CONFERÈNCIA I RECITAL DE TEXTOS DE CATERINA ALBERT – VÍCTOR CATALÀ

El passat dimecres la doctora en Filologia Catalana Neus Real, especialitzada en l’obra i el context en què visqueren i treballaren les narradores del primer terç del segle XX, portà a les Aules una conferència sobre Caterina Albert i Paradís (L’escala, 1869-1966), sobre la seva obra i sobre els nombroses moviments culturals i literaris amb els quals tingué relació al llarg dels gairebé 100 anys que va viure.

La conferència s’inicià amb una visió àmplia sobre la literatura escrita per dones entre els segles XIX i XX, una literatura que esclatà amb molta força, en sintonia amb una realitat social que s’expandia en aquesta època per  tot Occident,  i que va  aflorar al mateix temps que  les primeres reivindicacions de la causa feminista –dret al vot de les dones,  a la cultura, a la independència de criteri …   Aquesta és una literatura clarament marcada pels condicionants socials, les obligacions i les formes de vida a què vivia sotmesa la dona de l’època, i descobrir-ne avui els fruits, sovint d’una gran qualitat, ens ajuda a entendre aquesta meitat de la història de la literatura, la de les dones, que fins fa ben poc havia quedat escandalosament silenciada.

És en aquest context que començà a escriure i a publicar Caterina Albert i Paradís, de forma totalment autodidacta.   Es donà a conèixer al gran públic quan el seu monòleg La infanticida fou guardonat als Jocs Florals d’Olot l’any 1898 i, a continuació, generà un escàndol majúscul en saber-se que havia estat escrit per una dona.

A partir d’aquest episodi, Caterina Albert adoptà el pseudònim de Víctor Català, que s’anà omplint de prestigi al llarg de les primeres dècades del s. XX fins a convertir-se en un important referent literari. I al mateix temps, volgué donar de si mateixa una visió humil i senzilla  que li estalvià  problemes i que li permeté, des de la seva casa  de l’Escala, anar escrivint –i també dibuixant, pintant, fent escultures …-  sempre a la seva manera,  enfortida per un ampli coneixement de tot el que es produïa a Europa a nivell literari i artístic -la seva vastíssima biblioteca n’és la prova-, però aliena als cercles culturals i literaris que marcaven pautes  que ella tampoc no estava disposada a seguir.

Perquè  Caterina Albert va ser sempre un esperit lliure, que defensà la llibertat creativa de l’artista i es desmarcà de moviments, tendències i etiquetes.  L’interès de la seva narrativa se centrà  en la complexitat de l’ànima humana,  en reflectí llums i ombres amb un llenguatge ple de vigor i força i creà una obra personalíssima que marcà tota una època.

 

I a partir d’aquest punt, la conferenciant se centrà en la lectura de fragments diversos, molt ben triats, dels llibres més emblemàtics de Caterina Albert, cosa que resultà altament motivadora per al públic. Per això m’ha semblat adient d’acabar aquest text amb uns referència als principals títols, que podem trobar a qualsevol biblioteca o llibreria i que ens poden permetre de conèixer més a fons aquesta autora, de la qual acabem de commemorar els 150 anys.

  • Quatre monòlegs(1901), recull de monòlegs
  • Drames rurals(1902), recull de contes
  • Ombrívoles(1904), recull de contes
  • Caires Vius(1907), recull de contes
  • Solitud(1905), novel·la
  • La mare Balena(1920), recull de contes
  • Un film (3.000 metres),(1926), novel·la
  • Marines(1928), antologia
  • Contrallums(1930), recull de contes
  • Mosaic(1946), proses literàries
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s