LA ISLÀNDIA DE XEVI CODOLÀ. UN VIATGE VISCUT INTENSAMENT

Un viatge a un lloc bonic, fet amb persones que estimes, si ensopegues bon temps i no tens cap entrebanc important, pot ser una experiència molt maca.

Si, a més, vas a un lloc ja conegut, del qual et vas enamorar en anades anteriors, i quan hi tornes et centres especialment en aquells elements que et van semblar especialment  atractius i interessants, pot resultar inoblidable.

Si ets un amant de la natura i resulta que aquest lloc és natura i bellesa en estat pur, el viatge pot convertir-se en pura meravella.

I si, a més, ets una persona que domina a fons les tècniques fotogràfiques i de filmació, que posseeix un excel.lent material, i que té el temps i la paciència de muntar, ordenar, sonoritzar i donar vida a les imatges obtingudes, el resultat pot ser un autèntic espectacle, capaç de deixar bocabadats tots aquells que s’hi hagin acostat amb la idea que, simplement,  ara algú “ens parlarà una mica del seu viatget d’estiu”.

Això va ser el que vàrem viure el passat dimecres, dia 10 d’octubre, a les Aules.

De fet, les expectatives ja eren importants; tant, que va caldre afegir cadires a la sala, curulla de socis i de garrotxins que s’estan plantejant de ser-ne. I el rum-rum entre el públic era el típic dels dies que ve molta gent i hi ha força d’interès pel tema.

I s’inicià el reportatge: VIATGE A ISLÀNDIA  2016.

Silenci total davant unes primeres imatges passades a ritme vertiginós: divertides, suggerents, engrescadores. I després, ja, la successió pausada de visions d’un territori insòlit, d’una natura estranya, salvatge, plena de força, extremament fotogènica i captada des de tots els angles possibles.  Cascades, fumaroles, basses i fangs efervescents, guèisers impossibles … a penes comentats per una veu en off discreta o, simplement, acompanyats  pel so inquietant d’una ventada intensa i contínua, que semblava ser el seu teló de fons habitual i que resultava més que eloqüent per explicar la manca de cases, de pobles … que en altres indrets haurien acolorit i donat vida al paisatge.

Aquí no calia: sobtava, més aviat, la coloració insòlita que prenia cada racó, cada accident del terreny; i sobtava també, constantment, la sensació  de terra aspriva,  inclement, salvatge. Algú va parlar de la semblança de tota aquella natura propera al caos amb la seva manera personal de concebre els orígens del món…

El documental  s’havia fet de forma lineal, resseguint l’itinerari sobre mapa, i en molts trams l’aigua prenia tot el protagonisme, amb llacs de colors intensos, i columnes d’escuma que s’alçaven de forma intermitent una colla de metres, com un miracle, i salts i cascades impressionants, bellíssims, que amb el sol potenciaven la formació d’arcs de sant martí dobles, triples … Gairebé en sentíem els esquitxos a la roba.

I, en tot moment, per donar la rèplica a tant de paisatge gairebé aclaparador, la presència humana, sempre divertida, riallera, posant una nota de vermell, de vitalitat … Quina passada!

El reportatge s’acabà al cap de poc més d’una hora, però l’embranzida es mantingué una bona estoneta més, amb preguntes, comentaris, demanda de més detalls … com si a tots ens requés una mica perdre de vista aquelles imatges, abandonar la fascinació per aquell país, aquells paratges que, per uns moments, cadascú havia pensat que segur que visitaria així que pogués.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s