Comunicat 00 (2 d’abril)

AVÍS A TOTS ELS SOCIS DE LES AULES

Vista la situació sanitària en què es continua trobant el  país, la Junta de l’entitat hem decidit suspendre totes les activitats que havien de celebrar-se fins al 15 de maig, activitats que intentarem tornar a programar en el futur, és a dir:

  • La conferència titulada Què va passar al Triai, d’Antoni Mayans,  prevista per al dia 1 d’abril.

  • les dues sessions de l’Aula de lectura, previstes per al 15 i el 29 d’abril

  • la Tarda de Poesia, prevista per al dia 22 d’abril.

Us preguem que  dins la primera quinzena de maig estigueu atents als missatges que us puguem fer arribar  per correu electrònic o a través del blog (acugablog.wordpress) , per explicar-vos la situació i, si ens és possible, per  anunciar la data de represa de les  activitats de les Aules.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Comunicat 0 (12 de març)

AVÍS A TOTS ELS SOCIS DE LES AULES

 Vista la situació sanitària en què es troba el país i seguint les normes dictades per l’Ajuntament i pels diversos departaments de la Generalitat, la Junta de l’entitat hem decidit suspendre totes les activitats que havien de celebrar-se al llarg del mes de març i principis d’abril, és a dir:

  • La sessió de l’Aula de cinema, del dia 18 de març.
  • La conferència sobre Raimon Pannikar, del dia 25 de març.
  • La conferència sobre els Fets del Triai , del dia 1 d’abril.
  • La sortida a Barcelona per assistir a l’espectacle del Mag Pop, del dia 8 d’abril.

Aquestes activitats intentarem organitzar-les en un altre moment.

No cal dir que seran retornats a cadascú els diners que hagi avançat per a la sortida, tan aviat com puguem retrobar-nos.

Així que ens sigui possible, anunciarem  la data de represa de les activitats de les Aules a través dels canals habituals:

  • Correu electrònic i
  • avís al blog de l’entitat (acugablog.wordpress)

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

LES DONES JUEVES MEDIEVALS A LES NOSTRES COMARQUES

El passat dimecres,  dia 11 de març, va venir a les Aules  Sílvia Planas,  historiadora especialitzada en el món hebreu i directora del Museu dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides, a més de ser-ho també de  l’Institut d’Història  de Girona.

La seva conferència se centrà en el món de les dones jueves  que durant l’època medieval  visqueren en el que avui anomenem les comarques de Girona  i, sentint-la,  vàrem poder endinsar-nos en històries, totes procedents de la documentació guardada en els arxius, museus i restes arqueològiques de la zona,  que ens parlen de dones que, a ple segle XI, sabien llegir i escriure, i que signaven pel seu compte (sense la intervenció de cap home) escriptures de compra i de venda de béns i terres que els pertanyien.  O d’altres que aconseguiren un gran prestigi gràcies a la seva destresa en els oficis que practicaren  – argenteres, perleres, sederes …-;   tal  fou el cas de la Bersalaia, que visqué a Camprodon a principis del segle XV, brodant sedes i ensenyant a fer-ho a noies de la seva comunitat.  O d’altres, encara, que es dedicaren al préstec de diners, com la Goig, d’Olot, que en deixava tant a menestrals i pagesos com a persones rellevants de les classes més altes.

En general, apareguessin o no a les cròniques de l’època, la conferenciant assenyalà que les dones jueves solien tenir un bon nivell cultural, cosa que permetia, per exemple, que algú escrigués llibres adreçats clarament a elles ja al segle XIII, o que els volums que posseïen fossin esmentats com a herència en els seus testaments.

