Conferència i visita guiada a l’exposició de guixos de Josep Clarà


Tres recordatoris importants:

  • S’ha obert la llista de persones interessades a participar a la sortida a Barcelona, prevista per al dimecres 29 de novembre, que ens portarà a descobrir dos edificis emblemàtics de Puig i Cadafalch –la Casa de les Punxes i la Casa Amatller-, després d’haver conegut els detalls de l’estètica i l’obra de l’arquitecte en una conferència prèvia, que se celebrarà el dia 22. És molt important que aquestes llista es pugui tancar dins el mes d’octubre perquè es puguin gestionar com cal tots els detalls.
  • Igualment convé que us apunteu tots aquells que estigueu interessats a llegir algun poema a la tarda de poesia del proper mes d’abril, per tal que puguem començar a preparar-la.
  • A la sessió d’inici de curs va sortir la idea de crear un grup de cinèfils, amb ganes de veure i comentar pel.lícules de tant en tant. Si us agrada la idea, feu-nos ho saber, també si pot ser dins el mes d’octubre, i així, si som prou gent, podrem posar fil a l’agulla en una primera reunió per establir les bases del projecte.

Conferència i visita guiada a l’exposició de guixos de Josep Clarà

El passat dimecres, dia 11 d’octubre, l’historiador i crític d’art Bernat Puigdollers ens oferí una conferència centrada en l’obra escultòrica de Josep Clarà i en el procés estètic a què aquesta es veié sotmesa al llarg de les diferents etapes en què va produir-se.

La conferència deixà de banda els aspectes merament biogràfics i partí, d’entrada, de l’etapa que es considera d’aprenentatge i que l’artista visqué a París, en contacte amb grans escultors del moment -com Rodin, que l’influí poderosament- i amb els grans corrents europeus del tombant de segle. A questa època pertanyen escultures de marcat caràcter simbolista, com la titulada Èxtasi, que es distingeixen per la importància del gest i la voluntat de suggerir, evocar,  històries i sentiments.

Cap a 1910, Clarà entra en contacte amb l’escultor de Banyuls Aristide Maillol, i també amb la ballarina Isadora Duncan, i  amb ells es decanta cap a formes que l’acosten al món clàssic i cap a un mediterranisme lluminós, molt valorat també per les noves tendències estètiques més difoses a tota Europa.  Per a Clarà, l’escultura és llum, és volum, és ritme i és estructura. I tot això és el que fa sorgir en figures tan belles com la titulada La deessa.

El seu retorn a Catalunya el posa en contacte amb les idees i els plantejaments formals del Noucentisme, els quals li resulten molt propers en la seva estètica plenament mediterrània i classicista. La seva escultura respon a la voluntat de mostrar la bellesa i, al mateix temps, les grans idees de fons de l’existència humana, i es concreta cada vegada més en un treball aprofundit dels detalls del cos femení -els músculs, la textura de la pell…-, en escultures en què la dona és vista com a representació d’idees, actituds, valors… Són obres sobre les quals la influència d’Aristide Maillol continua essent decisiva.

Cap als anys 30 s’observa en la seva obra un procés de simplificació que el porta a eliminar tota idea, tota anècdota, i a crear figures sense retòrica, estàtiques, cada vegada més properes a un realisme despullat, com la titulada  Puixança.

Finalment, després de 1939, el trobem immers en un procés que el porta cap un academicisme creixent. Les seves obres de caràcter religiós i algunes escultures com les maternitats resulten marcadament properes als plantejaments estètics i ideològics del règim franquista, i l’acceptació i realització d’encàrrecs com el monument Els caiguts fan que el seu nom hagi quedat lligat, potser indegudament, a una situació política que amb els anys ha eclipsat en certa manera la validesa artística de la seva obra.

Després de la conferència, els assistents vàrem poder visitar l’exposició de les sales obertes del Museu Comarcal, sota el guiatge del mateix Bernat Puigdollers, i també de Rodolf Puigdollers, oncle seu i un dels primers que van estudiar i ressituar degudament l’obra de Clarà, ja a finals dels anys 60, organitzant al museu d’Olot la primera sala dedicada a l’artista. De la mà d’un i altre vàrem poder observar detalls que ens permeteren entendre més bé moltes de les idees que ens havien estat donades i molts dels elements estètics que caracteritzen la seva escultura, així com aspectes de la seva tècnica i la seva manera de treballar, gràcies a l’espai que el museu ha dedicat als processos de creació que portava a terme dins el seu taller. Tot plegat ens permeté sortir de la sessió amb un bon coneixement d’aquest escultor, l’obra del qual avui  molts crítics d’art, escriptors especialitzats i organitzadors d’exposicions estan intentant reivindicar i fer redescobrir a la societat, en tota la seva riquesa i importància.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s