El dia 1 de març vam realitzar una doble activitat: en primer lloc, Antoni Bach ens oferí una conferència centrada en la història de l’astronomia i en el coneixement de l’univers, i, en segon lloc, a entrada de fosc ens vam traslladar a l’observatori que l’Agrupació 
Astronòmica de la Garrotxa té a Batet de la Serra per fer una observació del cel d’hivern,
La conferència tingué tres parts ben diferenciades que ens permeteren, d’una forma amena i molt didàctica, adquirir una visió global del tema:
- En primer lloc, ens donà una visió succinta de la història dels estudis que al llarg dels segles s’han realitzat: els de les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, de 3000 anys aC, que foren les primeres que en deixaren constància escrita; les teories geocèntriques de Ptolomeu, que es mantingueren al llarg de tota l’Edat Mitjana; l’inici i el desenvolupament de les teories heliocèntriques, ja als segles XVI i XVII, teories que desenvoluparen personatges com Copèrnic, Giordano Bruno o Galileo Galilei, i que, tot i que hagueren de fer front a la repressió orquestrada per la Inquisició, aconseguiren imposar-se (eppur si muove!); la Llei de la Gravitació Universal d’Isaac Newton … fins a arribar, ja als segles XVIII-XIX, a l’inici de l’astronomia estel·lar.
- En segon lloc, una sèrie d’explicacions i de fotografies ens donaren informació àmplia sobre el Sistema Solar i la seva composició –planetes, satèl·lits, cometes- i sobre el Sol i les estrelles en general.
- Finalment, se’ns presentà l’observatori del Monte Wilson, instal·lat el 1904 a Califòrnia, com a centre des del qual els estudis i avenços en el coneixement de l’espai han experimentat, al llarg del segle XX i inicis del XXI, un desenvolupament imparable, amb fites com la creació del telescopi espacial Hubble (1990), que ha possibilitat infinitat de noves descobertes, fins a arribar a la situació actual.
I, malgrat tot aquest camí recorregut, una idea resultà com a mínim sorprenent: avui, de fet, només coneixem un 5% de l’univers, mentre que tota la resta roman en la foscor, a l’espera que nous estudis i troballes hi vagin posant una mica de llum.
La conferència es clogué amb un somriure d’afecte i agraïment, dedicat a un dels personatges que, en aquest tombant de segle, més han treballat en l’aprofundiment i també en la divulgació d’aquest món insondable de l’astronomia, per posar-lo una mica a l’abast de tants humans que, com ho han fet milers d’avantpassats al llarg dels segles, en nits lluminoses i estelades no podem estar-nos de mirar el cel, meravellats i encuriosits, i de fer-nos preguntes sobre els seus misteris i la seva bellesa. Segons Stephen Hawking: Només som una raça avançada de micos, en un planeta menor d’una estrella mitjana. Però podem entendre l’univers. I això ens fa molt especials.
Ja a l’observatori de Batet de la Serra, en un capvespre en què la meteorologia volgué ajudar-nos plenament, el telescopi instal·lat de la cúpula ens permeté observar tot un sector de la Lluna, amb els seus cràters, i també la nebulosa d’Andròmeda, mentre que, a ull nu, poguérem situar la constel·lació d’Orió i tota una sèrie d’estrelles i planetes, sota el guiatge d’en Toni i en Carles que, amb el seu saber, ens regalaren una estona impagable.
