UNA VISITA AL MUSEU COMARCAL PER CLOURE EL TRIMESTRE

El passat dimecres 13 de desembre, a les Aules de Cultura vàrem cloure les activitats de l’any 2017 amb una visita al Museu Comarcal, on vam ser atesos per la seva directora, Montserrat Mallol. Es tractava de conèixer les reformes que s’hi van portar a terme  el darrer any, reformes que afectaren tant a aspectes merament estructurals,  com a innovacions en la seva política museística i en el seu funcionament.

El primer que saltà a la vista en iniciar la visita va ser un canvi senzillíssim però de gran efectivitat: les parets, ara pintades de blanc, aporten a les obres exposades un nou valor visual, destacant-ne formes, textures  i colors i donant-los en tots els casos una major vivesa.

Per altra banda, a nivell estructural, hom pogué remarcar també una sèrie de millores que volen proporcionar més comoditat i facilitat d’accés als visitants, amb una especial atenció a aquells que presenten algun tipus de problema de mobilitat. I també espais dedicats als escolars i destinats a despertar-los la sensibilitat artística i el coneixement  d’allò que han creat pintors i escultors del seu entorn més proper.

La novetat més destacable, però, té a veure sobretot amb la nova política museística de l’equipament, que vol posar una especial atenció, segons va explicar-nos Montserrat Mallol,  a donar a conèixer  al públic, no només les obres “de sempre”, sinó també  tot el ric ventall de creadors i de tendències que han configurat la realitat artística d’Olot i de la comarca al llarg del temps.  És per això que s’ha iniciat una nova etapa en què, a més de la rotació habitual de les exposicions temporals que es presenten a les sales obertes, també l’exposició permanent estarà sotmesa periòdicament a canvis i renovacions, a fi de poder posar davant dels ulls dels visitants moltes obres que, o bé es conserven lluny d’Olot, o bé, tot i formar part del fons del museu, durant molts anys han restat fora de les seves sales.

I això és el que es va poder observar al llarg de la passejada per cadascun dels àmbits:  a cada espai hi vàrem poder trobar moltes de les creacions que  hi hem vist sempre i que, per tant, ja formen part de l’imaginari artístic de tots els olotins. Però al seu costat en vàrem poder admirar també d’altres que resultaven autèntiques sorpreses i que, convenientment comentades  en tots els seus aspectes,  donaren als assistents noves perspectives sobre determinats artistes i determinades èpoques. Això és el que va passar, per exemple, amb el quadre titulat L’estiu, de Joaquim Vayreda, pintat l’any 1877 i que es conserva habitualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquest quadre, ara, gràcies als bons oficis de les persones que gestionen el museu,  és exposat a Olot. I poder-lo contemplar i analitzar amplia i enriqueix indubtablement la visió que els olotins ja teníem del seu autor i de la pintura de la seva època.

Entre el vell i el nou, doncs, el recorregut per les diverses sales ens permeté de contemplar obres de Miquel Blay, de Josep Clarà, de Marian Vayreda … i també de Pere Gussinyer, Josep Pujol… i escultures de Leonci Quera, avui molt més valorades que en el passat.

En conjunt, va ser una redescoberta plena d’interès d’un dels equipaments culturals de la ciutat que,avui per avui,  més estan treballant per reinventar-se i per apropar-se als interessos i les expectatives culturals dels ciutadans.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s