SORTIDA A BARCELONA del dia 27 de febrer: DEL CONJUNT MODERNISTA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU A LES ESCULTURES SERENES I PLÀCIDES DE JAUME PLENSA

El passat dimecres, dia 27 de febrer, els membres de les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa vàrem desplaçar-nos a Barcelona per fer visites guiades a dos centres culturals  dels més rellevants del país.

Al matí vàrem visitar tot el complex que a principis de segle XX, en plena efervescència modernista,  s’alçà als afores de  la ciutat, fora muralla, per acollir els diversos espais i pavellons que havien de configurar  el que acabà essent Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.

L’arquitecte encarregat de formular i tirar endavant el projecte va ser Domènech i Muntaner, i el va concebre com un recinte on es poguessin fer realitat  els principis  més innovadors de la medicina del moment. És per això que vàrem poder passejar per uns espais amplis, asèptics,  lluminosos, oberts a la natura –formada, en gran part, per plantes aromàtiques i medicinals-, on el malalt pogués viure la seva situació de la manera més “sana” i menys traumàtica possible. Uns espais que, tot i la seva inevitable degradació al llarg dels anys,  es mantingueren en ús fins a finals de segle i que avui, restaurats amb tota cura, mostren l’exuberant bellesa dels detalls decoratius, i la interrelació de les arts i artesanies  diverses –arquitectura, vidre, ferro forjat, ceràmica, escultura …-, sovint d’arrels medievalitzants  i inspirades en la flora i la fauna, que distingeixen i donen personalitat als edificis del Modernisme.

 

Havent dinat, la tarda estigué dedicada a la descoberta de l’harmonia i la serenitat que impregnen les escultures de Jaume Plensa.  Les vàrem poder veure al MACBA –Museu d’Art Contemporani de Barcelona-, que aquest hivern ha dedicat una exposició, no gaire extensa però sí molt significativa, a l’obra d’aquest escultor nascut l’any 1955 i que, fins fa ben poc, era més conegut i valorat a l’estranger que al país.

La visita guiada ens va permetre conèixer les idees generals, la simbologia i el pensament de fons que batega sota tota l’obra de l’artista, al mateix temps que admiràvem la finor dels caps foscos i allargats de nenes i adolescents, la textura dels cossos coberts de lletres i arredossats sota els arbres que van creixent com ho fa l’esperit, el so gairebé màgic i misteriós de penjolls de lletres metàl·liques que van desgranant els articles de la Declaració dels Drets Humans…;  però l’aportació de detalls tècnics i de mil anècdotes que anà explicant, en to amè i divertit, en Manuel Montero, col·laborador habitual i amic personal de l’escultor, el  qual ens acompanyà al llarg de tot el recorregut,  enriquiren d’una manera impagable el coneixement que tots plegats vàrem acabar tenint de l’artista i de la seva obra, i convertiren la visita a l’exposició en una passejada distesa i interessantíssima, que va evitar fins i tot que ens sentíssim cansats després de la caminada de tot el dia.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s