EL PARLAR DE LA GARROTXA, explicat per Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez

El passat dimecres, 22 de març, Quim Monturiol i Eloi Domínguez, llicenciats en filologia catalana i autors del llibre El parlar de la Garrotxa, oferiren als socis de les Aules una conferència en què, partint dels continguts de la seva obra, van analitzar la situació actual de la parla pròpia de la comarca i les perspectives que ofereix el seu futur.

El seu llibre, que s’edità l’any 2001 i que tingué un amplíssim ressò (2000 exemplars venuts en una primera edició, i 800 més en una segona edició, al cap de pocs mesos), tenia per objectiu recollir, preservar i difondre aquestes formes dialectals que distingeixen el parlar de la zona, i va ser elaborat a partir de tota una feina de recollida de vocabulari oral, especialment entre la gent més gran dels ambients rurals, sobretot de l’Alta Garrotxa, a més d’un buidatge de fonts escrites d’origen i caràcter divers. El rigor amb què tot plegat es portà a terme, les  col·laboracions que rebé per part de molta gent  i el seu to divulgatiu i assequible foren factors clau per explicar el seu èxit entre els lectors.

La xerrada començà amb una introducció per aclarir conceptes fonamentals, com els de llengua, dialecte i parlar, i a continuació els conferenciants proposaren una mena de joc en què es tractava d’endevinar el significat de paraules pròpies d’Olot i de la zona. El públic hi participà amb ganes i aviat es féu evident la precarietat, quan no la pràctica desaparició, de l’ús social de moltes d’aquestes expressions, les quals fa menys de mig segle eren perfectament vigents en el nostre entorn.

Aquesta situació, que no deixa de resultar força descoratjadora malgrat que s’observin algunes tendències recents a recuperar i posar en valor les expressions que ens són pròpies, ve provocada per molts factors diversos, tals com la homogeneïtzació lingüística que introdueixen l’ensenyament de la llengua a l’escola i els mitjans de comunicació; els canvis en les relacions intergeneracionals dins les famílies; la desaparició d’oficis, eines i contextos que tenien un vocabulari propi; i, sobretot, una actitud poc conscient per part dels parlants autòctons, els quals massa sovint van renunciant a allò que potser havien sentit dir sempre als més grans, però que ara ells ja no utilitzen perquè ho perceben com a arcaic, “pagès” o poc culte.

La conferència es clogué amb la formulació de dues idees essencials:

  • El parlar de la zona perd riquesa, però alhora s’observa en diversos àmbits –comercials, culturals …- una necessitat de mantenir viu allò que ens diferencia i ens fa únics, encara que de vegades sigui de forma anecdòtica.
  • Els parlars propis de la zona van confluint progressivament en el que, en poc temps, es podrà considerar un parlar gironí, seguint el que és l’evolució normal de qualsevol llengua.

i amb la formulació d’uns objectius que, com a parlants, ens hauríem de plantejar de manera clara i decidida:

  • prendre consciència de la situació.
  • valorar la importància d’aquesta riquesa lingüística que posseïm i que ens identifica.
  • passar a l’acció, transmetent i divulgant amb la nostra manera de parlar aquestes expressions que ens són pròpies en totes les nostres converses.

Segons els conferenciants, si tots ho féssim, aquest seria, sens dubte, un bon motiu per a l’optimisme.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s