LES CAMPANES I ELS FONEDORS D’OLOT

El passat dia 18 de novembre el professor de música i estudiós de la seva història Xavier Pallàs oferí als socis de l’ACUGA un resum del seu treball d’investigació centrat en el món de les campanes i els seus sons.

2016-09-13-19-04-14rPallàs començà la conferència al.ludint a una sèrie de qüestions preliminars -els orígens de les campanes,  els seus tipus i formes, les parts que configuren la seva morfologia, el seu procés de fabricació a les foneries…-, per centrar-se més endavant en el paper que els seus tocs han tingut durant segles com a autèntics mitjans de comunicació social, cosa que els ha arrelat fortament en la memòria i la sensibilitat col.lectives, fent que molta gent mantingui encara avui  ben vius en el seu record tant els de caràcter religiós -toc a oració, crida a la missa, toc de bateig, de difunts …-, com els  lligats a la vida civil  -campanades dels quarts i les hores, tocs d’alarma o de sometent, tocs de foc, de tempesta…  Cal tenir present que molts d’aquests sons han continuat sentint-se al nostre entorn fins ben entrat el segle XX.

A continucació, el conferenciant se centrà en l’estudi de les campanes que es troben actualment a l’església de St. Esteve, parlà de les seves característiques i, en fixar-se en les dues més antigues, ens remeté a una seva investigació recent que li permeté situar-ne l’origen, una al monestir de St. Martí del Canigó i, l’altra, al palau arquebisbal de Narbona. Es tracta, en tots dos casos, de campanes medievals el recorregut de les quals, fins arribar al seu emplaçament actual, es pot trobar molt ben documentat a l’article que el mateix Xavier Pallàs, juntament amb Miquel Àngel Fumanal, ha publicat als Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca de 2015.

La conferència es clogué amb un breu esment a dos altres elements sonors, molt curiosos, lligats també a l’església de St. Esteve: una matraca de fusta, situada al campanar, i un rogle de campanes, que només es fa sonar en dies de celebració molt especial. Una i altre vénen a completar l’espectre de sonoritats que han quedat impreses a la memòria auditiva i sentimental dels olotins des de sempre.

Aules de Difusió Cultural de la Garrotxa

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s