Una altra gran part de la conferència se centrà en els usos i costums de les comunitats jueves que tenien la dona com a protagonista i que partien, en gran part, de personatges i mites bíblics  femenins (la figura de Lilit, primera esposa d’Adam, que va ser creada per Jahvè en igualtat de condicions que l’home i que decidí de viure en llibertat i rebel·lar-se contra ell i el seu domini;  o la figura de Sara, dona d’Abraham, la història de la qual posà la idea de la fertilitat i la procreació en el centre de la cultura femenina  jueva).  A partir d’aquí, la conferenciant ens guià per tot un món de costums i normes  ancestrals referides al matrimoni, a la família, al dot que aportava la núvia al casament i al qual tenia dret si la parella es trencava, a la possibilitat que un home tingués més d’una dona, a la situació de la vídua quan el marit moria …,  i remarcà per damunt de tot que la seva presència i la seva activitat configuraren la manera de ser de les comunitats a les quals pertanyien  i la manera de viure  dins els calls.

Tot això serví a Sílvia Planas  per  evidenciar la validesa d’un dels  principis fonamentals  que formulà ja a l’inici de la sessió, i que regeixen, en el dia a dia, la seva activitat d’historiadora i de directora de museus:   la voluntat de destacar de forma inequívoca la importància que han tingut les dones en la vida social, cultural, econòmica … d’aquí i d’arreu. Durant l’època medieval i al llarg de tota la història.

Perquè ha estat aquest 50% de la societat, tant amb les seves aportacions  excepcionals  com amb la seva feina quotidiana i discreta, el que ha fet tirar endavant les cultures i el pobles.  I la Història  no pot obviar aquest fet, encara que això li suposi haver de canviar els principis i el discurs que ha mantingut durant segles.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CONFERÈNCIA SOBRE EL SON A LES AULES

El passat dimecres, 26 de febrer,  EL Doctor Francesc  J. Segarra, neurofisiòleg clínic i psicòleg especialitzat en el tractament del son, oferí al públic de les Aules la conferència titulada  Dormir bé per viure millor.

La conferència començà amb una definició del son, en tant que funció vital (si hom no  dormís arribaria a la mort), i en tant que estat fisiològic de relativa falta de consciència i inactivitat de la musculatura d’acció voluntària, que permet un descans reparador del cos i de la ment.

A continuació, el doctor Segarra donà una descripció àmplia dels diferents  elements que concorren en el fet de dormir, així com de les fases que, en graus diversos, permeten que el son compensi el desgast del nostre cos, consolidi les nostres capacitats físiques i mentals i, de manera general,  ens posi a to per encarar el nou dia.

Parlà també de diferents trastorns que poden interferir en el son  i obstaculitzar aquestes funcions benefactores,  i donà tot un seguit de consells útils i senzills, sovint molt propers al sentit comú, perquè cadascú  aconsegueixi  optimitzar les seves hores de son.

En aquest sentit, recomanà seguir, des d’una o dues hores abans d’anar a dormir, aquelles rutines i aquells rituals tranquil·litzadors que cadascú ha anat descobrint al llarg del temps i que s’ha adonat que li funcionen  (sopar lleuger, horaris regulars, activitat relaxada…)  i  recordà que, per dormir bé, sempre és important evitar la ingesta de determinats productes (cafè, alcohol …),  aconseguir a l’habitació una situació de comoditat, silenci, foscor, temperatura adequada … i defugir elements distorsionadors, com poden ser la TV o determinades activitats que poden tendir a esverar el cos o la ment en aquestes estones prèvies a agafar el son.

Perquè dormir bé és molt important. Fins i tot més enllà del neguit que ens puguin produir  les situacions d’insomni. Segons el conferenciant, cal que fem tots els possibles per dormir bé, i que busquem l’ajuda de professionals quan això ens resulti especialment difícil, ja que és fonamental  evitar fins allà on sigui possible tot el munt de  problemes que, a la llarga, pot comportar un dèficit en el son, com ara determinades malalties cardiovasculars, acceleració del procés d’envelliment, trastorns afectius i emocionals, alteracions cognitives …

En definitiva,  del que es tracta és de  “dormir bé per sentir-nos bé quan estem desperts”.  Aquest ha de ser l’objectiu en aquest tema.

