El passat dimecres, dia 13 de gener, vingué a les Aules el poeta i lingüista Carles Duarte per parlar del filòleg Antoni Maria Badia i Margarit, i ens presentà la seva biografia i el conjunt de la seva obra immensa, sempre estretament lligada amb la filologia catalana i la reivindicació dels drets nacionals.
Badia i Margarit nasqué l’any 1920 en el si d’una família catalanista i culta, amb el pare profundament compromès amb la fe cristiana i amb la construcció del país, dins l’estela que llavors marcava el Noucentisme.
Alumne de la Mútua Escolar Blanquerna -hereva de la pedagogia de Maria Montessori i dirigida per Alexandre Galí-, Badia rebé una sòlida formació, sempre en ambients catalanistes i creients, cosa que, temps a venir i ja en plena adolescència, el situà tan lluny dels revolucionaris del 19 de juliol del 36, com dels militars que s’havien alçat en armes contra la República.
Després de la guerra i de llicenciar-se, l’any 1943, en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, començà els seus treballs d’investigació i la seva feina com a docent, tant a la mateixa universitat com a l’Escola Virtèlia, la qual prengué, fins allà on era possible en plena dictadura, el relleu de l’antiga Escola Blanquerna pel que fa a estil pedagògic i a compromís amb el país.
A partir de 1948, la seva càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Española a la Universitat de Barcelona li permeté impartir les primeres classes de Llengua Catalana que es donaren a la universitat en temps de dictadura, i li serví de plataforma per tirar endavant tot un seguit d’activitats dins l’àmbit lingüístic, en connexió amb altres filòlegs, tant catalans com d’un gran nombre d’universitats europees -Coïmbra, Heidelberg, Zuric, Munic …-.
Tot plegat, culminà, l’abril de 1953, en la celebració a Barcelona del VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica, que tingué com a tema central el “Dominio lingüístico Catalán y las lenguas ibero-románicas y anglo-romànicas”; un tema que no cal dir que va ser fruit d’un intens treball previ portat a terme per Badia en els àmbits universitaris més diversos, i que significà un pas importantíssim en el reconeixement de la importància de la llengua catalana a nivell internacional.
El seu prestigi com a lingüista va créixer a mesura que anaven apareixent els seus llibres -entre els quals cal destacar un dels títols més llegits i reeditats a l’època: Llengua i cultura als Països Catalans-, i a mesura que avançaven les seves recerques, sobretot en els camps de la lingüística històrica i de la dialectologia.
Tot plegat el portà a presidir La “Société Linguistique Romane” i a impartir classes com a professor convidat en nombroses universitats europees i americanes.
Després de la mort de Franco, va pronunciar la primera lliçó inaugural feta en català al paraninf de la Universitat de Barcelona. I, entre 1978 i 1986, va ser-ne el primer rector elegit democràticament.
Mai no milità a cap partit polític, però mostrà sempre una coherència profunda en les seves postures de defensa de la llengua i del país, i són innombrables els càrrecs i les feines que desenvolupà en les institucions vinculades a la represa cultural de Catalunya després de la dictadura. És per tot això que, cap al final de la seva vida, la societat catalana li oferí les distincions més altes; i és també per això que aquest any ha volgut recordar-lo amb tot un seguit d’homenatges càlids i entranyables.
La seva casa de Sant Privat d’en Bas –cal Monjo-, on passà llargues temporades des dels anys 40, el vinculà profundament a la Garrotxa i fou escenari de moltes de les reunions i trobades que, amb el pas dels anys, el convertiren en una de les figures clau del coneixement i l’expansió del català dins el país i arreu del món.
Amb aquesta conferència, les Aules han volgut sumar-se als actes i homenatges programats dins l’Any Badia i Margarit, que el mateix conferenciant, senyor Duarte, ha comissariat i que es clourà el proper mes de febrer.
Enllaç audio conferència del senyor Duarte
A continuació, adjuntem el llistat de llibres que publicà al llarg de la seva vida, i que se sumen a les comunicacions i els articles que aportà a la premsa especialitzada catalana i europea.
I adjuntem també el llistat de premis i distincions que va rebre, a part dels nomenaments de “Doctor Honoris Causa” que li atorgaren les principals universitats internacionals i dels Països Catalans.
Publicacions
- Badia i Margarit, Antoni M. Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. ISBN 84-7739-751-1. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB.
- Badia Margarit, Antoni M. Gramàtica històrica catalana. València: Tres i quatre, 1981 (2a ed. 1984; 3a ed. 1994). Biblioteca d’estudis i investigacions, 4. ISBN 8475021115. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
- Badia Margarit, Antoni M. Gramàtica catalana. Madrid: Gredos, 1962. 2 Vol. Biblioteca románica hispánica. III, Manuales; 10. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
- Badia Margarit, Antoni M. Llengua i cultura als Països Catalans. Barcelona: Edicions 62, 1964. Llibres a l’abast, 19. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
- Badia Margarit, Antoni M. La llengua dels barcelonins: resultats d’una enquesta sociològico-lingüística. Barcelona: Edicions 32, 1969. Estudis i documents, 10. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Premis i reconeixements
- Creu de Sant Jordi(1986)
- Premi d’Honor Lluís Carulla(1995)
- Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca(1996)
- Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona(1999).
- Homenatge del Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques(6 de setembre de 2011).
- Premi d’Honor de les Lletres Catalanes(2003)
- Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya(2012)
