RAIMON PANNIKAR, UN CATALÀ UNIVERSAL, una conferència per no oblidar

El passat dia 28, Jaume Angelats i Morató, doctor en Teologia, llicenciat en Ciències Bíbliques i  Psicologia i patró de la fundació Vivarium Raimon Pannikar , va oferir al públic de les Aules una conferència  sobre aquesta figura que ell tractà personalment, ja des d’abans que s’instal·lés a Tavertet,  i que conegué  en profunditat; tota la profunditat que li permeté el fet d’haver escrit la versió catalana de gran part dels Diaris íntims on Pannikar, amb les inevitables llacunes temporals d’uns escrits d’aquest tipus,  anà deixant constància de les seves vivències des de l’adolescència fins a pràcticament la seva mort.

Angelats ens mostrà un Raimon Pannikar tan clarivident com polièdric; erudit, carismàtic, profund, agosarat …; un Pannikar que, amb les seves llums i les seves ombres –inevitables en tot ésser humà-,  ha deixat al món un llegat intel·lectual de valor inestimable,  basat en tot un cúmul de conceptes que en el seu moment resultaren immensament innovadors i que avui encara ens resulten de plena actualitat, perquè en pocs casos han estat plenament assumits per la societat i per les instàncies religioses, intel·lectuals i polítiques diverses a les quals d’alguna manera ell apel·lava.

La conferència s’articulà a partir d’un recorregut inicial pels fets més significatius que marcaren la seva biografia: el seu naixement en una llar de la burgesia barcelonina, fill de pare hindú i mare catalana; l’atracció que sentí des de molt jove pels aspectes espirituals de la vida;  l’ordenació com a capellà, l’any 1946, dins l’àmbit de l’incipient Opus Dei, d’esperit marcadament innovador en els seus inicis; el  viatge a l’Índia, l’any 1954, a la recerca de l’espiritualitat i les arrels culturals i ètiques  del pare;  i,  en un contrast que no deixà de provocar-li una certa crisi existencial, la docència i la projecció social en una prestigiosa  universitat de Califòrnia i en tot un món de conferències, publicacions, congressos …

A partir de tot aquest cúmul de vivències,  el conferenciant anà mostrant el perfil  d’un  intel·lectual potentíssim –doctor en Química, en Filosofia, en Teologia- que, al llarg del seu periple  vital, mantingué sempre una actitud oberta al màxim, d’aprenentatge constant: de  noves cultures, de noves formes d’espiritualitat, dels textos fundacionals de l’Hinduisme i el Budisme, de persones que conegué i que  marcaren el seu pensament, sempre racional, amb la raó estretament lligada a l’espiritualitat.

Aquesta és també  l’època en què començà a produir els seus textos més reconeguts, i en què afirmà:  “Escric per viure de manera més conscient, per trobar l’esperit, la presència de Déu en la vida”, amb una aportació clau: la de donar una importància essencial a la raó en el tractament de temes espirituals.

Quan, als anys 80, torna a Catalunya i s’instal·la a Tavertet, comenta el seu recorregut existencial, tan ple de paradoxes com d’honestedat i de profunda coherència, dient:  “Me’n vaig anar cristià,  em vaig descobrir hindú,  em vaig fer budista i he tornat sense deixar de ser cristià”. 

A partir d’aquí, el diàleg interreligiós i intercultural passa a ser una de les claus essencials del seu pensament:  davant dels reptes que ens posa al davant el món actual, per a Pannikar cal una fecundació mútua entre cultures,  una recerca de connexió entre postures aparentment tan diverses  -però molt properes en la seva essència-  com les del Papa Francesc  (molt en sintonia amb Francesc d’Assís),  de  Martin Luther King,  de Mahatma Gandhi …

És tot aquest univers d’idees i concepcions entrellaçades del món, l’espiritualitat i la vida,  el que li permet de proposar conceptes tan nous i fins a cert punt pertorbadors com el d’ecosofia, que ens parla de la saviesa de la Terra, del medi ambient, davant dels quals cal una actitud d’aprenentatge, de contemplació, d’immersió en la natura …,  o de dimensió cosmoteàndrica, en què, des d’una mirada transcendent de la vida,  la humanitat es fon amb Déu i amb el cosmos.  Ens parla també de la necessitat de tendir a una adualitat,  que ens faci abandonar les postures maniquees (o blanc, o negre, …) per decantar-nos cap a actituds integradores.  I d’una tempieternitat, perquè  des del seu punt de vista el temps d’ara mateix és ja vida eterna i, per tant, cal viure’l en plenitud.   Es tracta, en definitiva, de buscar el diàleg entre totes les cultures i l’íntima unió del cosmos, la idea de déu, l’humanisme i el  culte a la natura, en una recerca de l’harmonia que ha de donar sentit a la vida i a la mort.

Per acabar, penso que estarà bé citar alguns fragments del seu text  Tres exemples de santedat: Clara, Joan de la Creu i Teresa d’Àvila, publicat l’any 1957, on diu:

 

Mira…

Pensa …

Contempla …

 

Obriu els ulls de bat a bat

i busqueu per tot arreu!

 

Primer, mira, escolta, veu, sent: sense cura de la vida dels sentits, sense una relació més que fraternal amb tot el món material (…)  no es pot tenir una vida plenament humana. Qui no és un enamorat de la natura, qui no és sensible a la bellesa, no podrà gaudir i aleshores tot esdevindrà una espècie d’abstracció o de paraules buides. Mira, enamora’t de les coses belles, de les flors, de tot; mira entorn teu, no tinguis por de res.

Segon, considera, pensa, medita: cal veure l’altra cara de la realitat, que no es copsa amb els sentits però que es descobreix amb la ment i amb l’intel·lecte. (…)    No podem ser lliures si no pensem pel nostre compte, i no podem pensar si no deixem al pensament aquell espai necessari per a la digestió que és la meditació.

Tercer, atura’t, fes silenci, escolta, contempla: (…)  Tots som cridats a la contemplació. Per arribar-hi cadascú ha d’omplir del tot la pròpia sensibilitat i intel·ligència i després deixar-se fer, deixar-se anar, saber acceptar.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s