16 D’OCTUBRE:  TURANDOT  AL  GRAN TEATRE DEL LICEU

El passat dimecres, 48 persones vinculades a les Aules vàrem viatjar a Barcelona, desafiant  la possibilitat d’aturades, trams de marxa lenta  i talls de carreteres (tot just feia dos dies de la publicació de la sentència contra els presos polítics catalans), per assistir a la representació de l’òpera de Puccini  Turandot, de la qual ja ens havia vingut a parlar la setmana anterior el conferenciant Pol Avinyó.

Com que el viatge va ser tranquil, vàrem poder gaudir d’una bona passejada per Barcelona i, a les set del vespre, vàrem entrar al Liceu; alguns a passejar, badar, immergir-se dins l’ambient del teatre…, i la majoria a escoltar una introducció de l’obra que ens disposàvem a sentir, la qual ens  va oferir una visió molt ordenada i precisa del seu contingut i dels elements diversos que configuren aquesta versió que el Liceu ha posat sobre l’escenari.

A les 8 en punt s’apagaren els llums de la sala i l’orquestra inicià els primers compassos, que anaren acompanyats d’un primer tast del que, al llarg de la funció, va acabar per esdevenir l’escenografia més especial que ningú no havia vist mai.

Les veus solistes i els cors van fer la seva feina de manera impecable i bellíssima, i donaren vida a una història que, tot i coneguda per molts, no deixà de fer vibrar a tothom. I el muntatge visual de Fran Aleu, certament espectacular  (aquesta era sens dubte la seva intenció primera) deixà el públic embadalit: els efectes visuals de tota mena ens posaren en la tesitura del que poden acabar essent  les tendències escenogràfiques del futur,  amb uns efectes lumínics canviants i suggerents, que anaven de les formes geomètriques a les figuracions més surrealistes i oníriques,  dels tons de gris apagats fins a un devessall de colors exuberants i agosarats,  sense deixar ni un moment de treva als ulls d’uns espectadors que visqueren la representació gairebé hipnotitzats.

La funció va ser un èxit i, a la sortida, les opinions eren diverses: des de l’adhesió més absoluta de la majoria, fins a la crítica oberta a un “atrezzo”  que alguns consideraven potser sobredimensionat,  o a  la matisació de certs aspectes concrets que d’altres veien poc  ajustats a l’obra.

En qualsevol cas, i per damunt d’una escenografia  discutible, va ser una vetllada per gaudir de la millor música i d’una òpera que tothom va viure intensament.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s