BEETHOVEN ENTRA A LES AULES

BEETHOVEN ENTRA A LES AULES

Hem hagut d’esperar més d’un any però, finalment, la música de Beethoven ha entrat per la porta gran a la programació de les Aules.

El passat 6 d’octubre s’obrí el curs amb la conferència titulada Beethoven i les quatre últimes simfonies que ens oferí Joan Josep Mayans, llicenciat en Història de l’Art i especialment estimat i respectat a Olot pel seu dilatat i rigorós treball en l’ensenyament i en la dinamització musical de la ciutat: com a director, entre altres, del grup El Til·ler; com a divulgador de poetes emblemàtics –Verdaguer, Maragall, Salvat Papasseit, Teixidor, Foix, Desclot…– moltes obres dels quals ha musicat; com a creador de músiques entranyables per a la faràndula –les que acompanyen la cabreta i el porc i el xai, per exemple–; i, per damunt de tot, com a músic acuradíssim que ha ensenyat als olotins la bellesa del so d’instruments antics i ens ha regalat interpretacions més que remarcables.

La seva conferència–audició s’inicià amb un repàs a la biografia turmentada de Beethoven, marcada pels problemes dins la família i per la presència continuada de malalties i d’una sordesa creixent, que contribuïren a intensificar el seu caràcter progressivament retret, a voltes agressiu i sempre misantròpic.

Tanmateix, això no li impedí de forjar l’obra grandiosa que coneixem i que, tot i haver de menester mecenes per portar-la endavant, li permeté sempre de viure amb la dignitat d’un home lliure, no sotmès a cap amo. Això és el que es desprèn del fragment d’una carta que adreçà a un dels seus protectors, que el comminava a actuar contra la seva voluntat i a qui respongué: “De prínceps, n’hi ha i n’hi haurà a milers. De Beethoven només n’hi ha un”.

Després d’una sèrie de consideracions sobre la importància de poder sentir les obres de Beethoven interpretades amb instruments de la seva època, tal com les ofereix Jordi Savall, i de fer-nos escoltar les diferències de sonoritat que aquests presenten respecte als actuals, Mayans entrà de ple i de manera molt didàctica en la presentació de les 4 últimes simfonies, les que, entre el 7 d’octubre i el 15 de desembre, els membres de les Aules podrem escoltar a Barcelona. I destacà el fet que, si bé per a Beethoven el gènere simfònic havia de ser assequible per al públic –molt més que la música de cambra, per exemple–, no s’estigué en cap cas de treballar molt a fons cadascuna de les seves composicions, i d’introduir-hi variants i innovacions remarcables –la inclusió d’aspectes profundament espirituals, i de sentiments i sensacions molt marcats…–, i també aspectes més tècnics com la potenciació dels instruments de vent, que les enriquiren enormement.

La novetat més important, però, va ser la introducció de la veu humana al quart moviment de la 9a, que li dona una grandiositat que cap altra simfonia no havia tingut mai abans. I cal remarcar que totes aquestes nou obres van ser creades per Beethoven a partir dels seus 30 anys, és a dir, entre l’època en què sembla que s’iniciaren els seus problemes auditius i l’any 1824, en què la seva sordesa era ja total.

A partir d’aquest moment, la conferència prengué una nova dimensió, quan Mayans passà a oferir-nos una anàlisi individualitzada de cadascuna de les quatre simfonies, explicant el sentit que Beethoven havia volgut donar-li i fent-nos-en sentir passatges concrets que, gràcies als seus comentaris, prenien tot un nou valor i significat. Fou així com vàrem poder gaudir de l’emoció dels sons que ens aproximen a la natura, a la sisena; de l’energia eruptiva de la setena (la que Beethoven considerava una de les seves millors obres); de la bellesa d’alguns passatges més emblemàtics del segon moviment de la vuitena; i, finalment, de l’esclat meravellós del final de la novena, en què Beethoven, l’home sord, malalt, misantròpic i solitari, amb una melodia aparentment ben senzilla, fa brillar els bells mots que creà el poeta Shiller, en el seu cant de recerca de la bellesa i de la utopia. La música, unida a la paraula, encara avui ens omple d’emoció:

“Abraceu-vos, milions de criatures!
que un bes uneixi el món sencer”
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s