SORTIDA A BARCELONA PER VISITAR EL MUSEU PICASSO I ASSISTIR A LA REPRESENTACIÓ DE L’OBRA HITS, DEL GRUP TEATRAL EL TRICICLE

El passat dimecres, 14 de novembre,  52 persones, sòcies o vinculades a les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa, ens vàrem desplaçar a Barcelona i, en primer lloc, vàrem fer una visita guiada al Museu Picasso, amb la intenció de conèixer  de primera mà la trajectòria pictòrica de l’artista que es troba exposada a les sales  i, a més, les obres d’altres creadors que l’influïren i acompanyaren en l’època que visqué i treballà a París, en el  tombant de segle XIX-XX.

Va ser un recorregut per les seves etapes de formació –a Galícia, a Barcelona, a Màlaga, a Madrid …- i pels moments de plenitud de la seva creativitat que, en alguns casos, potser requerirà una visita una mica més pausada i detinguda, per acabar d’assimilar-ne els detalls més essencials.

Al vespre, el grup es desplaçà al Teatre Victòria, al Paral.lel, per redescobrir d’alguna manera el grup El Tricicle. Els seus components, veient ja proper el moment de deixar els escenaris, han creat  HITS   –acrònim que,  segons assenyala el programa, pot voler dir    “Humor Intel.ligent, Trepidant i Sorprenent”   . O també   “Humans Immortals Teatralitzant Situacions”. O encara   “Hilarants Individus Tragicòmics i Solacívols”-,  una obra  que vol ser un recull dels millors moments dels seus quasi quaranta anys de carrera, però que ells han revisat i polit, actualitzat i redefinit, fins a convertir antics gags i esquetxos en creacions que, tot i recordar perfectament les obres de les quals provenen, prenen en alguns casos un aire nou, més actual en alguns aspectes, de vegades més contingut  i, en qualsevol cas, necessàriament adaptat a les seves característiques escèniques actuals.

I vàrem riure, i tant!  en primer lloc, perquè des del principi ja en teníem ganes; però sobretot perquè el ritme trepidant de l’obra aconseguí de crear  aquella espiral d’hilaritat, a la qual es van sumant situacions cada vegada més  esmolades, de manera que la rialla per moments es tensa i s’encomana   per tota la sala, i va creixent sense remei.  En aquest aspecte sí que es pot ben afirmar que El Tricicle no ha perdut ni una engruna de la seva capacitat de comunicació amb el públic en tots aquests anys.

Ara mateix, es fa un pèl difícil de creure que amb aquesta obra s’estan acomiadant del teatre. Potser perquè, més aviat, el que sembla és que la utilitzen sobretot com a excusa per tornar a gaudir ells mateixos d’aquelles troballes amb què més es varen divertir, que més els va agradar d’interpretar, que més els varen fer riure en inventar-les… Ja veurem, si acaben essent capaços de deixar-ho.  Potser valdria més que no …

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s