L’ARTTERÀPIA COM A CAMÍ PER AL DESENVOLUPAMENT INTEGRAL DE LA PERSONA

El passat dimecres, dia 4 d’abril, a les Aules vàrem poder escoltar la conferència de dues artterapeutes olotines, Alícia Expósito i Clara Aulina, totes dues amb titulacions universitàries vinculades a aquesta disciplina i compromeses actualment amb treballs de docència en màsters i postgraus dins la Universitat de Girona. Una i altra, a més, porten a terme de manera continuada una activitat professional amb nens i adults a Olot i comarca.

L’arteràpia va ser definida per les conferenciants com una sèrie d’actuacions destinades a desenvolupar les capacitats artístiques i creatives de cadascú, per tal d’aconseguir una vida íntegra i plena, lluny de trastorns i desequilibris.

Del que es tracta amb aquest tipus de teràpies és d’aconseguir el benestar emocional de la persona, ajudant-la a fer aflorar tot allò que porta a dins a través de qualsevol tipus de manifestació artística –pintura, escultura, música, dansa …-. I com que aquest descobrir-se a un mateix sempre pot comportar riscos, les conferenciants van insistir especialment en l’exigència més important que comporta el seu treball: cal tractar cada persona sempre amb molta cura, atenció i respecte fins a aconseguir que, a partir del fet de descobrir qui és i com és en profunditat, pugui anar trobant-se a si mateixa i construint-se de forma íntegra i plena, superant les circumstàncies vitals o les limitacions que fins al moment li ho impedien.

Un breu repàs històric ens portà a situar els  orígens de l’artteràpia a principis del segle XX, en el moment en què la psicoanàlisi i els corrents artístics d’avantguarda atreien l’atenció de la societat europea cap als estudis centrats en la ment humana i en les seves disfuncions. L’interès pel subconscient, per les pulsions reprimides i per les formes d’expressió individuals i lliures, més enllà de normes i convencions socials, portaren a estudiar amb atenció els dibuixos i altres manifestacions artístiques de persones amb problemes mentals, al mateix temps que els nous corrents pedagògics (Freinet, Montessori, Decroly …) obrien les portes a canvis essencials en la manera d’entendre l’infant, el seu desenvolupament psicològic, artístic i cognitiu, i les seves necessitats de creació i expressió.

Es pot dir que a finals de segle l’artteràpia ja s’havia consolidat en molts països occidentals avançats en aquests temes com a professió reconeguda i oficial, amb artterapeutes professionals treballant en escoles, hospitals …  I cal destacar també que avui Catalunya és pionera, dins l’estat espanyol, en l’aplicació d’aquestes noves disciplines i formes d’actuació, tot i que entitats com Grefart (Associació professional d’artterapeutes) i  Altrart (Associació d’Artteràpia Olot), de les quals les mateixes conferenciants formen part molt activa, són encara  lluny d’aconseguir el reconeixement que els correspondria.

La sessió es clogué amb un repàs a tres casos concrets, fent atenció al procés seguit per cada un d’ells, i amb  un petit treball pràctic en què participaren tots els assistents i que donà una  mostra de les estratègies que l’artteràpia utilitza per assolir els seus objectius.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s