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CATALUNYA, EL PAÍS DE LA SOCIETAT CIVIL

El passat 12 de febrer, Pere Baltà i Llopart, periodista, promotor cultural i expert en cultura popular,  portà a les Aules  una conferència centrada en el paper fonamental que tingueren les associacions creades per la societat civil durant els segles XIX i primer terç del XX, per construir el país i per donar-li un to i unes dinàmiques que d’alguna manera manté encara avui.

Sota el títol de Catalunya, el país de la societat civil, Baltà partí de la idea que, mancada d’un estat propi que li permetés desenvolupar-se plenament i projectar-se arreu del món, la societat catalana es veié empesa a crear per si mateixa aquells mecanismes que li permetessin millorar les seves condicions de vida i donar resposta a les seves inquietuds polítiques, socials, culturals i de lleure, tot integrant idees i influències que li arribaven d’Europa i que van fer avançar en tots sentits la mentalitat i les formes de vida de la seva població.

A partir de les idees i actituds il·lustrades, es crearen ja a principis del segle XIX els primers Ateneus i centres recreatius, a imatge i semblança dels que havien començat a funcionar a Paris o a Londres, així com les primeres publicacions periòdiques i les primeres societats corals i agrupacions teatrals.

Fou, però, sobretot a partir del temps de la Revolució Industrial, i tant des dels àmbits burgesos com des del món obrer, que anaren sorgint a tot el territori  iniciatives ben diverses, que aglutinaven  la gent i li obrien portes cap al progrés. Pel que fa a la classe obrera,  es tractà d’iniciatives que li permetien accedir a l’alfabetització i a les idees avançades  -escoles per a adults, biblioteques, locals de trobada, publicacions …-,  que li procuraven mitjans de lleure   –teatre, cant coral, esports incipients …-,  o que li donaven accés a formes de cooperació i assistència   –societats d’ajuda mútua, cooperatives …-  que significaven una certa seguretat en el dia a dia i dignificaven la seva vida personal i familiar.

També entre la burgesia  sorgiren entitats que fomentaren la cultura –la creació a Barcelona  del Gran Teatre del Liceu seria potser  la més emblemàtica-  i d’altres que  popularitzaren, per exemple, la pràctica de molts esports que a la mateixa època s’estaven posant de moda a tota Europa.

Segons el conferenciant, una de les figures clau que impulsà, cohesionà i donà sentit a gran part d’aquest moviment associatiu català fou Josep Anselm Clavé, creador de corals i orfeons arreu del país i impulsor de moltes altres propostes que li donaren una gran notorietat i estima entre la població.

La conclusió de la conferència, que feu també un breu repàs de les associacions i entitats que ha tingut Olot al llarg de la seva història, va ser que avui la societat catalana gaudeix encara, en bona mesura, dels fruits de moltes de les realitats que varen sorgir de l’esperit  associacionista d’aquells anys i que han permès, entre altres coses, la pervivència d’ateneus, teatres, publicacions comarcals  i centres culturals arreu del país.

I és que, per a Baltà, un país que s’ha forjat d’aquesta manera, impulsat per aquests objectius i per una societat civil tan compromesa en el seu propi benestar i progrés, és inevitable que mostri un esperit propi, una voluntat inequívoca de regir-se per si mateixa i una capacitat molt marcada de fer-ho amb encert.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

AROMES, OLIS ESSENCIALS I HIDROLATS A LES AULES DE CULTURA

El passat dimecres, 22 de gener,  a les Aules  es va portar a terme una activitat centrada en l’aromateràpia que, més que donar grans coneixements acadèmics nous,  ens endinsà en el món dels sentits.

