100 ANYS DE JAZZ A CATALUNYA (segona part)

En Carles Fontfreda, que, com deveu recordar, el passat 27 d’abril va deixar la seva conferència inacabada, dimecres passat 8 de juny ens en va oferir una segona part, gràcies a la qual vàrem poder acabar de tenir una idea molt completa del que va ser el jazz al nostre país al llarg de la segona meitat del segle XX i dels inicis del XXI.

Aquesta segona conferència va oferir un nivell de detall molt similar a l’anterior, però, partint sempre de la idea clau que Tete Montoliu havia estat la gran figura internacional del jazz que es feia aquí, es va centrar sobretot a dibuixar tota una sèrie d’elements gràcies als quals aquest moviment musical va anar enfortint les seves arrels en determinats sectors de la societat i fent-se cada vegada més conegut i valorat.

Així ens parlà, per exemple, dels festivals internacionals de jazz que, a partir del que se celebrà a Barcelona l’any 1966, proliferaren en ciutats diverses de Catalunya fins al final del segle XX (a Terrassa, a Granollers, a Figueres, a Girona…) i hi portaren intèrprets de renom mundial, fins que el de l’Estartit, celebrat el 2018, hi posà punt final. Per ara.

També parlà de l’obertura de nous clubs de jazz, com la Cova del Drac (entre 1965 i 1992) o la sala Zeleste (inaugurada l’any 1973) que, un cop tancat el Jamboree, en mantingueren l’esperit i l’estil, en uns moments en què, amb l’aparició de les discoteques, gran part del jovent reorientava les seves preferències musicals, no sempre atenent a la qualitat del que se li oferia.

La sala Zeleste, sobretot, atragué músics d’arreu que li donaren un gran prestigi, segurament perquè acollia de manera habitual intèrprets catalans que també el tenien, com el mateix Tete Montoliu, o com Toti Soler o Jordi Sabatés, i tants altres pertanyents ja a una nova generació, molt ben preparada per fer gaudir al públic amb les seves creacions i improvisacions sempre sorprenents i innovadores.

Aquí, a Zeleste, va ser on van prendre volada, als anys 70, grups diversos com Mirasol, la Companyia Elèctrica Dharma o Música Urbana, tots ells amb una base jazzística molt important.

Zeleste, a més, s’erigí com a centre de tertúlies i trobades d’aficionats al jazz, i com a segell discogràfic i empresa de management que donà a conèixer arreu d’Espanya la feina que aquests i altres grups feien a Catalunya; i també creà la primera escola de jazz que hi hagué a país.

Fontfreda es referí també a l’aparició, entre els anys 70 i 80, de grups com La Locomotora Negra o La Vella Dixieland, que vanser els representants més emblemàtics del jazz tradicional que es feia aquí, i acabà el seu recorregut per la història del jazz esmentant les escoles centrades a fomentar-ne l’aprenentatge que s’anaren creant i que, reconegudes i prestigiades de manera immediata gràcies a la qualitat dels seus ensenyaments, fomentaren el coneixement i l’arrelament del jazz entre els més joves i promogueren un canvi radical en el panorama de l’ensenyament musical al país: L’Aula de Música Moderna i Jazz, apareguda l’any 1978; el Taller de músics, el 1979;… fins que, l’any 2000, es posà en marxa l’ESMUCEscola Superior de Música de Catalunya- que va saber recollir i integrar en el seu pla d’estudis tota aquesta tradició ja plenament consolidada.

Cal dir que tot aquest cúmul d’informació vingué acompanyat d’audicions de peces i discos molt triats (Ortodoxia, del grup Jarka; Jam Session-Al Natural, produït l’any 1974 per Núria Feliu; A-FREE-K; My Fifty One Minutes, de Raynald Colom, ja publicat en CD…) i es clogué amb un esment molt elogiós a la Sant Andreu Jazz Band, iniciada l’any 2006 com a projecte educatiu de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu i dirigida per Joan Chamorro, la qual ha acabat donant pas a una banda musical formada per nens i joves, d‘on han sortit intèrprets que han aconseguit un gran prestigi arreu, com Andrea Motis.

L’audició de la seva peça per a veu i trompeta, titulada Emotional Dance, posà fi a la conferència que, aquesta vegada sí, resultà perfectament arrodonida i acabada.

Aquesta conferència està disponible al canal de YouTube de les Aules.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s