VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA TITULADA CUBA MÍA, DE RODRIGO MOYA

El passat dimecres, 24 de maig, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca –PEHOC- ens va oferir la possibilitat de fer una visita guiada a l’exposició titulada CUBA MÍA, del fotògraf i reporter mexicà Rodrigo Moya, que està instal·lada a l’Espai Sant Lluc fins al proper diumenge.

Aquesta exposició, que forma part del fons de la Casa Amèrica, de Barcelona,  és el resultat d’un reportatge que realitzà el seu autor  a la Cuba de 1964, cinc anys més tard que hi triomfés  la revolució, i ens ofereix un testimoni de primera mà de la situació política i social que es visqué a l’illa en una de les seves èpoques més rellevants durant el segle XX.

En la vuitantena de fotografies exposades, en blanc i negre i de gran perfecció tècnica i formal, els assistents vàrem poder resseguir aspectes ben diversos de la realitat cubana d’aquells anys, marcats per una innegable puixança i per l’intent col·lectiu de treure l’illa de la situació de grisor i indigència a què l’havia sotmesa  la dictadura de Batista.

Les imatges, organitzades en diversos grups temàtics, es fan testimoni, per exemple, de les nombroses escoles, tan precàries com es vulgui, que s’estengueren arreu del país i que permeteren l’alfabetització de tota la seva població. Mostren també els esforços dels cubans per obrir nous camins i carreteres i per conrear les terres de les zones més allunyades, i permeten observar els estris i les estratègies que utilitzaren per garantir una alimentació suficient per a tota la població.

Però, per damunt de tot, aquestes fotografies ens posen davant dels ulls tota la força i la dignitat d’una gent, d’una societat que, acarada per primer cop a la possibilitat de veure respectats els seus drets i les seves expectatives,  mira a la càmera fixament, sense por,  i treballa, i lluita, i canta, i manifesta el seu suport a la revolució, convençuda que, actuant conjuntament,  podrà tirar endavant el seu futur.

No gaire temps més tard, segurament moltes d’aquestes imatges d’optimisme, d’intent de progrés i de força del poble ja no haurien estat possibles, en una illa que, a finals de la dècada,  anà quedant progressivament empobrida i debilitada per l’aïllament a què la sotmeté el govern dels Estats Units i pel pes d’una dictadura creixent. El 1964, però, encara hi podem veure mostres d’entusiasme generalitzades i rostres i gestos d’uns líders revolucionaris –Fidel Castro, Che Guevara- capaços d’engrescar la seva gent.

En conjunt, la força de les imatges que vàrem poder veure i entendre a fons, gràcies al guiatge de l’historiador Jesús Gutiérrez, professor d’institut  jubilat,  ens aportà una àmplia visió de la realitat de la Cuba revolucionària en un moment en què el seu futur semblava ple d’optimisme i de promeses.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s