L’Òria P. Vertedor, després d’una part important de la seva vida professional dedicada a la pedagogia i adreçada a infants i adolescents ,  s’especialitzà, a partir d’un determinat moment, en el coneixement i l’aprofitament de les aromes i les propietats curatives de les flors i plantes que creixen al nostre entorn.  Seguint els aprenentatges que en aquest camp li havia transmès de petita una veïna ja gran i molt experta, i després d’una formació específica i en gran part autodidacta, l’Òria començà a treballar enmig de la natura, a recol·lectar plantes i flors i a crear els seus propis ungüents i perfums fins que, gairebé sense adonar-se’n,  es trobà  comercialitzant-los. Avui  té una modesta  empresa  incipient  i l’any passat guanyà un dels Premis 100% Emprenedors que l’ajuntament d’Olot atorga a joves que aconsegueixen tirar endavant  els seus projectes.   Aquesta és la persona que  va conduir una vetllada  que, defugint l’estructura típicament acadèmica de les conferències habituals, se centrà en una sèrie d’explicacions informals i de demostracions molt pràctiques, que potenciaren en gran manera la participació dels assistents.

En el seu decurs,  vàrem poder olorar, manipular i fins i tot tastar alguns dels seus productes,   vàrem aprendre a associar  textures i propietats terapèutiques i/o merament sensorials a moltes flors que veiem cada dia i, al mateix temps que s’anaven definint els conceptes més  bàsics sobre el tema  -la idea d’hidrolat,  les característiques dels olis essencials, l’estructura i el funcionament d’un alambí …-   tot aquest saber ancestral s’anà  posant en relació amb la química i amb la cultura popular,  dins la qual el coneixement i la utilització de les plantes ha ocupat sempre un lloc de gran importància.

En conjunt, l’activitat ens va fer viure una estona relaxant, que ens  portà  al record de coses potser vistes i sentides a la infantesa,  qui sap si de la mà de dones grans i sàvies que, qui més, qui menys, tothom ha tingut a prop en un moment o altre.  I ens despertà els sentits.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

CONFERÈNCIA SOBRE ELS MIGRANTS A LA MEDITERRÀNIA

El passat dimecres, 8 de gener, la primera conferència de l’any a les Aules se centrà en l’arribada d’estrangers a la costa nord de la Mediterrània  -Espanya, Itàlia, Grècia-  i en la situació legal, social, laboral …  que es troben quan trepitgen terra.

Els conferenciants,  Martí Albesa i Sara Montesinos,  partiren de la seva experiència com a voluntaris i com a reporters en diversos camps de refugiats on han fet recentment estades –a les illes gregues, a Sicília, a Andalusia …-,  i anaren exposant situacions i vivències, tot deixant clara la seva intenció de mostrar /denunciar  uns fets, unes realitats, que ells consideren que  no poden quedar silenciades i que han pogut captar i divulgar com a periodistes, però sense assumir en cap cas el paper de “solucionistes”:  les solucions queden molt lluny del seu coneixement i del seu abast, igual que del nostre.

La seva conferència, molt recolzada en fotografies i  material gràfic que han pogut aconseguir, tenia per objectiu  no pas donar respostes, ni suggerir mesures concretes a prendre, ni  molt menys arribar a conclusions definitives sobre el tema.  Més aviat es proposaven denunciar uns fets vergonyosos i, a partir d’aquí, que tots   aconseguíssim acabar la tarda tenint una mica més de criteris  per afinar les preguntes que ens fem, i  que ens poden ajudar a entendre la complexitat enorme  de la situació.

I amb aquesta intenció, ens parlaren de les barques que travessen el mar, carregades de persones que hi arrisquen la vida perquè pensen que d’aquesta manera poden aconseguir un futur que, als seus països, no veuen possible.  I ens parlaren de la fortalesa en què s’ha volgut convertir Europa, i de les tanques i murs que s’han alçat per protegir-la. I ens parlaren també de les lleis d’estrangeria, i dels centres d’internament i dels camps de refugiats on aquestes persones s’amunteguen, un cop han aconseguit arribar.

A partir d’un determinat moment, la xerrada se centrà concretament en la situació que es viu al sud de la península, a la costa andalusa, i també a les dues fronteres –Ceuta i Melilla- on Espanya  ha alçat les seves tanques.  Una zona  prop de la qual, en dies clars, els que esperen per emprendre el seu viatge poden entreveure a pocs quilòmetres el que per a ells és una mena de terra promesa, i que potser es convertirà en dolorós miratge. Molts dels qui aconsegueixin arribar-hi seran nens i adolescents  que hauran viatjat sols i que, sols, hauran d’aprendre a sobreviure en un medi sovint hostil, que poques vegades els acull com caldria.

