El passat dimecres, 8 de gener, la primera conferència de l’any a les Aules se centrà en l’arribada d’estrangers a la costa nord de la Mediterrània -Espanya, Itàlia, Grècia- i en la situació legal, social, laboral … que es troben quan trepitgen terra.
Els conferenciants, Martí Albesa i Sara Montesinos, partiren de la seva experiència com a voluntaris i com a reporters en diversos camps de refugiats on han fet recentment estades –a les illes gregues, a Sicília, a Andalusia …-, i anaren exposant situacions i vivències, tot deixant clara la seva intenció de mostrar /denunciar uns fets, unes realitats, que ells consideren que no poden quedar silenciades i que han pogut captar i divulgar com a periodistes, però sense assumir en cap cas el paper de “solucionistes”: les solucions queden molt lluny del seu coneixement i del seu abast, igual que del nostre.
La seva conferència, molt recolzada en fotografies i material gràfic que han pogut aconseguir, tenia per objectiu no pas donar respostes, ni suggerir mesures concretes a prendre, ni molt menys arribar a conclusions definitives sobre el tema. Més aviat es proposaven denunciar uns fets vergonyosos i, a partir d’aquí, que tots aconseguíssim acabar la tarda tenint una mica més de criteris per afinar les preguntes que ens fem, i que ens poden ajudar a entendre la complexitat enorme de la situació.
I amb aquesta intenció, ens parlaren de les barques que travessen el mar, carregades de persones que hi arrisquen la vida perquè pensen que d’aquesta manera poden aconseguir un futur que, als seus països, no veuen possible. I ens parlaren de la fortalesa en què s’ha volgut convertir Europa, i de les tanques i murs que s’han alçat per protegir-la. I ens parlaren també de les lleis d’estrangeria, i dels centres d’internament i dels camps de refugiats on aquestes persones s’amunteguen, un cop han aconseguit arribar.
A partir d’un determinat moment, la xerrada se centrà concretament en la situació que es viu al sud de la península, a la costa andalusa, i també a les dues fronteres –Ceuta i Melilla- on Espanya ha alçat les seves tanques. Una zona prop de la qual, en dies clars, els que esperen per emprendre el seu viatge poden entreveure a pocs quilòmetres el que per a ells és una mena de terra promesa, i que potser es convertirà en dolorós miratge. Molts dels qui aconsegueixin arribar-hi seran nens i adolescents que hauran viatjat sols i que, sols, hauran d’aprendre a sobreviure en un medi sovint hostil, que poques vegades els acull com caldria.
La conferència es clogué amb la lectura de l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada l’any 1948 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, article que fa referència al tema i que no sembla, avui per avui, especialment tingut en compte.
Finalment, ja a la roda de preguntes i comentaris formulats pel públic assistent, i apropant el focus al que està passant a Olot, els conferenciants informaren de l’existència d’una entitat olotina, l’Ateneu Popular Mala Petja, que intenta facilitar la vida i la integració social a les persones que arriben a la ciutat i, sobretot, crear una xarxa humana al voltant d’aquests menors que venen sols i que poden resultar especialment vulnerables.
