LES DONES JUEVES MEDIEVALS A LES NOSTRES COMARQUES

El passat dimecres,  dia 11 de març, va venir a les Aules  Sílvia Planas,  historiadora especialitzada en el món hebreu i directora del Museu dels Jueus i de l’Institut d’Estudis Nahmànides, a més de ser-ho també de  l’Institut d’Història  de Girona.

La seva conferència se centrà en el món de les dones jueves  que durant l’època medieval  visqueren en el que avui anomenem les comarques de Girona  i, sentint-la,  vàrem poder endinsar-nos en històries, totes procedents de la documentació guardada en els arxius, museus i restes arqueològiques de la zona,  que ens parlen de dones que, a ple segle XI, sabien llegir i escriure, i que signaven pel seu compte (sense la intervenció de cap home) escriptures de compra i de venda de béns i terres que els pertanyien.  O d’altres que aconseguiren un gran prestigi gràcies a la seva destresa en els oficis que practicaren  – argenteres, perleres, sederes …-;   tal  fou el cas de la Bersalaia, que visqué a Camprodon a principis del segle XV, brodant sedes i ensenyant a fer-ho a noies de la seva comunitat.  O d’altres, encara, que es dedicaren al préstec de diners, com la Goig, d’Olot, que en deixava tant a menestrals i pagesos com a persones rellevants de les classes més altes.

En general, apareguessin o no a les cròniques de l’època, la conferenciant assenyalà que les dones jueves solien tenir un bon nivell cultural, cosa que permetia, per exemple, que algú escrigués llibres adreçats clarament a elles ja al segle XIII, o que els volums que posseïen fossin esmentats com a herència en els seus testaments.

Una altra gran part de la conferència se centrà en els usos i costums de les comunitats jueves que tenien la dona com a protagonista i que partien, en gran part, de personatges i mites bíblics  femenins (la figura de Lilit, primera esposa d’Adam, que va ser creada per Jahvè en igualtat de condicions que l’home i que decidí de viure en llibertat i rebel·lar-se contra ell i el seu domini;  o la figura de Sara, dona d’Abraham, la història de la qual posà la idea de la fertilitat i la procreació en el centre de la cultura femenina  jueva).  A partir d’aquí, la conferenciant ens guià per tot un món de costums i normes  ancestrals referides al matrimoni, a la família, al dot que aportava la núvia al casament i al qual tenia dret si la parella es trencava, a la possibilitat que un home tingués més d’una dona, a la situació de la vídua quan el marit moria …,  i remarcà per damunt de tot que la seva presència i la seva activitat configuraren la manera de ser de les comunitats a les quals pertanyien  i la manera de viure  dins els calls.

Tot això serví a Sílvia Planas  per  evidenciar la validesa d’un dels  principis fonamentals  que formulà ja a l’inici de la sessió, i que regeixen, en el dia a dia, la seva activitat d’historiadora i de directora de museus:   la voluntat de destacar de forma inequívoca la importància que han tingut les dones en la vida social, cultural, econòmica … d’aquí i d’arreu. Durant l’època medieval i al llarg de tota la història.

Perquè ha estat aquest 50% de la societat, tant amb les seves aportacions  excepcionals  com amb la seva feina quotidiana i discreta, el que ha fet tirar endavant les cultures i el pobles.  I la Història  no pot obviar aquest fet, encara que això li suposi haver de canviar els principis i el discurs que ha mantingut durant segles.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s