La conferència es clogué amb la lectura de l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada l’any 1948 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, article que fa referència  al tema i que no sembla, avui per avui, especialment tingut en compte.

Finalment, ja a la roda de preguntes i comentaris  formulats pel públic assistent, i apropant el focus al que està passant a Olot, els conferenciants informaren de l’existència d’una entitat olotina, l’Ateneu Popular Mala Petja, que intenta facilitar la vida i la integració social a les persones que arriben a la ciutat i, sobretot, crear una xarxa humana al voltant d’aquests menors que venen sols i que poden resultar especialment vulnerables.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

..

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

UNA IMMERSIÓ AL MÓN DE L’ÒPERA I L’ORATORI DE NADAL, DE J. S. BACH, PER PREPARAR EL NADAL QUE JA S’ACOSTA.

El passat dimecres, 18 de desembre, un grup nombrós de socis de les Aules es desplaçà a Barcelona, en una sortida de tarda, amb dos objectius: portar a terme dues activitats  a l’edifici de Caixaforum, i assistir, al vespre, al Palau de la Música per sentir un dels dos concerts que Jordi Savall ha dirigit, centrats en les sis cantates de l’Oratori de Nadal, de Johann Sebastian Bach.

La tarda a Caixaforum inclogué, per una banda, una visita guiada al mateix edifici, aquest edifici emblemàtic del Modernisme industrial català, que bastí Puig i Cadafalch a la falda de Montjuïc entre 1909 i 1912 i que va ser, en els seus inicis, la Fàbrica de filats i teixits Casaramona, la qual funcionà com a tal durant tot el primer terç de segle. Després de la guerra, l’edifici va ser utilitzat com a caserna de la policia nacional i, finalment, se’n va fer una restauració molt respectuosa i acurada, que avui acull aquest equipament cultural i que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Per altra banda, la visita a l’exposició titulada Òpera, passió, poder i política centrà gran part de l’interès de la jornada, en immergir-nos en el món de l’òpera i, per extensió, de la vida social urbana de les principals ciutats europees en els últims quatre segles. Una exposició que ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Victoria and Albert Museum i la Royal Opera House de Londres, que hi han posat en comú gairebé tot el material exposat  (programes, vestits, elements ornamentals…).

El seu recorregut ens permeté traslladar-nos a diferents èpoques i diferents països, tot contemplant elements diversos de la vida i la societat burgeses,  i deixant-nos embolcallar pel so de les àries més emblemàtiques de cada obra seleccionada, en una experiència immersiva extraordinària.

La passejada, pautada per unes audioguies molt eficients, ens va portar des de Venècia, Londres i Viena,  Milà, París i Dresden … fins a fer una especial aturada a la Barcelona  de tombant de segle XIX-XX, la Barcelona dels anys daurats del Liceu. I tot plegat serví per recordar-nos que l’òpera ha estat sempre, i continua essent, el reflex de moments històrics, de mentalitats, tendències estètiques i formes de vida canviants, i fins i tot de revolucions, ja que en molts dels seus títols han confluït la política amb la música i el disseny, creant obres d’art total i valor testimonial incalculable.

Finalment, ja de vespre i després d’una passejada per la ciutat i la seva ambientació nadalenca, vàrem entrar al Palau de la Música per escoltar les tres últimes cantates de l’Oratori de Nadal que Johann Sebastian Bach escrigué perquè fossin interpretades durant les celebracions litúrgiques del Nadal de 1734 a les dues principals esglésies de la ciutat de Leipzig. Si per als luterans la música és el camí per arribar a Déu, aquest oratori en deu ser una de les mostres més grandioses. I poder gaudir-ne de la mà del mestre Jordi Savall va ser una experiència extraordinària i una introducció impagable a les festes que ja tenim a tocar.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

