PRIMERA XERRADA DEL NOU ANY: LA FAUNA SALVATGE DE L’ALTA MUNTANYA.

Jordi Camins, a part de la seva formació com a advocat,  ha dedicat gran part de la seva vida a la recerca i l’estudi dels glaciars que cobreixen moltes de les zones muntanyoses de la Terra.

2017-01-11-17-43-41rAquest treball de glaciòleg, que ha portat a terme en llocs tan diversos com el Pirineu, els Alps, l’ Himalaia, la península escandinava o l’Antàrtida, a banda de donar-li uns coneixements molt sòlids i precisos sobre el tema, li ha permès també de viure en estret contacte amb la natura: les llargues caminades  per acostar-se als punts d’inici de la recerca l’han portat a conviure i familiaritzar-se tant amb la fauna i la flora de cada zona visitada,  com amb la gent que l’habita i, per tant, amb els seus costums i formes de vida. I és a partir d’aquí  que, a còpia d’anys,  ha pogut acumular gran quantitat de coneixements, vivències i material gràfic referits a tots aquests temes, i ha elaborat publicacions diverses i tot un ventall de xerrades, una de les quals és la que ens oferí el passat dimecres, dia 11 de gener,  a les Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa.

2017-01-11-17-45-29rEl contingut de la conferència se centrà en  les diverses espècies i famílies zoològiques que habiten, de manera permanent o temporal, les muntanyes de  Catalunya.  I, a partir d’aquest propòsit inicial, el conferenciant anà presentant tota una galeria d’imatges, moltes de gran bellesa, que li permeteren emmarcar cada animal dins el seu hàbitat i comentar-ne les peculiaritats i característiques i les maneres de viure i de relacionar-se amb l’entorn.

Així és com ens assabentàrem de l’existència d’algunes espècies endèmiques de les zones naturals, que potser desconeixíem tot i  tenir-les tan a prop, com el tritó del Pirineu, descobert tot just l’any 1973; o de  la presència en zones concretes d’aus rapinyaires de aguila-real-copiacostums migratoris, com l’àliga marcenca –que arriba al Pirineu, procedent d’Àfrica, cada mes de març- o el milà reial, del qual a Catalunya només se n’han vist uns 40 exemplars.  I poguérem observar imatges de l’anatomia i del vol de grans aus predadores com l’àliga daurada (o reial), o del duc, que es pot trobar tant a les muntanyes pirinenques com a les de Montserrat i que és el rapinyaire nocturn més gran del món.  I ens trasbalsà descobrir que el gall fer, d’aparença i cant magnífics en la seva parada nupcial, va continuar essent  caçat lliurement fins als anys 80, mentre que la cabra salvatge pirinenca ha tingut el trist honor de ser la primera espècie del món que s’ha extingit ja dins el segle XXI, després que prou recentment se’n localitzés encara un darrer exemplar de femella.

2017-01-11-18-59-10rA continuació es parlà dels gran predadors mamífers de les nostres muntanyes –l’ós, el llop …-  els quals en algun moment del segle XX en desaparegueren,  després  d’haver deixat una petja profunda dins la cultura popular i l’imaginari col.lectiu (multitud de cançons, llegendes, contalles …), a partir de la seva difícil convivència amb els humans, que sovint en mitificaren els instints i la maldat.  Avui, óssos i llops comencen a fer-se altre cop visibles en determinades zones; i és d’esperar que, poc a poc, tal com la natura sol fer les coses,  es puguin anar trobant els equilibris necessaris perquè  la seva presència pugui tornar a  inserir-s’hi, ara sense conflictes.

Finalment, a partir de la pregunta formulada per una de les assistents, el conferenciant clogué la sessió amb una explicació àmplia i detallada sobre l’estat actual i l’evolució de les glaceres,  sempre pendents dels períodes climàtics que han afectat i afecten el planeta. Això ens va fer pensar a molts  que potser un altre dia serà bo de tornar-lo a sentir, centrat aquesta vegada en aquest tema que l’apassiona i del qual és autèntic especialista.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s