El passat 16 de novembre, una cinquantena de membres de les Aules van fer una ruta destinada a aprofundir en l’obra d’Antoni Gaudí.
Al matí estava programada una visita guiada a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, per veure l’església que l’artista hi construí per als treballadors de la fàbrica, església que li va servir com a laboratori de proves per a totes les innovacions arquitectòniques que en aquells anys de tombant de segle anava concebent. I allà ja vàrem poder contemplar l’omnipresència de formes i línies irregulars, inspirades en les que ofereix la natura, i vitralls lluminosos, i decoracions florals …, tot inserit en una edificació de tons terrosos, sobris, i on l’aprofitament de materials era un tret dominant.
Quatre dades que ens donà la guia sobre les cases que habitaven els treballadors ens permeté de fer-nos una idea més o menys precisa del funcionament de les colònies fabrils de l’època i de les formes de vida que s’hi desenvolupaven.
I, a primera hora de la tarda, el grup va entrar al temple de la Sagrada Família, enmig del més fastuós desplegament de colors que el sol de la tarda, tamisat pels mil vitralls, produïa dins la nau. Els tons de blau i verd, els vermells i taronges encesos, els violetes, els grocs… que s’escampaven pel terra i per les columnes van deixar-nos a tots bocabadats.
Les explicacions dels guies, d’altra banda, ens van permetre de “llegir” amb una mica més de coneixement la decoració exterior del temple, i destacaren el gran salt cronològic i estilístic que separa la façana del Naixement, iniciada l’any 1891 i enterament ideada i treballada per Gaudí, i la Porta de la Passió, amb els grups escultòrics que inicià Josep M. Subirachs ja dins la dècada dels 80 i que són una bella mostra del seu estil inconfusible.
La pujada a la torre de la Passió, un recorregut pel museu i la visita final a la tomba de Gaudí , de línies sorprenentment senzilles i sòbries, acabaren de completar una jornada que resultà enormement rica en descobertes i un autèntic plaer estètic.
A continuació us adjuntem dos fragments d’articles periodístics que Joan Maragall publicà a la premsa de tombant de segle, fent-se ressò dels inicis de la construcció de la Sagrada Família i de la manera com la ciutat de Barcelona contemplava, entre astorada i encuriosida, aquell edifici insòlit, que deien que seria quasi com una altra catedral i que anava creixent dia a dia, molt enfora del centre urbà.
El primer va ser escrit l’any 1900 i forma part de l’article titulat EL TEMPLE QUE NEIX:
Part defora de la ciutat, en un d’aquells indrets on, indecisa entre l’aglomerar-se de les indústries i l’eixamplar-se dels barris dels rics, serva encara l’encís del camp entre poblats, allí, com florida de pedra en l’oasi, va alçant-se un temple.
El temple naixent ja té un portal: no té porta ni teulada, però ja té un portal que mira cap al barri dels treballadors. No pot encara aixoplugar, però ja en fa l’acció; ja convida a entrar, i això que tampoc té encara clos. No hi fa res. Tot just naix i ja convida. (…)
Aquest portal és meravellós. No és pas arquitectura, és poesia: vol parlar. No sembla pas una construcció dels homes. Sembla la terra mateixa, la pedra, esforçant-se a perdre la seva inèrcia i volent i començant ja a significar, a donar confosament imatges, figures o semblances del cel i de la terra, amb una mena de barboteig de pedra. És un barboteig de pedra volent dir: Nadal.
Joan Maragall
El segon és de cinc anys més tard, de 1905, quan la construcció ja anava prenent forma i els treballs avançaven amb tota regularitat. Va aparèixer dins l’article titulat A LA SAGRADA FAMÍLIA:
Allà a la Sagrada Família, hi passen coses admirables. Al redós d’aquelles pedres ja miraculoses, s’hi congria un món nou: el món de la pau.
No sé què ho fa que així que s’entra en el clos, que encara no és clos i és més que clos, del temple, que encara no és temple i és tan gran, us entra una forta humilitat, i pau i alegria amb ella. Hi trobareu uns vellets que prenen el sol i unes criatures que juguen entremig dels carreus que han de ser alçats a bastir aquella meravella, mentre pels aires sona invisible el treball del martell i l’escarpa, humil també, sense ràbia ni febre, quasi piadós, entre els cants dels ocells que nien a dalt de les agulles. I el sol toca pertot: i el cel blau és el fons del brodat dels finestrals del llenç de paret que s’alça bellament inacabat. I és la volta grandiosa … Allò és una catedral oberta, que sembla que vulga abraçar tota la ciutat; i els qui s’acosten als braços oberts dels murs, ja senten la calor de l’abraçada.
Joan Maragall
Àlbums de fotos de la sortida:
Visita cripta Colònia Güell
Visita Sagrada Família
Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa. ACUGA 