CONFERÈNCIA SOBRE ELS PINTORS IMPRESSIONISTES

El passat dimecres, 24 de març, la doctora en Art  Contemporani  M.Lluïsa Faxedas, que exerceix la docència a la Universitat de Girona i que ha publicat nombrosos articles i llibres sobre les tendències artístiques fonamentals dels segles XIX i XX, va venir a les Aules per parlar d’aquest moviment pictòric que marcà una fita important en la història de l’art de finals del XIX a França i a tota Europa.  El títol de la seva conferència va ser  L’IMPRESSIONISME, UNA MIRADA RENOVADA AL MÓN.

Aquest moviment pictòric sorgí  a la dècada de 1870 i, dins el context artístic de l’època, suposà una brusca sacsejada en tots els plantejaments i un fort impacte entre el públic:  el fet de centrar l’atenció en el paisatge més que no pas en les figures humanes;  els colors vius i resplendents que omplien els quadres, quan fins llavors hi havien predominat les tonalitats fosques i difuses;  i  sobretot la pràctica de la pintura a l’alire lliure (à plein air), amb el pintor instal.lat  -amb cavallet, olis i teles-   enmig de la natura, per tal de captar directament la imatge del moment precís, van ser elements en principi molt poc compresos, fins al punt que els cercles artístics més acadèmics de París, i la mateixa premsa, no dubtaren a ridiculitzar-los i a foragitar dels canals d’exhibició  oficials i consolidats els artistes que es mostraren més compromesos amb aquestes  noves formes estètiques.

Del que es tractava no era de buscar la perfecció detallista fins a l’extrem, com s’havia fet fins llavors.  Per damunt de tot,  l’artista volia captar l’atmosfera en què estava immersa la realitat del seu entorn,  i reproduir-ne l’efecte, la percepció  que dins ell es formava  en  observar  i “sentir”  l’aigua, la llum, l’aire, el vent … Un efecte, una percepció  que, evidentment, sempre resultava efímera   -la llum, les tonalitats, les ombres … tot canvia en un no-res-  i que, per tant,  l’obligava a fer una pintura ràpida, immediata,  encara que en alguns detalls no resultés del tot perfecta i acabada. Hom volia captar la impressió del moment, i d’aquí sorgí el nom d’Impressionisme que alguns crítics i marxants, en to de burla, empraren per parlar d’aquesta nova manera de mirar el món; una manera que ells eren incapaços d’entendre.

Claude Monet, que visqué entre 1840 i 1926, fou el pintor que podem considerar més emblemàtic dins el moviment impressionista, entre altres coses perquè  la seva longevitat li va permetre tant  de prendre el relleu d’alguns artistes, com els de l’Escola de Barbizon, que ja havien començat a intuir aquest nous camins i a pintar paisatges,  com  també d’assistir a l’eclosió de noves formes artístiques  -la fotografia, el cinema, l’inici de les primeres Avantguardes …-  fins a acabar, en les darreres etapes de la seva vida, pintant formes i objectes cada vegada més dissolts en l’entorn i més pròxims a l’abstracció.

Com a pioner en el treball impressionista, creà, ja des de finals dels anys 60 del seu segle, quadres com La garsa (1968) o  Bany a la Grenouillère (1969),   en què la neu  i l’aigua són captades amb una intensitat i riquesa de matisos extraordinària,  igual que la boira que difumina ponts i edificis en tot un seguit d’obres pintades  poc més tard a Londres. 

Cap a la meitat dels anys 70, juntament amb tot un grup de pintors d’idees i pràctiques afins, Monet posà en funcionament una Societat anònima de pintors, escultors i gravadors, amb l’objectiu de poder exposar i comercialitzar les seves obres sense traves, prescindint dels circuits artístics oficials, que els continuaven  rebutjant.  Una de les pintures més emblemàtiques que ell mateix hi exposa és Impressió, sol naixent (1972), titulada així ja amb la clara voluntat d’adoptar com a propi  i popularitzar aquest nom (Impressionisme)  que els ha identificat ja per sempre més.

Avui, si hom vol contemplar les obres més emblemàtiques  dels pintors impressionistes, ho pot fer als museus Marmotant i Quai d’Orsay, de París i, pel que fa a la immensa sèrie pintòrica de Monet, titulada Nymphéas (Nenúfars),  la trobarà exposada a la galeria de l’Orangerie, ben a prop de la Plaça de la Concorde.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s