El dimecres, dia 16 de novembre, la senyora Montserrat Soler, llicenciada en Ciències Químiques i exprofessora a l’Institut Montsacopa, oferí a les nostres aules una conferència titulada Dones Químiques al llarg de la història.
No és freqüent que les persones dedicades professionalment al món de la ciència parin gaire esment a l’estudi dels fets històrics que han marcat el seu àmbit de coneixement abans d’arribar als avenços i descobriments actuals; i encara és menys freqüent que ho facin posant una atenció especial al paper que la dona hi ha jugat al llarg dels segles. Per això va resultar molt interessant la visió que la conferenciant ens donà sobre el tema.
La seva exposició va partir d’un fet incontestable: al llarg dels segles, el món de la ciència i del coneixement en general ha estat vetat a les dones i, fins a principis del segle XX, les poques que hi han pogut dedicar treball i esforços no han vist reconegudes les seves aportacions i descobertes.
I això, malgrat una altra idea essencial que tampoc no podem perdre de vista: la dona ha estat, des de sempre i en molts casos, la principal implicada en feines tingudes per menors, com ara l’elaboració productes curatius, de tintures, de sistemes de fermentació, de perfums i ungüents …, que han estat el punt de partida del que avui coneixem com a ciència química.
Després de fer un repàs a tot un seguit de dones que, des dels temps més llunyans, es dedicaren a aquest tipus d’activitats, que s’englobaren sota el nom genèric d’alquímia, i després d’esmentar la importància que tingueren els monestirs femenins com a centres on es conegueren i transmeteren de generació en generació aquestes habilitats, la conferenciant parlà de molts llibres que, escrits o traduïts per dones a partir del segle XVI, es proposaren d’instruir altres dones en els misteris d’aquest camp del saber. I això malgrat el fet que, arran de la persecució de bruixes i fetilleres que s’orquestrà des del poder religiós al llarg d’aquests segles, les autores eren sovint malvistes i bescantades per les seves activitats i el seu saber.
No és fins a principis del s. XX, al fil de l’espectacular desenvolupament que experimenten la ciència i la tècnica arreu del món occidental, i del paper cada vegada més important que va adquirint la dona dins la societat, que comencen a aparèixer noms femenins lligats als avenços més importants en el camp de la investigació científica i mèdica, i lligats també a premis i reconeixements internacionals.
El primer cas i segurament el més emblemàtic és el de Marie Sklodowska, o Marie Curie, que, nascuda a Polònia, visqué i es formà a París com a investigadora i fou pionera en els estudis sobre les radiacions. Obtingué un primer Premi Nobel de Física l’any 1903, pels seus descobriments sobre la radioactivitat, i un segon Premi Nobel, ara de Química, el 1911, per l’aïllament del radi pur. Anys més tard, el 1953, la seva filla, Irene Joliot Curie, rebé al seu torn el Premi Nobel de Química. I dues dones més l’han rebut fins ara: Dorothy Crowfoot Hodgkin, l’any 1964, i Ada Yonath, l’any 2009.
Avui, no cal dir que la dona juga en el món científic un paper molt important. Tanmateix, les diferències d’oportunitats entre homes i dones encara hi són dolorosament vigents, així com els prejudicis que sovint es donen en l’orientació de nois i noies cara als seus estudis i treballs futurs. La societat té, doncs, encara molts reptes a resoldre en aquest camp.
