DIA 8 DE MARÇ. COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

En caure el dia 8 de març en dimecres ens va permetre, als socis de les Aules, de centrar la darrera sessió en la temàtica de l’opressió que han patit les dones des de temps immemorials i sota les formes més diverses.

La conferència del dia es titulà DONES A LA GARROTXA DE LA BAIXA EDAT MITJA (S. XIII-XV). DE SENYORES DE CASTELLS A PERSEGUIDES PER BRUIXERIA i ens l’oferí Albert Reixach Sala, llicenciat en Història per la Universitat de Girona i investigador.

Al llarg de la seva exposició, el conferenciant anà explicant la situació de les dones en els diversos estaments que composaven la societat garrotxina de l’època –senyores de castells i cases nobles, dones de nuclis urbans, pageses sotmeses a un senyor que posseïa les terres i les cases que habitaven, jueves del call de Besalú, esclaves, prostitutes…-, posant exemples documentats de casos concrets que, per una raó o altra, havien estat objecte d’atenció a l’època.

I, finalment, en referir-se a les dones acusades de bruixeria, destacà que es tractava, essencialment, de persones que es dedicaven a guarir els malalts, a assistir als parts, a preparar remeis… en definitiva, a exercir unes activitats que requerien necessàriament una certa preparació i una bona dosi d’experiència. Això les feia dones diferents de la resta, en certa manera “dones sàvies” i, a partir d’aquí, es convertien automàticament en dones sospitoses, en dones sobre les quals podia caure l’acusació i, eventualment, alguna forma de càstig. Com si el saber, en una dona, fes por o pogués comportar algun perill. Aquest fenomen de persecució de dones acusades de bruixeria s’inicià al segle XV i culminà als segles XVI i XVII, i a la comarca ens n’han quedat diversos testimonis molt ben documentats.

Llegir les actes dels judicis a què foren sotmeses fa pensar, més que en uns delictes reals que haguessin pogut cometre, en una voluntat de crear unes actituds socials de malfiança contra determinades dones i de trobar uns caps de turc en qui poder concentrar la culpa dels grans desgavells naturals, -els terratrèmols que assolaren la zona en aquella època-,  absolutament inexplicables per a la gent que els patia. I a aquesta actitud social hi contribuïren també els textos de determinats autors –Francesc Eiximenis, per exemple-, que s’ocuparen de divulgar i popularitzar prejudicis i tòpics clarament misògins, que acabaren d’estendre aquest clima de malfiança generalitzada.

 

Un cop acabada la conferència, es parlà breument de la poeta Maria Mercè Marçal i de la seva obra i es llegí el seu poema, titulat 8 DE MARÇ, que reproduïm a continuació i amb el qual s’edità un punt de llibre per obsequiar  a tots els socis.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s