ARCADI OLIVERAS, UN HOME DE PENSAMENT, COMPROMÈS I DEMÒCRATA FINS AL MOLL DE L’OS

El passat dimecres 20 d’octubre, en Salomó Marquès, doctor en Ciències de l’Educació i catedràtic jubilat de Pedagogia a la Universitat de Girona, va venir novament a les Aules, on ja havia pronunciat algunes conferències en el passat. Però aquesta vegada no va ser per tractar temes lligats al món dels mestres i l’ensenyament –la seva especialitat–, sinó per parlar-nos d’un amic seu, un amic que va conèixer dins el moviment de Justícia i Pau, on tots dos van ser dirigents, tot i que en àmbits diferents. Va venir a parlar-nos de l’Arcadi Oliveras.

Recordem, com de passada, que Justícia i Pau és un moviment d’església, que partí inicialment d’una idea sorgida a redós del Concili Vaticà II (1962-1965), i que va ser creat pel Papa Pau VI l’any 1967, dos mesos més tard de la publicació de l’encíclica Populorum Progressio, amb la voluntat de canalitzar els esforços de persones i institucions cap al desenvolupament social i econòmic dels pobles, en un clima de justícia.

L’entitat va començar a actuar a Catalunya l’any 1968, encara en ple franquisme, amb la voluntat de promoure i defensar els drets humans, la justícia social, la pau i la solidaritat. Arcadi Oliveras en va ser un dels dirigents més actius i compromesos, tant a nivell de Catalunya com dins l’estat espanyol, mentre que en Mon Marquès ho era dins l’àmbit gironí.

Nascut l’any 1945, Arcadi Oliveras, que es formà personalment dins el marc i la mentalitat de l’escoltisme, al llarg dels seus estudis va gaudir de l’acompanyament de tres professors de gran vàlua intel·lectual i humana: Octavi Fullat, Lluís M. Xirinacs i Jaume Botey, que marcaren profundament la seva ideologia i les seves actituds cara al futur.

Professor d’Economia i Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, després d’uns anys d’estudis universitaris en què es comprometé en totes les lluites –Sindicat Democràtic d’Estudiants, Caputxinada, campanyes contra la Pena de Mort i en favor dels Drets Humans, Assemblea de Catalunya, Marxa de la Llibertat…–, treballà incansablement per ajudar a despertar el pensament crític dels seus estudiants i de la societat en general –“Hem de ser capaços d’anar canviant la manera de veure les coses”aportant una visió sempre argumentada, a partir d’informació exhaustiva i molt precisa, contra el capitalisme, el militarisme, la indústria de les armes…, informació aconseguida, en part, gràcies als camins d’investigació que va haver de recórrer per elaborar la seva tesi doctoral, titulada La indústria militar a Espanya (1993).

Sovint deia: “Jo no vaig estudiar econòmiques per fer més rics els que ja ho són, sinó precisament per veure què es pot fer per treure de pobres els més pobres, davant d’un sistema tan injust com el que vivim”. I tant a les classes, com en xerrades, conferències, taules rodones, articles de premsa… es mostrà molt crític amb el capitalisme, el paper dels bancs i de les grans multinacionals, la despesa militar, la pobresa del país, els silencis o la informació parcial de la premsa… i, a partir d’un determinat moment, molt trasbalsat i compromès amb la realitat dels que es veuen obligats a exiliar-se, pel motiu que sigui. Una seva idea recurrent és que “Cal informació. Molta informació. I entendre per què les persones es desplacen, fugen o intenten entrar desesperadament a un altre territori”.

Començà a treballar dins Justícia i Pau l’any 1981, i des d’allà desplegà una gran activitat, al fil dels esdeveniments i problemes que el pas del temps anava plantejant i que donaven pas a campanyes com 0’7%, Desarmament-Desenvolupament per a la Pau, Objecció Fiscal… o que l’impulsaven a recolzar moviments com el dels Indignats del 15-M.

Arcadi Oliveras mai no milità en cap partit, abominà sempre dels populismes –“aquella manera de fer política sense una base de reflexió i que tant seguiment té entre bona part de la població” i, malgrat les seves profundes conviccions religioses, que l’apropaven a postures com les del bisbe Casaldàliga (o potser precisament per això), va ser molt crític amb la institució eclesiàstica catòlica i el seu poder.

La pau, el desarmament i el compliment dels Drets Humans varen ser sempre els motors de la seva vivència. Morí el 6 d’abril de 2021, deixant a la societat una idea clau: UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s