UNA CONFERÈNCIA CENTRADA EN LES PORS I ANGOIXES QUE ENS GENERA EL NOSTRE MÓN

La pandèmia que hem patit, la guerra que sentim propera, les malalties que ens afecten de prop o de lluny, el devenir de la vida mateixa… tendeixen a provocar-nos pors i angoixes, sovint difícils de gestionar. I, per parlar una mica de tot plegat, el passat 23 de març, Ketty Sellarés, llevadora, doctora en Psicologia i psicòloga clínica al centre mèdic Tecknon de Barcelona, vingué a les Aules i pronuncià una conferència centrada en aquestes pors i en les possibilitats que tenim d’afrontar-les.

La conferenciant va partir inicialment de la seva experiència com a psicòloga en unes escoles per a pares i mares de nounats i infants molt petits, escoles que ella mateixa va crear en els primers anys d’exercir com a professional. I ens parlà de les pors que afecten els més petits, en etapes molt inicials del seu desenvolupament, tot mostrant que gairebé sempre la base d’aquestes pors rau en la necessitat que tenen de sentir-se segurs, protegits i estimats.

I tots ens vàrem poder adonar, al fil del seu discurs, que aquelles idees i aquells exemples que anava posant sobre la taula eren fàcilment extrapolables al món dels adults. Perquè, al final, tothom, tingui l’edat que tingui, en moments compromesos el que necessita sempre és el mateix: sentir-se segur, protegit i estimat, sigui quina sigui la forma en què això s’expressi.

La conferenciant presentà la por com un sentiment que, de fet, ens protegeix en front d’amenaces i perills, i ens el mostrà en totes les seves gradacions i maneres de manifestar-se, a totes les edats, i amb totes les possibilitats de fer-hi front i de controlar-lo; possibilitats que, segons les seves paraules, passen sempre per fomentar una comunicació correcta, amb explicacions clares, rigoroses i coherents d’allò que cal fer davant dels problemes.

I en aquest sentit insistí en la idea que, quan eduquem un infant, és del tot contraproduent partir per sistema del NO no t’enfilis, no et mengis això, no cridis…quan, en realitat, el que caldria és centrar-nos en el , és a dir, en tot el munt de coses que sí que és bo que faci, que provi, que experimenti… alertant-lo, senzillament, sobre les millors maneres de fer-ho per evitar els perills que pot comportar. Aquesta estratègia és la que, a la llarga, dona seguretat al nen i li permet saber com ha d’actuar en cada cas.

Passant a la realitat del món adult, no costa gaire de veure que, en situacions de compromís, perill o amenaça, potser el més efectiu seria també de transmetre a la gent unes explicacions clares, lògiques i racionals, defugint les normes i prohibicions contradictòries o basades en fonaments poc explicats, i evitant sobretot el que podríem anomenar “polítiques de la por”, les quals sovint desencadenen actituds de rebel·lia, sempre ben poc productives.

Segurament la falta d’aquest tipus de comunicació, que en molts casos hem patit els ciutadans en els últims temps, és a la base de moltes de les pors que alteren i trasbalsen la societat d’avui i que impedeixen que puguem afrontar la realitat amb una mirada més serena i conscient. Saber-ho, si més no, pot ajudar-nos a gestionar-ho.

Podeu tornar a escoltar la conferència al canal de YouTube de les Aules.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s