MARIA AURÈLIA CAPMANY I MONTSERRAT ROIG, DUES DONES I UN COMPROMÍS POLÍTIC, CULTURAL I LITERARI.

El passat dimecres, 5 d’abril, a les Aules de Difusió Cultural vàrem rebre la visita de la doctora en Filologia Catalana Neus Real i Mercadal, professora a la UAB de didàctica de llengua i literatura, investigadora especialitzada en narradores catalanes, i autora de nombrosos treballs de recerca i divulgació sobre autors i obres essencials del segle XX.

La conferència que ens va oferir va centrar-se en aquestes dues grans figures de referència dins del panorama literari de la segona meitat del segle i es dedicà, en gran part, a posar de manifest les moltes coses que les uniren des del moment en què, l’any 1961, van entrar en contacte a l’Escola de Teatre Adrià Gual, acabada de crear per M. Aurèlia Capmany entre altres,  i a la qual  Montserrat Roig començà a assistir com a alumna.

La passió pel teatre va ser el punt de partida d’una amistat que durà tota la vida però que, a més, prengué volada a partir de mil coincidències en actituds i ideologia: des del compromís polític de resistència contra el franquisme i en la defensa del país i la llengua, fins a les postures feministes que, als anys 70, començaren a viure una represa important a Catalunya, entroncant amb el que ja havien estat durant els anys de la República.

Després d’un breu repàs a la biografia d’una i altra, certament molt allunyades en el temps pels seus orígens -M. Aurèlia Capmany nasqué l’any 1918 i es formà en les institucions republicanes, mentre que Montserrat Roig, nascuda el 1946, tingué una formació i uns inicis intel·lectuals i literaris absolutament marcats pel franquisme-, la conferenciant se centrà en la producció literària de totes dues, en tots dos casos prolífica, llargament premiada i d’un gran èxit i prestigi, tot i la dificultat que hagueren d’afrontar pel sol fet de ser dones. I destacà no només els textos de caràcter narratiu d’una i altra, sinó també les incursions en altres gèneres de la Capmany, especialment en el teatre, així com la importància dels treballs periodístics de la Montserrat Roig, que li donaren veu i opinió en nombrosos mitjans escrits de l’època i que, a través de les entrevistes que realitzà per a la televisió, popularitzaren la seva imatge, al mateix temps que ella anava donant a conèixer, setmana rere setmana, les més grans figures de la cultura i la intel·lectualitat del país.

La conferència es clogué amb la lectura de sis textos emblemàtics –tres de cadascuna-, el darrer dels quals va ser l’article periodístic que Montserrat Roig publicà a La Vanguardia com a comiat a M. Aurèlia Capmany, que acabava de morir. El titulà “Ens havíem barallat tant!”, en clara referència a la relació que les uní, d’estretíssim  afecte però sens dubte marcada per la vivesa d’aquells  caràcters, forts i irreductibles, amb què cadascuna defensà tota la vida els seus punts de vista, no sempre coincidents.

La mort de totes dues, provocada per  la mateixa malaltia en poques setmanes de diferència, la tardor de 1991, acabà d’unir els seus dos noms en l’imaginari col·lectiu i de subratllar la sensibilitat i els punts de vista que van ser comuns a les seves obres.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s