CAVALL FORT: MIRANT AL FUTUR SENSE PERDRE ELS ORÍGENS

La revista Cavall Fort el passat desembre va complir 60 anys: el seu número 1 va sortir de la impremta poc abans del Nadal de 1961. I, vista la importància que ha tingut en la formació lectora i humana d’un gran nombre de nens i nenes, noies i nois del país al llarg de tres generacions, ens va semblar adient de convidar a les Aules la seva directora, que fa més de 25 anys que s’hi va posar al davant, Mercè Canela.

La seva conferència, que hauria pogut durar hores, va començar fent un recorregut pels inicis de la revista, amb un record per a les persones que decidiren de crear-la i que esmerçaren esforços, temps, imaginació i, en alguns casos, diners per tirar endavant aquell projecte que, en ple franquisme, semblava impossible: no es tractava només de superar els mil problemes habituals que comporta llançar al mercat un nou producte editorial, sinó que l’objectiu era crear una publicació en català, atractiva, portadora d’uns valors i una determinada manera d’entendre el món, i destinada a ajudar els lectors a llegir en català i a gaudir fent-ho, de manera que la llengua del país es normalitzés dins els seus hàbits de lectura.

Un repte molt agosarat que, a principis dels anys 60, topà òbviament amb les mil traves de tota mena que imposava la dictadura a qualsevol iniciativa que anés en aquesta direcció. Només l’ajut dels bisbats de Vic i de Girona –i més tard del de Solsona– que donaren cobertura legal al projecte, i la tossuderia d’un equip amb les idees molt clares, van aconseguir de fer-ho possible.

A continuació, la conferenciant va fer un ràpid repàs dels innombrables problemes de financiació, de gestió, de creixement, d’ubicació, de mercat i distribució… que amb els anys hagué d’anar superant la que ja començava a ser una veritable empresa, i també dels cops de timó que calgué donar-hi perquè tirés endavant. I segurament una de les fites importants en tot aquest camí va ser la creació de la Fundació Cavall Fort, que l’afermava en molts aspectes i que, sobretot, en garantia la continuïtat pel que fa a principis i objectius de base que, a parer dels seus responsables, de cap manera no es podien perdre.

Més endavant, Mercè Canela entrà en el tema dels continguts de la revista, dels grafismes, de la seva evolució… de les històries i els còmics que hi marcaren èpoques… i dels dibuixants, escriptors i col·laboradors diversos que hi prengueren part al llarg dels anys. I això permeté que els qui n’havíem estat lectors, com a nens, com a pares, potser com a avis, alguns com a ensenyants… no només recuperéssim idees i conceptes ben coneguts, sinó que ens deixéssim portar una mica pel plaer dels records.

Només una mica, però, perquè de seguida va caldre que estiguéssim atents a altres aspectes de la conferència –expansió de la revista, naixement de El Tatano per als més petits, incidència en les xarxes socials, increment del nombre de lectors fins a les 10.000 subscripcions actuals…– i nous plantejaments, nous formats –com el que s’ha posat en marxa en el primer número de 2022–, i nous reptes cara al futur…

La conferència acabà amb un homenatge a tots els creadors que al llarg dels anys han fet realitat Cavall Fort, tossudament, mes a mes; i amb un esment especial a aquells que hi han treballat pràcticament des dels inicis, marcant el seu caràcter, els seus plantejaments vitals i pedagògics, la seva estètica –Joaquim Carbó, Cesc, J. M. Madorell, Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés… i tantíssim altres; juntament amb artistes de prestigi que crearen algunes de les seves portades més emblemàtiques –Cesc altra vegada, i Andreu Alfaro, Esther Boix, Maria Girona, Josep Guinovart, Joan Miró, Ràfols Casamada, J. M. Subirachs, Antoni Tàpies J.P. Viladecans…

I, per damunt de tot, es dedicà un record emocionat a Albert Jané, l’escriptor, el mestre, el traductor i versionador de narracions i còmics –belgues, sobretot–, l’home que, a les pàgines de Cavall Fort,no noméscreà un autèntic model de llengua catalana per als més joves, sinó que sabé inventar-se prodigis com el verb “barrufar” i les seves infinites variacions i derivades,o els insults medievalitzants d’en Trencapins, o…

Per acabar aquest resum que ja va essent massa llarg, potser val la pena afegir les paraules que Jaume Fabre, periodista i historiador nascut l’any 1948, dedicà a Cavall Fort en una entrevista recent de Serra d’Or:

Cavall Fort va ser la primera publicació en llengua catalana que vaig veure (més enllà d’algun exemplar del Patufet que hi havia a ca l’àvia. (…)

Era una publicació atractiva, interessant i amb un aire modern. Molt diferent dels tebeos castellans.

Ara, que fa més de seixanta anys que va néixer, la col·lecció de Cavall fort abasta més de 1200 números publicats i ocupa més de dos metres de prestatgeria.

Tot el que ha aportat a unes quantes generacions de catalans –la meva, la dels meus fills, la dels meus nets– no és possible descriure-ho en unes poques ratlles.

Però ho sabem. I no ho oblidarem.”

Podeu tornar a escoltar la conferència al canal de YouTube de les Aules.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s