LES AULES RECORDEN L’ARTISTA OLOTÍ MIQUEL PLANA

El passat 25 d’abril va ser, per als socis de les Aules, un dia molt especial, un dia per recordar l’artista olotí, “l’artesà conscient” com el definí Josep M. Terricabras, mort el 20 de maig de 2012.

Al matí, tots els interessats van poder participar en dues visites guiades al seu taller, visites que van ser conduïdes per la Conxita Ayats i per la Magda i l’Elies, els seus fills, els quals comentaren les tècniques i maneres de treballar d’en Miquel; ens mostraren els seus materials d’impressió –la Minerva, els tòrculs, les quantitats ingents de tipus de plom…– i les fustes i les planxes a punt per al gravat, reunits a còpia d’anys i de dedicació acurada; i van parlar també, sobretot, del seu gust per la feina ben feta, rigorosa, exigent; i recordaren anècdotes i vivències, hàbits curiosos i maneres de fer…, que sovint ens feren somriure i que van aconseguir que, en moments gairebé màgics, en Miquel semblés fer-se present enmig de tots plegats, a punt per començar a treballar.

A la tarda, a la Sala Magma de l’Espai Cràter, vam poder gaudir de dues presències de luxe, reunides allà tan sols perquè havien mantingut una bona amistat amb en Miquel, i hi havien col·laborat durant anys, i hi havien compartit pilons de coses.

El filòsof, escriptor, catedràtic emèrit a la Universitat de Girona i polític Josep M. Terricabras, ens oferí la conferència titulada Miquel Plana, l’artesà conscient, i en el seu decurs ens parlà de l’enorme distància que el separà sempre del capitalisme, a les antípodes de les seves actituds de senzillesa i de servei. I del fet que, sense necessitat de grans proclames, el seu art de cada dia esbandia qualsevol dubte sobre la seva ideologia i deixava claríssims els seus principis en relació a temes essencials com el país, la llengua, el compromís cívic…

També al·ludí al seu tarannà perfeccionista, que l’empenyia a valorar i fer la feina ben feta, sense concessions a l’error. I mostrà les seves obres més grans, els seus llibres de bibliòfil, com a exemples clars d’obres d’art total, en què cada detall era tractat amb una cura extrema i en què en Miquel prenia el mateix interès en els detalls tècnics –tria del paper, estampació, enquadernació…– com en el conreu de la confiança i de l’amistat, tant dels escriptors i artistes de gran volada amb els quals col·laborava, com dels “clients” que, adquirint i valorant les seves obres, li permetien de tirar endavant… i crear-ne més.

A continuació, en Domènec Moli, amb un punt d’emoció a la veu, senzillament recordà l’amic, la persona amb qui, durant anys i anys, havia compartit feines, i xerrades de les d’arreglar el món, i descobertes tècniques, i maldecaps per si el llibre sortiria bé, agradaria, es vendria… i, sobretot, plantejaments ideològics, i preocupacions polítiques i socials, i sentiments de debò.

El final del seu parlament, sincer, inqüestionablement autèntic, deixà els assistents amb el cor petit, petit, i amb la sensació d’haver viscut una diada extraordinària.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s