GEOMETRIA I BOMBOLLES DE SABÓ OMPLEN L’ÚLTIMA CONFERÈNCIA DE L’ANY A LES AULES DE DIFUSIÓ CULTURAL DE LA GARROTXA

El passat 4 de desembre, el professor jubilat de Matemàtiques a secundària, i de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Barcelona, Anton Aubanell, va portar a les Aules  una activitat espectacular.  Davant d’una sala plena de públic embadalit, el conferenciant  va iniciar una activitat insòlita,  en què es barrejaren plantejaments científics, formes  geomètriques i dotzenes de bombolles que, amb els seus  colors irisats i transparents i les seves formes impossibles, ens demostraren algunes veritats matemàtiques però, per damunt de tot, ens transportaren al món màgic dels jocs i els records d’infantesa.

Partint de poemes emblemàtics com els de Miquel Martí i Pol o d’Antonio Machado, Aubanell ens va fer recórrer països i èpoques diverses per recordar i retre homenatge a tants personatges, reals i de ficció, que han tingut a veure o han fet referència en els seus estudis i treballs a les bombolles de sabó, des de l’elefant Dumbo de Walt Disney, que les utilitzava per volar, fins a científics com Joseph Plateau, o  matemàtics com Richard Courant, o pedagogs com el doctor Josep Estalella, que treballaren el tema en els segles XIX i XX,  o astronautes  que avui tenen més o menys la nostra edat, com Donald Roy Pettit, que aconseguí generar bombolles a l’espai, en un medi de gravetat 0.

En una segona part, l’atenció se centrà en la divulgació científica: partint de principis com el de tensió superficial i d’altres explicacions diverses, vàrem poder observar colors, formes i moviments d’aquesta matèria que hom diria immaterial, i adonar-nos que les seves possibilitats són gairebé inabastables i que moltes creacions humanes, dins l’àmbit arquitectònic per exemple, s’hi han inspirat repetidament en els últims temps.

Finalment, l’activitat se centrà en tot un seguit de demostracions pràctiques que, per la seva curiositat i la seva bellesa, convertiren en tot un plaer aquesta última conferència  de l’any a les Aules.

 

 

 

I per als qui estimem la poesia, afegeixo els dos poemes que va citar Anton Aubanell, un matemàtic  i pedagog  extraordinari, que ha sabut combinar el seu saber i la seva passió per la ciència amb una mirada humanista sobre el món, la natura i tot el que l’envolta.  Inclosa la poesia.

Ve de ponent com sempre aquest mal vent,
però no somiquem, plorem a voltes
amb els ulls ben oberts, d’altres girats.
Tanquem els ulls i els punys per treure forces
del pou profund de la sang i el neguit.
Parlo de mi i de tots, i del meu temps
i d’altres temps esclaus de la mateixa
mesura de silencis i d’oblit.

Parlo d’uns ulls que escruten l’horitzó
perquè una nit s’hi ha d’ofegar la lluna,
i d’uns sorrals que cada dia el mar
neteja de remors i de petjades.
S’esbalça a dolls inútilment la llum
pels farallons ben recoberts d’escuma.
Ningú no es renta els ulls a ple torrent,
com anys abans, ni amb boira matinera.
Ja no cremem margeres ni encenem
teies d’ajut a cada cantonada.
Muden els temps, però no muda el vent
ni les proclames ni els miralls, i esclaten
bombolles de sabó davant els ulls
d’aquells que encara esperen el prodigi.
Ve de ponent com sempre, i és fal·laç,
aquest mal vent, i encomana eixorquia.

Parlo per mi i per tots, i escric a crits
per mi i per tots, pel temps que em toca viure
i pels temps que vindran, i clavo els ulls
al cor mateix de l’espiral que engendra
aquest mal vent, ara que estic tan sol
que cap temor no m’aigualeix les hores,
ara que ja no em tempta el gest i puc
donar-me tot sencer en cada mirada.
Ve de ponent com sempre, ja ho he dit,
aquest mal vent, i bufa fort encara.

(Miquel Martí i Pol)

Nunca perseguí la gloria
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse

(Antonio Machado)

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari