una abraçada a tots, amb els millors desitjos.   Cuideu-vos molt.

La junta

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CONFERÈNCIA SOBRE EL DOCTOR BADIA I MARGARIT A LES AULES DE DIFUSIÓ CULTURAL

El passat dimecres, dia 13 de gener, vingué a les Aules el poeta i lingüista Carles Duarte per  parlar del filòleg Antoni Maria Badia i Margarit, i ens presentà la seva biografia i el conjunt de la seva obra immensa,  sempre estretament lligada amb la filologia catalana i la reivindicació dels drets nacionals.

Badia i Margarit nasqué l’any 1920 en el si d’una família catalanista i culta, amb el pare profundament compromès amb la fe cristiana i amb la construcció del país, dins l’estela que llavors marcava el Noucentisme.

Alumne de la Mútua Escolar Blanquerna -hereva de la pedagogia de Maria Montessori i dirigida per Alexandre Galí-,  Badia rebé una sòlida formació, sempre en ambients catalanistes i creients, cosa que, temps a venir i ja en plena adolescència, el situà tan lluny dels revolucionaris del 19 de juliol del 36, com dels militars que s’havien alçat en armes contra la República.

Després de la guerra i de llicenciar-se, l’any 1943, en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, començà els seus treballs d’investigació i la seva feina com a docent, tant a la mateixa universitat com a l’Escola Virtèlia, la qual prengué, fins allà on era possible en plena dictadura, el relleu de l’antiga Escola Blanquerna pel que fa a estil pedagògic i a compromís amb el país.

A partir de 1948, la seva càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Española a la Universitat de Barcelona li permeté impartir les primeres classes de Llengua Catalana que es donaren a la universitat en temps de dictadura, i li serví de plataforma per tirar endavant tot un seguit d’activitats dins l’àmbit lingüístic, en connexió amb altres filòlegs, tant catalans com d’un gran nombre d’universitats europees -Coïmbra, Heidelberg, Zuric, Munic …-.

Tot plegat, culminà, l’abril de 1953, en la celebració a Barcelona del VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica, que tingué com a tema central el “Dominio lingüístico Catalán y las lenguas ibero-románicas y anglo-romànicas”; un tema que no cal dir que va ser fruit d’un intens treball previ portat a terme per Badia en els àmbits universitaris més diversos, i que significà un pas importantíssim en el reconeixement de la importància de la llengua catalana a nivell internacional.

El seu prestigi com a lingüista va créixer a mesura que anaven apareixent  els seus llibres -entre els quals cal destacar un dels títols més llegits i reeditats a l’època: Llengua i cultura als Països Catalans-, i  a mesura que avançaven les seves recerques, sobretot en els camps de la lingüística històrica i de la dialectologia.

Tot plegat el portà a presidir La “Société Linguistique Romane” i a  impartir classes com a professor convidat en nombroses universitats europees i americanes.

Després de la mort de Franco, va pronunciar la primera lliçó inaugural feta en català  al paraninf de la Universitat de Barcelona. I, entre 1978 i 1986, va ser-ne el primer rector elegit democràticament.

Mai no milità a cap partit polític, però mostrà sempre una coherència profunda en les seves postures de defensa de la llengua i del país, i són innombrables els càrrecs i les feines que desenvolupà en les institucions vinculades a la represa cultural de Catalunya després de la dictadura.  És per tot això que, cap al final de la seva vida, la societat catalana li oferí  les distincions més altes; i és també per això que aquest any ha volgut recordar-lo amb tot un seguit d’homenatges càlids i entranyables.

La seva casa de Sant Privat d’en Bas –cal Monjo-, on passà llargues temporades des dels anys 40, el vinculà profundament a la Garrotxa i fou escenari de moltes de les reunions i trobades que, amb el pas dels anys, el convertiren en una de les figures clau del coneixement i l’expansió del català dins el país i arreu del món.

Amb aquesta conferència, les Aules han volgut sumar-se als actes i homenatges programats dins l’Any Badia i Margarit, que el mateix conferenciant, senyor Duarte, ha comissariat i que es clourà el proper mes de febrer.

Enllaç audio conferència del senyor Duarte

A continuació, adjuntem el llistat de llibres que publicà al llarg de la seva vida, i que se sumen a les comunicacions i els articles que aportà a la premsa especialitzada catalana i europea.

