CONFERÈNCIA A LES AULES SOBRE LES EPIDÈMIES AL LLARG DE LA HISTÒRIA

El passat dimecres 14 d’abril, el periodista i documentalista  de TV3 Antoni Tortajada va portar a les Aules la conferència titulada LES PANDÈMIES DE LA HISTÒRIA i, en el seu decurs, va fer  un repàs als episodis de malalties generalitzades que s’han anat produint a Europa al llarg dels segles i de les quals tenim testimonis escrits.

La primera pandèmia documentada, l’anomenada Pesta d’Atenes, es produí al segle V  abans de Crist, a l’època de la Guerra del Peloponès, i  l’historiador Tucídides  en descrigué detalladament els símptomes i  permeté deduir el perill que suposen les grans concentracions humanes en l’expansió de les malalties infeccioses.  

També sabem que al segle II després de Crist l’Imperi Romà es veié devastat pel que sembla que va ser la primera epidèmia de Verola coneguda a la història, i nombrosos testimonis escrits parlen de la gran mortaldat que provocà entre els habitants de la ciutat de Roma, i del pes important que tingueren  en el seu contagi els freqüents viatges i trasllats de les legions d’un cantó a l’altre de l’imperi.  

Durant la major part de l’Edat Mitjana no es  té constància que es produís  cap malaltia generalitzada d’aquest tipus, però al segle XIV, concretament l’any 1348, la Pesta Negra va fer estralls sobre unes societats europees  que, en general, vivien en una gran precarietat higiènica i alimentària, i que sembla que es veieren dramàticament delmades, víctimes d’uns símptomes mai vistos que les ompliren de desconcert i confusió.  Per això resultà molt fàcil aprofitar el pànic de la població per portar-la cap a unes pràctiques religioses destinades a aplacar la suposada ira de Déu, i cap a un atac sistemàtic contra les comunitats jueves, que varen ser acusades d’haver infectat els pous per propagar la malaltia. 

Dos segles més tard, també suposà un desastre humà de proporcions colossals el fet que el virus de la verola, en un altre moment d’epidèmia, fos portat pels exèrcits conqueridors a terres americanes, els habitants de les quals (inques, asteques …) mai fins llavors no hi havien estat en contacte.  L’expansió de la malaltia va delmar de tal manera les poblacions autòctones, que es pot dir provocà en gran part la seva derrota i posterior desaparició.

El cas és, però, que a partir d’aquestes grans mortaldats, metges i estudiosos de cada època han treballat per combatre les epidèmies. I si al segle XIV tot just començaren a intuir  la necessitat de prendre algunes mesures higièniques, com netejar i airejar les cases, o enterrar ràpidament els morts i llençar-ne la roba infectada,  ja al segle XVIII científics com Edward Jenner  donaren els primers passos, dins les possibilitats del moment,  per investigar símptomes i causes, i aconseguiren crear les primeres vacunes, que van permetre avançar cap a la immunitat de la població.  Estudis i treballs posteriors han permès que avui algunes d’aquestes malalties que produïren estralls en segles passats, com la verola, hagin quedat eradicades.

El segle XX va viure encara algunes epidèmies molt importants, com la de l’anomenada Grip Espanyola, el 1918, que afectà sobretot persones joves i provocà la mort d’entre 50 i 100 milions de contagiats. Per primera vegada els  testimonis fotogràfics de la premsa de l’època permeteren de veure, arreu d’Europa,  gent amb mascareta i sales d’hospitals atapeïdes. I per primera vegada s’utilitzà la paraula Sindèmia, que designa una crisi global en què, al procés sanitari traumàtic, se n’hi afegeixen d’altres de caràcter divers  -bèl.lic, social, econòmic …-  produint grans canvis en les activitats, la mentalitat i les formes de vida de la població.

Avui, quan la vida de molts de nosaltres s’ha vist sotraguejada, de més lluny o més a prop, per epidèmies recents com la SIDA; quan estem patint la COVID, que, a causa sobretot de les grans concentracions humanes que es donen arreu del  món i de la immensa mobilitat de la població, avui  torna a fer-se ben present el concepte de Sindèmia, que uneix a l’enorme destret sanitari  molts altres problemes  tant o més importants, com el climàtic, i l’econòmic, i el social, abocant la humanitat a una crisi de proporcions mai vistes i de pronòstic ben  incert.

Potser, com opina Antoni Tortajada, aquesta pandèmia que estem vivint no posarà en qüestió , ara per ata, l’existència de la humanitat, però sí que segurament portarà grans canvis en les seves (les nostres) maneres de fer, de pensar, de viure i d’encarar el futur.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s