LA DESCOBERTA DE JOSEP BERGA I BOADA

El passat 24 d’octubre, l’activitat de les Aules es va traslladar al Museu Comarcal per tal de, en primer lloc, sentir una xerrada sobre l’artista Josep Berga i Boada i, a continuació, fer una passejada per l’exposició que aquesta tardor està instal.lada a la Sala Oberta.  I cal dir que, per a la majoria dels assistents, va ser tota una descoberta.

El conductor de l’activitat, Javi Palomo, comissari de l’exposició  i molt bon coneixedor de l’artista, des del primer moment es va allunyar al màxim del que seria una conferència convencional, per mostrar tota la complexitat del caràcter d’aquest personatge polièdric, que va néixer a Olot, fill de Josep Berga i Boix però a anys llum de la prestigiosa i respectada figura paterna, i que va viure sempre al límit, ple de contradiccions, en conflicte permanent amb la societat, amb tot el que fossin normes i convencions i, en darrer terme, amb ell mateix.

 

La xerrada se centrà bàsicament en la seva personalitat rebel i inestable: es formà dins el que podríem anomenar “l’escola olotina”, però la rebutjà de pla; va inscriure la seva obra en els principis del Modernisme, però més tard va renegar del moviment; va treballar en escoles i entitats creades per la Mancomunitat, i sempre n’acabà expulsat, incapaç de cenyir-se als seus principis;  formà una família i la reflectí en molts dels seus quadres, però a la vida real va ser incapaç de viure-hi d’acord amb els criteris socials propis de l’època; el seu estil desordenat de vida el va situar al marge de la societat olotina benpensant i dels seus cercles culturals i artístics, però ell mai no va trencar del tot la seva relació amb la ciutat, i en determinats moments reclamà l’atenció dels seus mitjans envers la seva obra …

Potser és per tot això que a Olot mai no se’l  valorà especialment, ni es parlà gaire de la seva obra, sobretot a partir de la presa del poder polític per part de les forces més conservadores. I quan morí, víctima entre altres coses de l’alcoholisme, l’any 1923, el seu nom i tota la seva producció van quedar pràcticament oblidats dins els àmbits artístics del país.

I tanmateix, avui, gràcies a les investigacions recents encetades per estudiosos com el mateix Javi Palomo, sabem que moltes de les peces que va produir tenen un interès innegable.

Això és el que vàrem poder constatar en visitar l’exposició, on, a grans trets, va fer-se evident que un dels seus temes més recurrents, i també un dels més habituals dins el Modernisme,  és la figura de la dona, mostrada en els seus registres més diversos: des de les dones de la família fins a figures extretes de les grans obres teatrals de l’època; des de nenes de casa bona fins a pageses o pastores; des de dames ben vestides fins a prostitutes, el món de les quals ell coneixia bé.

I un altre tema recurrent en la seva obra és el de la violència, de vegades fruit de l’impacte que li va suposar el coneixement fidedigne (a través de les primeres fotografies bèl.liques) dels horrors de la Primera Guerra Mundial, i en alguns casos a partir de l’obra de Caterina Albert, La infanticida, obra que, després de guanyar els Jocs Florals d’Olot l’any 1898, va ser rebutjada frontalment i atacada sense miraments per tota la societat benpensant de l’època. No cal dir que aquest text duríssim deixà admirat Berga i Boada, que el defensà a ultrança i que el posà a la base d’algunes de les seves obres més conegudes.

Després de tot el recorregut per l’exposició, les dues idees que van quedar surant a l’ambient van ser que aquesta mereix una segona visita, que segurament convindrà fer amb calma i silenci; i que, si volem conèixer bé Berga i Boada, també ens caldrà dedicar-li una atenció detinguda: a la seva correspondència per exemple i, no cal dir, a tot el conjunt de la seva obra; perquè, si no, podria passar que se’ns escapessin molts trets i molts aspectes d’aquest olotí

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s