I adjuntem també el llistat de premis i distincions que va rebre, a part dels nomenaments de “Doctor Honoris Causa” que li atorgaren les principals universitats internacionals i dels Països Catalans.

Publicacions

Premis i reconeixements

 

 

 

 

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CONCERT DE NADAL A LES AULES

El passat dia 16 de desembre, els instrumentistes i professors Joan Josep Mayans i Eva Curtó,  van omplir  la sala del Casal Marià de música i poesia, en oferir-nos un concert centrat en el seu disc   A cal fuster hi ha novetat, que es va publicar i estrenar l’any 2014 a l’església de sant Feliu de Beuda.

 En el seu decurs, els assistents van poder gaudir de tot un seguit de poemes musicats, alguns d’origen tradicional i d’altres deguts a molts dels principals creadors catalans que han escrit en els dos últims segles, tal com podem observar en el programa:

El cant dels ocells  (tradicional)

Nadala  (Anònim anglès / Versió de Marià Manent)

Nadal 1974 / Presagis de Nadal  (Tomàs Garcés)

Nadal  (Joan Salvat-Papasseit)

Lo violí de Sant Francesc  (Jacint Verdaguer)

Els núvols de Nadal  (Joan Maragall)

Els tres Reis se separen  (Marià Villangómez)

Balada de Nadal per a cantar-la els pirates de la mar  (Josep Carner)

Rondalla del bou  (Marià Manent)

Nit de Nadal  (Guerau de Liost)

Borrissol d’àngel  (Pere Quart)

Si l’altra nit jo cavalcava al ras  (Josep Vicenç Foix)

Ho sap tothom, i és profecia  (Josep Vicenç Foix)

Ball rodó disposen  (tradicional)

La vetllada va resultar plaent i molt íntima, d’una gran bellesa i harmonia,  i va servir per recordar que, malgrat tot el que ens està condicionant en aquests temps que ens toca viure, la sensibilitat i l’alè del Nadal, la bona música i les paraules dels poetes ocupen sempre un lloc important, i desperten en cadascú de nosaltres ressorts potser amagats, que inviten a viure les festes de manera serena, dolça i continguda.

El concert  va ser el comiat perfecte per  a aquest 2020 estranyíssim, i per desitjar-nos a tots unes bones festes, i un 2021 que esperem que ens resulti una mica més  tranquil i plàcid.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CONCERT DE NADAL

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

NADALA

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AVÍS A TOTS ELS SOCIS

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

RAIMON PANNIKAR, UN CATALÀ UNIVERSAL, una conferència per no oblidar

El passat dia 28, Jaume Angelats i Morató, doctor en Teologia, llicenciat en Ciències Bíbliques i  Psicologia i patró de la fundació Vivarium Raimon Pannikar , va oferir al públic de les Aules una conferència  sobre aquesta figura que ell tractà personalment, ja des d’abans que s’instal·lés a Tavertet,  i que conegué  en profunditat; tota la profunditat que li permeté el fet d’haver escrit la versió catalana de gran part dels Diaris íntims on Pannikar, amb les inevitables llacunes temporals d’uns escrits d’aquest tipus,  anà deixant constància de les seves vivències des de l’adolescència fins a pràcticament la seva mort.

Angelats ens mostrà un Raimon Pannikar tan clarivident com polièdric; erudit, carismàtic, profund, agosarat …; un Pannikar que, amb les seves llums i les seves ombres –inevitables en tot ésser humà-,  ha deixat al món un llegat intel·lectual de valor inestimable,  basat en tot un cúmul de conceptes que en el seu moment resultaren immensament innovadors i que avui encara ens resulten de plena actualitat, perquè en pocs casos han estat plenament assumits per la societat i per les instàncies religioses, intel·lectuals i polítiques diverses a les quals d’alguna manera ell apel·lava.

