IMATGES CINEMATOGRÀFIQUES DE FRANKENSTEIN PORTADES A LES AULES PER IMMA MERINO

El passat dimecres 6 de març, l’Imma Merino, professora universitària, crítica de cinema i col.laboradora habitual en mitjans de comunicació diversos, portà a les Aules una conferència sobre l’obra Frankenstein. 

El seu origen cal situar-lo a l’estiu de l’any 1816, quan cinc persones estretament vinculades al món cultural i literari anglès es trobaren en una casa de les vores del llac Leman, sense poder sortir-ne a causa del mal temps. L’amfitrió era el poeta romàntic conegut com Lord Byron i entre els seus convidats hi havia el també poeta Percy Shelley i la seva amant, Mary, que més tard prengué el seu cognom.

Els cinc amics decidiren d’escriure cadascun una narració de terror (gènere molt valorat durant el Romanticisme), però només dos van complir amb l’encàrrec. I el text de Mary Shelley, que en aquell moment només tenia 16 anys, va resultar sensacional. La seva narració, titulada Frankenstein o el Prometeu modern, era fruit de l’amplíssim bagatge de coneixements de l’autora que, tot i no haver pogut cursar estudis, sí que havia tingut accés a la important  biblioteca de la seva família i havia sabut aprofitar molt bé tant les seves lectures com les converses que constantment fluïen a casa seva, portades per la gent més culta de l’entorn, que es relacionava estretament amb el seu pare.

L’obra, doncs, concebuda a principis del segle XIX, quan es valoren i gairebé es mitifiquen els personatges “especials”, “diferents”, que viuen al límit de la llei i de les normes i convencions socials, posa sobre la taula tant les inquietuds científiques del moment (les propietats vivificants de l’energia elèctrica, els avenços en la cirurgia, les possibilitats de crear vida dins els laboratoris …), com les preocupacions de caràcter ètic i filosòfic que sacsegen la societat de l’època (els drets i deures de l’individu; la importància dels seus sentiments, de les seves sensacions …; el seu dret a ser diferent,  i a ser educat,  comprès,  protegit per qui li ha donat la vida…).

Amb tots aquests components, la narració de Mary Shelley, que no va ser publicada fins a 1818 (ara justament en parlem perquè fa ben poc es van complir els 200 anys de la seva existència), va obtenir un ampli ressò. I si hi afegim el fet que la seva estructura és molt innovadora, que està escrita amb un estil àgil i molt visual i, sobretot, que posa dempeus dos personatges molt intensos, carregats de força i confrontats des del primer moment en una lluita tràgica i irreversible, s’entén perfectament que tingués un gran èxit. Tant, que a principis del segle XX era ja una obra molt llegida i valorada en amplis sectors i els seus protagonistes, el doctor Victor Frankenstein i la seva criatura, havien esdevinguts arquetípics en molts aspectes.

A partir d’aquí, la seva entrada al món del cinema es pot dir que era inevitable. En unes dècades en què aquest es nodria sobretot d’històries procedents de la literatura i en què el blanc i negre donava peu a tot tipus d’innovacions tècniques i d’efectes de llums i ombres que creaven seqüències inquietants i plenes de misteri, i també de poesia, es produïren diverses versions de l’obra que, potser d’una manera no del tot ajustada, es convertí en una de les icones del cinema de terror de l’època.  I la fascinació per aquesta història s’ha mantingut fins al moment actual, donant peu a produccions ja molt més modernes en els plantejaments de fons i en els recursos fílmics emprats, algunes molt fidels al text inicial, i marcades totes elles per l’efectisme i la voluntat d’estremir l’espectador i interpel·lar-lo directament respecte als temes ètics i filosòfics que plantegen.

Aquest és el cas de la versió que veurem el proper dimecres, dia 27, titulada Frankenstein de Mary Shelley, títol que fa referència segurament a la voluntat de mantenir-se fidel al text i a l’esperit de l’època que va inspirar-lo. Dirigida i interpretada per Keneth Branagh i protagonitzada per Robert de Niro, ens presentarà la confrontació d’aquests dos personatges i de la realitat que un i altre representen i ens permetrà adonar-nos de l’enorme ambigüitat carregada de matisos que poden arribar a tenir conceptes com “maldat”, “crueltat”, “drets” o “justícia”,  que tant sovint omplim de tòpics i idees preconcebudes.

No cal dir que una lectura prèvia de la novel·la pot ser del tot aconsellable per a qui en desconegui l’argument.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s