EL CANT DELS SEGADORS I LA SEVA HISTÒRIA

El passat dimecres, dia 11 de maig, les Aules de Cultura van comptar amb la presència del conferenciant Jaume Ayats, músic, llicenciat en Filologia Catalana, doctor en Història de l’Art, professor d’Etnomusicologia a la Universitat Autònoma, director del Museu de la Música de Barcelona i investigador i especialista de la música oral i la cançó popular catalanes. L’objectiu de la seva xerrada va ser donar a conèixer el procés de gestació i fixació que ha seguit, al llarg dels últims segles, el que avui és l’himne nacional de Catalunya, partint de l’estudi que ell mateix n’ha fet i que ha publicat sota el títol de El Cant dels Segadors. De cançó eròtica a himne nacional.

2016-05-11 17.56.51El Cant dels Segadors té el seu origen en la tradició oral, en aquesta omnipresència de la cançó que ha marcat durant segles el fer de cada dia i també els grans moments de l’activitat humana; i per això estudiar la seva trajectòria i les variants que ha anat presentant la seva lletra permet resseguir diferents fites que han marcat la història del país: és com resseguir-ne la història emotiva.

Partint en principi d’una cançó de treball i de marcat contingut eròtic que cantaven les colles d’homes joves que es desplaçaven pel territori segant els camps a començaments d’estiu, al segle XVII es convertí en un cant que recordava les malvestats sofertes pel poble a mans dels militars espanyols que l’envaïren i, per damunt de tot, en una crida a la revolta que desembocà en la Guerra dels Segadors. Aquest cant circulà per tot el país i, segurament a causa de la naturalesa dels fets que narrava, arrelà profundament entre les classes populars, de tal manera que al segle XIX, després d’anar-se transmetent per via oral a través d’una pila de generacions, encara era ben coneguda i cantada.

Quan, cap a 1860, fou recollida per intel·lectuals romàntics de l’època dedicats a la recerca de manifestacions de la cultura popular que d’alguna manera reflectissin l’ànima del país, aviat va ser objecte de versions i arranjaments diversos en ambients cultes i, des de 1897, en plena efervescència catalanista, va passar a ser considerat el cant que representava les idees i els sentiments que el definien.  El seu fort arrelament en la memòria col·lectiva i el seu to de revolta el convertiren immediatament en autèntic himne, i així es mantingué durant gairebé un segle, fins que l’any 1993 el Parlament de Catalunya, per unanimitat, el declarà himne nacional del país.

La conferència es clogué amb l’audició de fragments de gravacions que recollien versions molt diverses que ha tingut la cançó tot al llarg de la seva història, versions que ens feren evocar moments, ambients, esperits … també molt diversos. Una llarga trajectòria per a un cant que ens identifica.

Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s