LA MEMÒRIA CONTAMINA, UNA CONFERÈNCIA PER RECORDAR LA FI DE LA GUERRA, JUST EL DIA ABANS DEL VUITANTÈ ANIVERSARI DE L’OCUPACIÓ D’OLOT PER PART DE LES TROPES FRANQUISTES.

El 7 de febrer de 1939, Olot va caure sota l’avenç de les tropes franquistes. Tanmateix, aquest no va pas ser un dia aïllat en el calendari de la fi de la guerra a la ciutat. Des de feia setmanes, als seus carrers s’estava vivint una situació límit, amb una gentada de totes les edats que veia trencats els seus somnis i que buscava la manera d’arribar a la frontera i fugir de la dictadura imminent.

Aquest va ser el punt de partida de la conferència titulada La memòria contamina, que portà a les aules l’historiador Josep M. Muñoz el passat dimecres, 6 de febrer, just el dia abans del vuitantè aniversari de l’ocupació d’Olot per part de les tropes franquistes.

En una primera part, el conferenciant féu un recorregut per tota una sèrie de textos d’autors ben diversos de l’època –Oriol Bohigas, Xavier Benguerel, César August Jordana, Alexandre Cirici Pellicer, Antoni Rovira i Virgili, Josep M. Poblet, Carles Pi Suñer …-  els quals, trobant-se atrapats durant dies als carrers “estrets i foscos” de la ciutat, atapeïts de gent i de vehicles, donaren testimonis del que veien i sentien, de les seves vivències i de la sensació de caos i desconcert que regnava arreu.

I és que Olot va jugar, en aquelles setmanes de principis de 1939, un paper important en aquesta fugida caòtica que hom ha anomenat “retirada” cap a França. Tot i ser una ciutat tradicionalment coneguda com a terra d’artistes i de paisatges idíl·lics  i com a seu on s’havien concentrat un gran nombre d’obres d’art del país per protegir-les dels estralls de la guerra, aquell hivern Olot, igual que altres ciutats properes a la frontera, va ser coneguda sobretot com a lloc on s’amuntegaren gran quantitat de refugiats, de persones que fugien, sovint sense res, i que no trobaven  ni seguretat, ni recer. Només el desgavell i la desfeta.

A la segona part, el conferenciant se centrà en la manera com tots aquests fets que marcaren els anys 30  del segle XX foren recordats a Catalunya, focalitzant l’atenció en els monuments alçats a Barcelona, uns monuments que anaren canviant de forma i de contingut a mesura que canviaven les circumstàncies polítiques,donant lloc sovint a anècdotes gairebé surrealistes.

La sessió es clogué amb les intervencions i els testimonis d’algunes persones del públic que visqueren aquells dies essent infants i que recorden encara aquell Olot de la fi de la guerra; aquell Olot caòtic, desballestat i trist, que ells miraven des del balcó i que els va quedar gravat per sempre.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s