CATALUNYA, EL PAÍS DE LA SOCIETAT CIVIL

El passat 12 de febrer, Pere Baltà i Llopart, periodista, promotor cultural i expert en cultura popular,  portà a les Aules  una conferència centrada en el paper fonamental que tingueren les associacions creades per la societat civil durant els segles XIX i primer terç del XX, per construir el país i per donar-li un to i unes dinàmiques que d’alguna manera manté encara avui.

Sota el títol de Catalunya, el país de la societat civil, Baltà partí de la idea que, mancada d’un estat propi que li permetés desenvolupar-se plenament i projectar-se arreu del món, la societat catalana es veié empesa a crear per si mateixa aquells mecanismes que li permetessin millorar les seves condicions de vida i donar resposta a les seves inquietuds polítiques, socials, culturals i de lleure, tot integrant idees i influències que li arribaven d’Europa i que van fer avançar en tots sentits la mentalitat i les formes de vida de la seva població.

A partir de les idees i actituds il·lustrades, es crearen ja a principis del segle XIX els primers Ateneus i centres recreatius, a imatge i semblança dels que havien començat a funcionar a Paris o a Londres, així com les primeres publicacions periòdiques i les primeres societats corals i agrupacions teatrals.

Fou, però, sobretot a partir del temps de la Revolució Industrial, i tant des dels àmbits burgesos com des del món obrer, que anaren sorgint a tot el territori  iniciatives ben diverses, que aglutinaven  la gent i li obrien portes cap al progrés. Pel que fa a la classe obrera,  es tractà d’iniciatives que li permetien accedir a l’alfabetització i a les idees avançades  -escoles per a adults, biblioteques, locals de trobada, publicacions …-,  que li procuraven mitjans de lleure   –teatre, cant coral, esports incipients …-,  o que li donaven accés a formes de cooperació i assistència   –societats d’ajuda mútua, cooperatives …-  que significaven una certa seguretat en el dia a dia i dignificaven la seva vida personal i familiar.

També entre la burgesia  sorgiren entitats que fomentaren la cultura –la creació a Barcelona  del Gran Teatre del Liceu seria potser  la més emblemàtica-  i d’altres que  popularitzaren, per exemple, la pràctica de molts esports que a la mateixa època s’estaven posant de moda a tota Europa.

Segons el conferenciant, una de les figures clau que impulsà, cohesionà i donà sentit a gran part d’aquest moviment associatiu català fou Josep Anselm Clavé, creador de corals i orfeons arreu del país i impulsor de moltes altres propostes que li donaren una gran notorietat i estima entre la població.

La conclusió de la conferència, que feu també un breu repàs de les associacions i entitats que ha tingut Olot al llarg de la seva història, va ser que avui la societat catalana gaudeix encara, en bona mesura, dels fruits de moltes de les realitats que varen sorgir de l’esperit  associacionista d’aquells anys i que han permès, entre altres coses, la pervivència d’ateneus, teatres, publicacions comarcals  i centres culturals arreu del país.

I és que, per a Baltà, un país que s’ha forjat d’aquesta manera, impulsat per aquests objectius i per una societat civil tan compromesa en el seu propi benestar i progrés, és inevitable que mostri un esperit propi, una voluntat inequívoca de regir-se per si mateixa i una capacitat molt marcada de fer-ho amb encert.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s