El passat dimecres, 22 de gener, a les Aules es va portar a terme una activitat centrada en l’aromateràpia que, més que donar grans coneixements acadèmics nous, ens endinsà en el món dels sentits.
L’Òria P. Vertedor, després d’una part important de la seva vida professional dedicada a la pedagogia i adreçada a infants i adolescents , s’especialitzà, a partir d’un determinat moment, en el coneixement i l’aprofitament de les aromes i les propietats curatives de les flors i plantes que creixen al nostre entorn. Seguint els aprenentatges que en aquest camp li havia transmès de petita una veïna ja gran i molt experta, i després d’una formació específica i en gran part autodidacta, l’Òria començà a treballar enmig de la natura, a recol·lectar plantes i flors i a crear els seus propis ungüents i perfums fins que, gairebé sense adonar-se’n, es trobà comercialitzant-los. Avui té una modesta empresa incipient i l’any passat guanyà un 
dels Premis 100% Emprenedors que l’ajuntament d’Olot atorga a joves que aconsegueixen tirar endavant els seus projectes. Aquesta és la persona que va conduir una vetllada que, defugint l’estructura típicament acadèmica de les conferències habituals, se centrà en una sèrie d’explicacions informals i de demostracions molt pràctiques, que potenciaren en gran manera la participació dels assistents.
En el seu decurs, vàrem poder olorar, manipular i fins i tot tastar alguns dels seus productes, vàrem aprendre a associar textures i propietats terapèutiques i/o merament sensorials a moltes flors que veiem cada dia i, al mateix temps que s’anaven definint els conceptes més bàsics sobre el tema -la idea d’hidrolat, les característiques dels olis 
essencials, l’estructura i el funcionament d’un alambí …- tot aquest saber ancestral s’anà posant en relació amb la química i amb la cultura popular, dins la qual el coneixement i la utilització de les plantes ha ocupat sempre un lloc de gran importància.
En conjunt, l’activitat ens va fer viure una estona relaxant, que ens portà al record de coses potser vistes i sentides a la infantesa, qui sap si de la mà de dones grans i sàvies que, qui més, qui menys, tothom ha tingut a prop en un moment o altre. I ens despertà els sentits.
Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa. ACUGA 