CONFERÈNCIA SOBRE XAVIER MONTSALVATGE I ELS ORÍGENS DE LA SEVA MÚSICA

El passat 19 de gener, les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa van presentar la primera conferència de 2022, centrada en el compositor Xavier Montsalvatge, una persona especialment estimada a Olot a causa dels seus orígens familiars i dels lligams d’amistat que hi mantingué durant tota la seva vida.

Conduí la sessió la periodista cultural, escriptora i traductora, especialitzada en arts plàstiques i música clàssica, Mònica Pagès i Santacana, que inicià la conferència mostrant tot un seguit de fotografies de l’àlbum familiar dels Montsalvatge i relacionant el compositor, nascut l’any 1912, amb un bon nombre de persones –Alenxandre Cuéllar, Joan Teixidor…– que d’alguna manera marcaren la vida i la cultura olotines durant gran part del segle XX. De fet, i seguint el fil de l’exposició de la conferenciant, Olot va ser sempre el seu paradís d’infantesa i joventut, el lloc que per a ell anava lligat amb records d’amistat, d’excursions, de natura, de llibertat… fins al punt que, ja d’adult, se li havia sentit afirmar que “Jo he estat molts anys a Barcelona, però he viscut sempre a Olot”.

Com a músic, i més enllà de la influència artística que de nen ja va rebre dins la família, va ser a Barcelona on va formar-se des de ben aviat –violí des dels 8 anys, piano des dels 9…–; on s’amarà en un primer moment de l’esperit modernista, de la mà del seu pare; on rebé lliçons de mestres de gran prestigi com Enric Morera o Lluís Millet; i on, a mesura que avançava en el seu aprenentatge, es relacionà amb els músics més destacats de la seva època –Toldrà, Pahissa, Mompou, Turull…–, amb molts dels quals després col·laborà intensament.

A partir d’aquí, la conferència passà a centrar-se en el procés creatiu de Montsalvatge, recordant-nos-en obres de gran èxit i fent-nos-en sentir fragments, des dels Tres Impromptus. Opus 00, d’una música lluminosa i plena de color, propera a l’estil de Debussy, que el donà a conèixer amb 20 anys i que li va fer guanyar el premi Concepció Rabell i molt prestigi.

A finals dels anys 40, el compositor presentà el conjunt de peces que titulà Cinco canciones negras, en què, recolzant-se en poemes d’autors com Guillén, Alberti…, desenvolupà un estil molt personal, que ell anomenà “estil indià”, impregnat de sonoritats i ritmes antillans. Amb aquestes obres, inconfusibles en la seva concepció musical, aconseguí un ampli reconeixement mundial.

Vingueren després tota una successió d’obres que varen ser fites igualment importants en el seu camí creatiu –el Concert per a piano i orquestra, de 1953; el Cant espiritual, compost a partir del poema de Joan Maragall; la Sonatina per a Ivette, dedicada a la seva filla i on apareixen fragments de cançons populars infantils;òperes com El gato con botas… fins arribar als anys 70, que significaren per a Montsalvatge la consagració absoluta com a creador.

A partir d’aquell moment, començà per a ell una etapa enormement fructífera i plena d’èxits –Laberinto, Sonata concertante per a violoncel i piano, Concerto-Capriccio, Concierto del Albaycín, Metamorfosis de concierto, Sinfonía de réquiem, Fantasía para arpa y guitarra, Sortilegis, Bric à Brac…, i també plena de reconeixements –Premi Ciutat de Barcelona (1970), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (1991), Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1997), Premi Reina Sofía-Fundació Ferrer Salat (1992)… entre molts d’altres.

Per als olotins, però, indubtablement una de les coses importants a recordar és el fet que, l’any 1975, l’Ajuntament el convidà a pronunciar el pregó de les Festes del Tura, pregó que ell aprofità per glossar la figura del pare Antoni Soler, un altre músic olotí il·lustre, nascut l’any 1729 i que encara era molt poc conegut en aquell moment.

La presència entre el públic del fill del compositor, i la seva intervenció final, completaren una sessió en la qual les dades històriques i artístiques es barrejaren amb anècdotes i records, que van acabar d’omplir d’humanitat la figura d’un Montsalvatge, ressaltant el valor extraordinari de la seva música i mostrant-lo com a personatge definitivament unit a la vida olotina.

(Podeu accedir a la conferència des del canal de YouTube de les Aules)

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s