A LES AULES DE CULTURA VÀREM PARLAR DEL TBO

Antoni Guiral és un crític, editor i guionista que, a més, ha escrit diverses obres d’assaig centrades en el món de les historietes gràfiques que es van produir a Catalunya al llarg del segle XX . L’any passat va publicar un llibre documentadíssim titulat 100 años de TBO: la revista que dió nombre a los tebeos. I, si tot el conjunt de la seva obra ja va fer que,  l’any 2007, se li atorgués el Premi a la Divulgació del Saló del Còmic de Barcelona, avui es pot dir que  és un dels noms de més prestigi entre els estudiosos d’aquest gènere.

Justament aquest seu prestigi  va ser la raó que, el passat dia 21 de febrer, el convidéssim  a les Aules per  parlar de la revista TBO, que va ser un dels elements d’entreteniment i diversió més importants per a la mainada durant gran part del segle passat .

I és que la revista, que ja a partir de l’any 1917 en què va ser creada es presentà com una publicació destinada a tota la família, va ser sobretot  un element de diversió i entreteniment per als infants. Ells van ser els qui més van gaudir amb les seves historietes, algunes de les quals s’anaven repetint setmana rere setmana fins a esdevenir del tot familiars. I també van ser els infants els qui més estimaren tots aquells personatges que, sempre  caricaturescos i de dibuix net, portaven a les seves pàgines una mica de tot, des d’importants dosis d’aventura i exotisme, fins a una visió, molt blanca però divertida, àmplia i diversa, de la societat de cada moment,  partint sempre d’una òptica benvolent, encara que sovint plena d’intenció i de matisos.

El conferenciant desgranà, durant gran part de la sessió, la història d’aquesta revista, explicant-ne anècdotes, fets puntuals, innovacions  i problemes, concentrats aquests sobretot durant els anys de postguerra, els quals vingueren marcats per la manca de paper i per la misèria de la censura.  Però parlà també de sèries  i personatges emblemàtics  -la Familia Ulises, Josechu el vasco, Eustaquio Morcillón y Babali, Melitón Pérez …- i ens va ajudar a recordar seccions i pàgines concretes que, al marge de les historietes, apareixien també regularment a les seves pàgines –De todo un poco,  Visiones de Hollywood, Los inventos del profesor Franz de Copenhague …-  i que alegraren la memòria de tots els presents en al·ludir a anècdotes i vivències  que eren pròpies de cadascú però que va resultar que molts compartíem.

La seva exposició s’acabà amb un record a tots els dibuixants –una quantitat increïble- que en un moment o altre treballaren per a la revista, alguns dels quals –Benejam, Muntañola, Coll, Blanco … – despertaren espurnes d’hilaritat i d’afecte entranyable a la nostra memòria.

La revista TBO desaparegué definitivament als anys 80, engolida pels nous mitjans de comunicació i per les noves formes de diversió de nens i adolescents.  Però, malgrat la TV, els jocs d’ordinador i els mil artilugis que la tècnica ha posat al seu servei,  segur que encara avui molts de nosaltres hem pogut veure, en cases on els tebeos s’han conservat d’una manera o altra, alguna nena o algun nen  llegint en qualsevol racó alguna historieta que, amb els seus dibuixos potser ja un pèl descolorits, el sorprèn i l’embadaleix  parlant-li d’un món que ja no és el seu,  però que encara sent proper i el fa somriure.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s