VISITA GUIADA AL QUADRE LA CÀRREGA , DE RAMON CASAS, I A TOTES “LES CÀRREGUES” DEL MÓN

Aquesta primavera, el Museu Comarcal de la Garrotxa ha creat una exposició, tan novedosa en el seu plantejament formal, com potent en el seu contingut. I un bon nombre de membres de les Aules vàrem visitar-la el passat 5 de juny, sota el guiatge de Montserrat Mallol, directora dels Museus d’Olot i especialitzada en la gestió cultural del patrimoni i en la divulgació de la història  i de l’art del país.

La primera part de l’activitat es desenvolupà a la sala del Museu Comarcal on La Càrrega senyoreja, immensa i molt  ben il·luminada, centrant el seu argument en les figures de la dreta –el guàrdia civil a cavall, gairebé envestint un home caigut a terra- i, sobretot, en el gran espai buit central, desolat, deixat per la massa que fuig, esporuguida.

Observant alguns detalls concrets del quadre i recordant aspectes biogràfics de l’artista, la conferenciant ens portà a descobrir  qüestions que, en una visita feta amb menys rigor, potser haurien restat amagades. Perquè, si bé aquesta obra ha passat a ser un símbol de la repressió exercida contra el poble per les forces armades de l’estat, el cert és que el pintor, d’origen burgès i gens compromès amb les lluites polítiques i socials del seu temps, la va pintar sense cap intenció de denúncia d’uns fets concrets, sinó més aviat seguint una tendència artística molt pròpia de l’època i intentant sobretot aconseguir a París un guardó, que vingué a donar-li relleu internacional i importància a tota Europa. D’aquí ve la discordança entre la data de realització del quadre, corroborada per dibuixos i esbossos diversos que s’han  conservat,  i la que figura al costat de la signatura de l’artista,  així com les modificacions i retocs que ell mateix  va introduir-hi, tal com avui permeten observar les tècniques més actuals d’anàlisi d’obres pictòriques.

A continuació, i ja dins la Sala Oberta del museu, prengueren sentit algunes de les explicacions donades prèviament per Montserrat Mallol: l’exposició, concebuda des d’una volguda neutralitat i objectivitat de principi, ens acara a un fet indiscutible: arreu del món, l’estat ha reprimit sempre les manifestacions reivindicatives populars; i ha legitimat l’ús de la seva força i brutalitat emparant-se en l’argument que, d’altra manera, haurien perillat l’ordre i el sistema establerts.

A partir d’aquí, “La Càrrega” de Ramon Casas apareix en estret diàleg amb tota una sèrie de documents gràfics i fílmics d’arreu, presos al llarg de l’últim segle i mig,  inclosos els que ens són dramàticament propers i coneguts per haver-los viscut i patit la gent del país  en els anys més recents. I el públic s’adona, esbalaït, que les actituds, les accions, les situacions,  fins i tot molts detalls de la indumentària … són sempre i arreu  idèntics, segurament perquè obeeixen, sempre i arreu, a un mateix objectiu.

D’aquesta exposició se’n poden dir moltes coses però, certament, no pas que pequi de poc valenta. Ni que deixi indiferent a qui l’ha visitada.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s