El passat dimecres 7 de novembre, Manuel Faus, que va ser notari a Olot durant més de 40 anys, va impartir a les Aules una conferència diferent de les habituals i plena d’amenitat i d’interès. Al llarg de més d’una hora i amb la més absoluta sobrietat -només la seva veu i el seu gest per fer-se entendre- anà desgranant tot un munt d’històries i fets diversos -alguns realment curiosos; altres directament hilarants- que ha viscut al llarg de la seva vida professional.
Parlà de situacions viscudes, de vegades gairebé inversemblants, en relació amb 
l’elaboració d’actes, amb la signatura d’escriptures, amb l’establiment i la lectura de testaments i herències … unes situacions que ell optava sempre per deixar esbossades i prou, aturant hàbilment la narració en el punt àlgid i sense donar-los una conclusió clara, convençut que el sentit comú i sobretot el sentit de l’humor de cadascun dels oients ja farien el fet perquè tothom en tragués la conclusió oportuna.
Les seves explicacions ens passejaren per un llarg període de la nostra història recent i sobretot per un ampli espectre de personatges i ambients socials que tots hem conegut, 
de manera que recordàrem els ensurts de finals del franquisme, que ell visqué en una vila propera a Huesca; els hàbits i tics de la pagesia garrotxina; les primeres eleccions democràtiques, gestionades amb una bona fe i una inexperiència corprenedores; i fins i tot les sovint volàtils relacions de parella del jovent del nostre temps.
Ell afirma que a partir de totes aquestes vivències ha tingut l’oportunitat i el privilegi de conèixer a fons l’ànima humana. Nosaltres, sentint-lo, segurament no vàrem arribar a tant, però sí que vàrem sortir de la sessió amb el somriure que encomanen la narració ben feta i la ironia ben dosificada.