La conferència s’articulà a partir d’un recorregut inicial pels fets més significatius que marcaren la seva biografia: el seu naixement en una llar de la burgesia barcelonina, fill de pare hindú i mare catalana; l’atracció que sentí des de molt jove pels aspectes espirituals de la vida;  l’ordenació com a capellà, l’any 1946, dins l’àmbit de l’incipient Opus Dei, d’esperit marcadament innovador en els seus inicis; el  viatge a l’Índia, l’any 1954, a la recerca de l’espiritualitat i les arrels culturals i ètiques  del pare;  i,  en un contrast que no deixà de provocar-li una certa crisi existencial, la docència i la projecció social en una prestigiosa  universitat de Califòrnia i en tot un món de conferències, publicacions, congressos …

A partir de tot aquest cúmul de vivències,  el conferenciant anà mostrant el perfil  d’un  intel·lectual potentíssim –doctor en Química, en Filosofia, en Teologia- que, al llarg del seu periple  vital, mantingué sempre una actitud oberta al màxim, d’aprenentatge constant: de  noves cultures, de noves formes d’espiritualitat, dels textos fundacionals de l’Hinduisme i el Budisme, de persones que conegué i que  marcaren el seu pensament, sempre racional, amb la raó estretament lligada a l’espiritualitat.

Aquesta és també  l’època en què començà a produir els seus textos més reconeguts, i en què afirmà:  “Escric per viure de manera més conscient, per trobar l’esperit, la presència de Déu en la vida”, amb una aportació clau: la de donar una importància essencial a la raó en el tractament de temes espirituals.

Quan, als anys 80, torna a Catalunya i s’instal·la a Tavertet, comenta el seu recorregut existencial, tan ple de paradoxes com d’honestedat i de profunda coherència, dient:  “Me’n vaig anar cristià,  em vaig descobrir hindú,  em vaig fer budista i he tornat sense deixar de ser cristià”. 

A partir d’aquí, el diàleg interreligiós i intercultural passa a ser una de les claus essencials del seu pensament:  davant dels reptes que ens posa al davant el món actual, per a Pannikar cal una fecundació mútua entre cultures,  una recerca de connexió entre postures aparentment tan diverses  -però molt properes en la seva essència-  com les del Papa Francesc  (molt en sintonia amb Francesc d’Assís),  de  Martin Luther King,  de Mahatma Gandhi …

És tot aquest univers d’idees i concepcions entrellaçades del món, l’espiritualitat i la vida,  el que li permet de proposar conceptes tan nous i fins a cert punt pertorbadors com el d’ecosofia, que ens parla de la saviesa de la Terra, del medi ambient, davant dels quals cal una actitud d’aprenentatge, de contemplació, d’immersió en la natura …,  o de dimensió cosmoteàndrica, en què, des d’una mirada transcendent de la vida,  la humanitat es fon amb Déu i amb el cosmos.  Ens parla també de la necessitat de tendir a una adualitat,  que ens faci abandonar les postures maniquees (o blanc, o negre, …) per decantar-nos cap a actituds integradores.  I d’una tempieternitat, perquè  des del seu punt de vista el temps d’ara mateix és ja vida eterna i, per tant, cal viure’l en plenitud.   Es tracta, en definitiva, de buscar el diàleg entre totes les cultures i l’íntima unió del cosmos, la idea de déu, l’humanisme i el  culte a la natura, en una recerca de l’harmonia que ha de donar sentit a la vida i a la mort.

Per acabar, penso que estarà bé citar alguns fragments del seu text  Tres exemples de santedat: Clara, Joan de la Creu i Teresa d’Àvila, publicat l’any 1957, on diu:

 

Mira…

Pensa …

Contempla …

 

Obriu els ulls de bat a bat

i busqueu per tot arreu!

 

Primer, mira, escolta, veu, sent: sense cura de la vida dels sentits, sense una relació més que fraternal amb tot el món material (…)  no es pot tenir una vida plenament humana. Qui no és un enamorat de la natura, qui no és sensible a la bellesa, no podrà gaudir i aleshores tot esdevindrà una espècie d’abstracció o de paraules buides. Mira, enamora’t de les coses belles, de les flors, de tot; mira entorn teu, no tinguis por de res.

Segon, considera, pensa, medita: cal veure l’altra cara de la realitat, que no es copsa amb els sentits però que es descobreix amb la ment i amb l’intel·lecte. (…)    No podem ser lliures si no pensem pel nostre compte, i no podem pensar si no deixem al pensament aquell espai necessari per a la digestió que és la meditació.

Tercer, atura’t, fes silenci, escolta, contempla: (…)  Tots som cridats a la contemplació. Per arribar-hi cadascú ha d’omplir del tot la pròpia sensibilitat i intel·ligència i després deixar-se fer, deixar-se anar, saber acceptar.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari